JUSTÍCIA EUROPEA

Mig milió de clients pendents de la vista sobre l'índex IRPH

La banca espanyola podria haver de tornar fins a 40.000 milions si es considera irregular l'aplicació d'aquest índex hipotecari

2
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) celebra aquest dilluns la vista per la triple qüestió prejudicial plantejada per un magistrat espanyol sobre la validesa de les hipoteques referenciades a l’IRPH  (Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris). Aproximadament, mig milió d’usuaris tenen hipoteques amb aquest índex, que si es declarés il·legal o abusiu podria costar a la banca espanyola fins a 44.000 milions euros en compensacions als seus clients, segons Goldman Sachs.

El banc d’inversió ha emès un informe en què calcula l’impacte que tindria una sentència desfavorable a la banca en les sis entitats que cotitzen i que van comercialitzar hipoteques amb aquest índex: Banco Santander, BBVACaixaBankBanc SabadellBankia i Unicaja, i l’aplica a la resta del sistema financer espanyol per arribar a la forquilla d’un cost per a tota la banca d’entre 7.000 i els esmentats 44.000 milions d’euros. Per als sis cotitzats afectats, una sentència europea favorable als consumidors els podria costar entre 4.600 i 29.249 milions, si tots els afectats reclamessin els seus diners.

En termes absoluts, CaixaBank seria la més exposada a la possible anul·lació de l’IRPH, la qual cosa li costaria entre 1.775 i 11.250 milions. Per la seva part, Santander i BBVA haurien de tornar tots dos entre 1.014 i 6.428 milions; Bankia, entre 406 i 2.571 milions; Sabadell, entre 355 i 2.250 milions, i Unicaja, entre 51 i 321 milions, en virtut de les estimacions de Goldman Sachs. 

La banca espanyola parteix com a perdedora en aquesta vista, ja que la Comissió Europea ja va emetre el setembre de l’any passat un informe contra l’ús d’aquest polèmic índex hipotecari i la sentència del Tribunal Suprem del desembre del 2017 que ho va considerar prou transparent i amb les garanties necessàries per no considerar-se com una clàusula abusiva. La Comissió Europea va posar el crit al cel per aquesta interpretació de la justícia espanyola i en el seu informe al TJUE va asseverar que aquest índex no ofereix cap garantia de transparència i pot resultar abusiu.

Entre les qüestions prejudicials que es debaten aquest dilluns, una és si era necessari, entre altres coses, explicar en el contracte "com va evolucionar l’IRPH en el passat i com podria evolucionar en el futur, informant i publicitant aquelles gràfiques que expliquin de manera clara i comprensible al consumidor l’evolució d’aquest tipus específic en relació amb l’euríbor, tipus habitual dels préstecs amb garantia hipotecària". Aquest és un dels punts clau, ja que les hipoteques amb IRPH estan sortint molt més cares que les referenciades a altres índexs, com l’euríbor. 

Notícies relacionades

També es pregunta al TJUE, com a qüestió prejudicial prèvia, que si es declarés la nul·litat de l’IRPH i no hi hagués un pacte entre les parts, com s’hauria d’aplicar la directiva sobre clàusules abusives: ¿amb la integració del contracte, aplicant un índex substitutori habitual, l’euríbor? o ¿deixant d’aplicar l’interès, amb l’única obligació de tornar el capital prestat en els terminis estipulats per part del prestatari o deutor?.

La decisió definitiva sobre el cas no s’espera fins a mitjans d’aquest any.