L'auge del 'coworking' dispara els preus a Barcelona i Madrid

La nova economia fa temps que va abandonar la fàbrica per passar-se al 'coworking' i els espais diàfans, amb serveis múltiples i compartits entre projectes petits, que han substituït les grans oficines. El treball col·laboratiu està en plena efervescència a la majoria de grans ciutats de tot el món i Barcelona i Madrid no en són una excepció. Les xifres així ho revelen: puja la demanda, puja l’oferta i també s’apugen els preus. 

El ritme d’obertura d’espais flexibles, principalment a Barcelona, tot i que també a Madrid, no para de fer engreixar el seu estoc. Aquests ja representen el 2,4% de la superfície total d’oficines (sis milions de metres quadrats), amb més de 30.000 metres incorporats en el primer trimestre de l’any, segons l’últim informe sobre aquesta activitat a les dues principals ciutats espanyoles, elaborat per la consultora immobiliària JLL. A Madrid, el percentatge representa l’1,6% dels 15,2 milions de metres que té el parc actual, amb 23.000 metres sumats en els primers tres mesos de l’any.

I al costat de l’oferta, que es correspon amb la demanda, s’apugen els preus. El sector no disposa d’unes estadístiques fiables, però diverses fonts reconeixen l’augment dels preus que es mouen entre el 20% i el 60% els tres últims anys impulsat per la pressió immobiliària i la demanda de més sofisticació dels espais. "Hem apujat els preus, però és que vam començar amb un parell de taules i un mòdem i ara oferim una gamma àmplia de serveis", explica el cofundador i conseller delegat d’Aticco, Gabriel Espin. El cost mitjà per entrar a les seves oficines era de 220 euros el 2016 i ara és de 360, un 63% més.

Tendència generalitzada

A SC Trade Center, amb espais a Sant Cugat i el passeig de Gràcia, també han apujat els preus, concretament el 20% des que van començar el 2015. "Ens hem d’alinear amb la competència", afirmen des de l’empresa. I és que la tendència és generalitzada, ja que el 63% de les empreses d’espai flexible preveuen augmentar els seus preus l’any que ve, segons un informe de la consultora Cushman&Wakefield.

Les demandes canvien i el concepte evoluciona, com el seu ús. El que els vuitanta s’anomenava ‘centre de negocis’ s’ha passat a dir ‘coworking’. Però fins i tot aquesta és una definició que està en plena evolució; el terme més recent és el d’‘oficina flexible’. En certa mesura perquè ‘coworking’ s’ha associat principalment al treball col·laboratiu, però existeixen altres fórmules que s’obren camí en aquesta activitat i que han donat pas a empreses més consolidades.

Si abans el perfil que copava aquests espais era el de la ‘start-up’ o els autònoms que no tardaven gaire a abandonar-los, avui als lloguers d’Aticco  o SC Trade Center, així com a les firmes grans del sector, arriben empreses ja consolidades. "Acabem de tancar un lloguer amb una companyia de 400 treballadors", explica Espin. L’empenta immobiliària del ‘coworking’ s’adapta a la mida de l’empresa espanyola: "Som un país de pimes i la mida d’aquestes empreses és més adequada per al concepte d’oficina flexible", explica José Miguel Setién, de la consultora JLL.

Una mutació i un augment de preus que, inevitablement, genera efectes col·laterals. La Sandra, una autònoma que grava i produeix vídeos corporatius per a empreses, explica que actualment treballa des de casa perquè no pot assumir un ‘coworking’. "Estic començant i els encàrrecs van i venen. Amb la quota d’autònoms ja vaig justa i no puc assumir més costos", explica. Una situació similar és la que explica l’Alba, una redactora de continguts web. "Ho estic mirant, però necessito treballar de nit i els oberts 24 hores pugen bastant de preu", explica.

Va arribar per quedar-se

Notícies relacionades

Tinc un pis buit. ¿El Govern me’l pot expropiar?

El Govern expropiarà pisos a 14 municipis per posar-los de lloguer social

És un negoci que cobreix una funció social a l’alça. "El dubte és qui seran els operadors que el dominin, però el negoci ha vingut per quedar-se”, afirma Setién. La mida és un factor a tenir en compte, però també el cost d’aquests espais. "Si tens un projecte temporal i has d’amortitzar aquesta inversió en tres anys, és molt millor un espai flexible, perquè t’evita el cost de vestir una oficina" explica. Amb un horitzó temporal a més llarg termini –a 10 anys, per exemple--, "no compensa", afegeix.

Des de JLL apunten que és precisament el model híbrid, propi d’operadors com WeWork, Spaces i Impact Hub, el que predomina en les noves obertures. De fet, aquestes operadores, juntament amb Regus i Utopicus (Colonial) ja dominen el mercat, que tendeix a créixer. I si passa com a Amsterdam o Londres, on representa entre el 4% i el 5% de l’estoc d’oficines, el recorregut que queda és bastant llarg.