Els treballadors de Ryanair asseuen l'aerolínia a la banqueta

S’acosten unes setmanes mogudes per a Ryanair. Més enllà dels efectes que l’expansió del coronavirus està provocant en el sector aeri, l’aerolínia irlandesa s’asseurà aquest dimarts a la banqueta de l’Audiència Nacional, després de la impugnació de l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per part dels seus pilots i tripulants de cabina espanyols.

La ‘low cost’ va anunciar l’estiu passat un ERO pel tancament de les bases de Girona, Las Palmas, Tenerife Sud i Lanzarote, al·ludint principalment als retards en la recepció dels avions 737 Max de Boeing, així com a la mala ratxa del negoci provocada per l’alça en els costos i la baixada en les tarifes. In extremis, l’aerolínia va «indultar» l’aeròdrom català –al deixar-lo com a base estacional (sense funcionament a l’hivern) i amb la conversió dels contractes de la plantilla a fixos discontinus–, a canvi que els sindicats acceptessin les condicions de l’acomiadament a la resta de bases.

Una proposta que la companyia va plantejar a la penúltima reunió del període de consultes, segons van informar els sindicats, i que segons el seu parer implica «coacció, frau de llei, intent d’engany i un clar exemple d’incompliment de l’obligació de negociar amb bona fe».

Aquest és només un dels molts motius d’una «extensa demanda» presentada pels sindicats USO, Sitcpla i Sepla davant de l’Audiència Nacional de la qual aquest dimarts se celebra el judici oral i amb què les centrals busquen la nul·litat de l’ERO. En total, més de 200 treballadors de les bases de les Canàries i uns 20 de la base de Girona van ser acomiadats, segons les xifres facilitades per la companyia el gener en una trobada amb premsa.

TRES JUDICIS EN UN

Aquest dimarts se celebraran tres judicis en un perquè l’ERO afecta el personal directe de Ryanair i també aquell contractat a través de les agències Crewlink i Workforce. Les organitzacions sindicals defensen que la companyia ha comès «múltiples irregularitats i incompliments» en la negociació de l’acomiadament col·lectiu. Mentrestant, l’aerolínia assenyala «decisions comercials» per la crisi dels 737 Max de Boeing com el motiu del tancament de les bases canàries.

Però aquest judici no és l’únic problema pendent entre els sindicats i l’aerolínia de baix cost que haurà de pagar 36.000 euros a la Seguretat Social per l’acta aixecada per Inspecció de Treball després de dictaminar una cessió il·legal de treballadors a la seva base de Girona. En tràmit també tenen una resolució per «coaccions» davant del dret a la vaga a Madrid i una altra per la demanda plantejada davant de l’Audiència Nacional pels serveis mínims de la vaga de desembre del 2018, entre d’altres.

DOS ANYS DE BARALLA

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La relació dels treballadors de Ryanair i l’aerolínia suma més de dos anys d’esbronc. Els tripulants de cabina van obrir el 2018 la caixa de Pandora a l’iniciar una sèrie de vagues que van tenir rèplica en altres països d’Europa, mentre els seus companys pilots es van decantar pel camí legal. La reclamació era la mateixa, que Ryanair s’acollís a la legislació espanyola.

Aquesta petició es va tancar amb un acord un any després, tant en el cas dels pilots  com en el dels tripulants, però que encara no s’ha vist plasmat en forma de conveni col·lectiu en cap dels dos casos. No obstant, des de la companyia neguen que aquest conflicte amb els treballadors tingués res a veure amb l’ERO i el tancament de bases.