06 d’abr 2020

Anar al contingut

trànsit mercantil

Reyes Maroto es compromet a impulsar un règim sancionador contra la morositat

La ministra d'Indústria no fixa una data per a un règim sancionador per a les empreses que demoren els seus pagaments

La plataforma que agrupa les pimes afectades per retards afirma que el termini mitjà de pagament va passar l'any passat de 68 a 70 dies

Reyes Maroto es compromet a impulsar un règim sancionador contra la morositat

La ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, ha anunciat que el Govern preveu impulsar un règim sancionador i un sistema arbitral de morositat «àgil i efectiu» per combatre el retard en el pagament entre empreses, dins del Consell estatal de les pimes. El règim sancionador, que es va estar a punt d’aprovar en l’anterior legislatura, és una de les demandes constants de les petites i mitjanes empreses.  

Així ho ha confirmat, en resposta al portaveu econòmic d’ERC, Joan Capdevila, que li ha reclamat en la sessió de control al Govern celebrada aquest dimecres al Congrés mesures per combatre la morositat, davant d’un període mitjà de pagament de 169 dies per part de les companyies més grans, les integrades a l’Ibex 35.

Maroto ha reconegut que hi ha «molt marge per millorar» els índexs de morositat, situats en una mitjana de 82,3 dies de mitjana, i s’ha compromès a «abordar la fórmula més eficaç» per a la reforma de la regulació i per aprovar altres mesures.

Així mateix, la ministra ha manifestat que espera trobar al Congrés dels Diputats «consens» per poder desenvolupar aquests nous mecanismes que permetin reduir la morositat en aquesta legislatura.

Capdevila, per la seva banda, ha apressat el Govern a actuar contra aquesta «xacra», i ha qüestionat l’«erràtic camí llegendari del PSOE» davant la morositat i l’ha emplaçat a sumar-s’hi «de veritat» en aquesta legislatura.

Per la seva banda, la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) ha denunciat l’empitjorament dels terminis de pagament a proveïdors per part de les Administracions Públiques i l’augment dels impagats en el seu últim informe sobre morositat.

Així, de l’estudi es desprèn que el termini mitjà de pagament a proveïdors el 2019 va augmentar de 68 a 70 dies de mitjana (+3,1%), allunyant-se dels 30 dies que estableix la llei.

L’any passat, el 65% dels proveïdors va tenir contractes o acords comercials amb clients (dels sectors públic i privat) que els imposaven terminis de pagament superiors als 60 dies que estableix la llei, a més de tenir contractes o acords en els quals se’ls exigeix acceptar clàusules abusives.

Així mateix, l’informe reflecteix que gairebé nou de cada deu proveïdors (86%) mai o gairebé mai va exigir als seus clients morosos els interessos de demora, i el 94% no va reclamar la indemnització legal per costos de recobrament en cas de retard o impagament, que es podria deure més «a la por a perdre el client i al sistema de reclamació per si mateix, que al mateix desconeixement», ja que el 61% dels enquestats assegura conèixer la legislació existent.

El president de la PMcM, Antoni Cañete, ha denunciat que el termini mitjà del sector privat el 2019 va seguir lluny dels 60 dies que estableix la llei, si bé es va reduir «lleugerament» gràcies a la millora en els pagaments de les petites i mitjanes empreses (pimes) i els autònoms. Aquestes empreses van pagar a 73 dies, vuit menys que l’estimació del 2018, fet que suposa un descens del 9,9%.

Per al 60% dels enquestats, el tipus de client que més tarda a pagar són les grans empreses –amb facturació superior a 50 milions d’euros. Preguntats per quant tarden a pagar-los aquestes empreses, el 35% coincideix que ho fan una mica per sobre del termini legal, i tarden entre 60 i 90 dies, mentre que el 46% assenyala que els paguen molt per sobre dels terminis legals (més de 90 dies).

Cañete ha recordat la urgència que es posi en marxa un règim sancionador que multi les empreses moroses que han cobrat i no paguen, i ha instat els grups polítics que es posin «mans a l’obra, que ja tenen tota la feina feta i el compromís adquirit», referint-se a la proposició de llei de reforç de lluita contra la morositat que va quedar bloquejada al Congrés malgrat haver sigut presa en consideració pel Ple de la Cambra per unanimitat.