¿IRPH entitats o euríbor? la polèmica que obre la sentència del TJUE

«Tots els índexs IRPH són nuls, perquè no es van explicar de forma transparent (per part dels bancs). Són abusius i s’han d’apartar de l’ordenament jurídic». Qui tan contundentment s’expressa és Francisco González de Auditana, el magistrat del Jutjat de Primera Instància número 38 de Barcelona, que va formular les qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre els contractes d’hipoteques referenciats a l’índex en qüestió que han donat origen a la sentència del passat 3 de març. La sentència «és bona i està molt mesurada», segons González i altres magistrats, però no resol definitivament la qüestió. Queden dubtes per resoldre: la principal és si en el cas de considerar nul l’índex de referència IRPH (de caixes, seca, bancs, etc), aquest ha de ser substituït per l’IRPH entitats, que és l’índex oficial que va substituir la resta en la llei d’emprenedors del 2013.

Els advocats de la banca, l’Associació Espanyola de Bancs (AEB) i altres juristes destacats han interpretat la sentència d’una altra manera. En la valoració que la patronal bancària va realitzar dimarts passat de la sentència afirma: «Encara que un jutge pogués considerar que en un cas concret la clàusula no va ser transparent, l’efecte seria la substitució de l’IRPH caixes (o de l’IRPH bancs, segons el cas) aplicat, per l’IRPH entitats, el valor de les quals és pràcticament idèntic. Jutjant per l’opinió de qui ha de ‘desempatar’ el cas de Marc Gómez del Moral contra Bankia –que va donar origen a la sentència del TJUE del 3 de març– si tots els IRPH són nuls, una hipoteca amb aquest índex que s’hagi declarat abusiva només podria substituir-se per l’euríbor. 

La polèmica jurídica continua oberta, tot i que ja hi ha més elements de judici per interpretar què hauran de fer els jutges. Però també sembla que deixa una escletxa pel qual un ampli sector jurídic –amb els bancs al capdavant– llisca per defensar la tesi que un IRPH abusiu s’ha de substituir per l’oficial (entitats). Es basen en els punts 64,65 i 66 de la sentència en els quals s’afirma que quan un contracte no pot subsistir després de la supressió d’una clàusula abusiva que es refereix a un índex legal de càlcul de tipus d’interès, «s’ha de substituir-se per un índex establert com a supletori pel dret nacional...». Així mateix apunta que es podria reemplaçar per l’índex substitutiu contemplat en la llei 14/2013, sempre que es pugui considerar que d’acord amb el dret nacional el referit índex té caràcter supletori. Es refereix a l’IRPH entitats.

«Novetat de la sentència»

Francisco Uría, soci responsable del sector financer de KPMG a Espanya, abunda en aquesta idea: «Una de les novetats de la sentència davant les conclusions de l’advocat general és que suggereix que en cas que es consideri que l’IRPH no va ser transparent cal aplicar la llei 14/2013 com a substitutiva..., fet que implica que s’apliqui el pactat en l’escriptura, i si no, l’IRPH entitats».

Sembla obvi que no és aquest l’opinió del jutge que porta la causa en qüestió, tot i que no és previsible que no avanci a les diligències abans que el Tribunal Suprem falli algun dels recursos de cassació que té pendents sobre IRPH i en els quals haurà d’aclarir la seva doctrina, ja que el mateix Suprem va sentenciar el 2017 que l’IRPH era un índex legal. «Rectificar és de... (savis)», va comentar el jutge Francisco Javier Orduña, exmagistrat de la Sala Civil del Tribunal Suprem fins al passat 30 de juny, en relació amb la sentència del Suprem en la qual va avalar l’IRPH. Orduña es va pronunciar en el mateix acte que González de Auditana, en el sentit que en benefici del consumidor s’hauria d’eliminar l’índex en qüestió.

En aquest mateix sentit, Cristina Vallejo, integrant de la junta del Col·legi d’Advocats, planteja: «Si llegeixes la sentència, és obvi que quan parla de ‘reintegrar’, parla de fer-ho en benefici del consumidor. Si el TJUE diu que reintegrem en benefici del consumidor, l’IRPH entitats no va en benefici del consumidor», el que implica que s’hauria de substituir per l’euríbor.

Notícies relacionades

La moderació de preus dels aliments frescos contribueix a contenir en el 2,7 % l’IPC del juliol

Mor als 92 anys l’empresari i mecenes lleidatà Julio Sorigué

Jesús María Ruiz de Arriaga, el despatx del qual porta milers de casos d’IRPH afirma que «el TJUE deixa clar que quan el contracte no pot subsistir, les parts s’hauran de posar d’acord sobre quin índex caldrà aplicar, i entenc que el que més afavoreix els afectats és l’euríbor. Si no hi ha acord haurà de decidir el jutge», ha explicat. Molts advocats defensen que en algunes demandes, els jutges ja han sentenciat a favor del consumidor: «S’ha eliminat el tipus d’interès, en aquestes demandes en alguna Audiència del País Basc», afirma Patricia Suárez, d’Asufin. «Fins i tot, alguns magistrats han decidit declarar nul l’IRPH entitats. Recopilarem totes les sentències en aquest sentit perquè quedi clar què passa ja als jutjats», agrega. 

González de Auditana espera que el Suprem decideixi en el mateix sentit. Tot i que assenyala que no es pensarà dues vegades repreguntar al TJUE si l’índex oficial és legal o no. «Caldrà esperar a veure si el Suprem aplica l’IRPH entitats o el canvia des de l’inici per l’euríbor, que és el que els jutges hem de fer per a la pacificació social», va comentar.