El flagell de les multinacionals que no paguen impostos

Margrethe Vestager (13 d’abril de 1968, Dinamarca) té la mirada ferma, un enginy àcid i un sentit de l’humor que no passen desapercebuts en cap de les seves intervencions. Però si un fet caracteritza la comissària de Competència de la Comissió Europea és que en els gairebé dos anys que fa que és a Brussel·les ha demostrat amb escreix que no li tremola el pols per molt complicat que sigui l’expedient que té entre les mans.

La seva primera gran decisió tan bon punt va arribar a l’equip presidit pel luxemburguès Jean-Claude Juncker va ser enviar un plec de càrrecs a Google. El seu predecessor en el càrrec, Joaquín Almunia, va estar un lustre amb l’expedient sobre la taula, de diàleg en diàleg, sense atrevir-se a avançar. Ella, en canvi, en va tenir prou amb sis mesos per decidir que havia arribat l’hora d’actuar. Des de llavors no ha deixat d’obrir nous fronts contra aquest gegant de les telecomunicacions. L’últim, la tercera decisió de Brussel·les, a mitjans de juliol d’aquest any a l’acusar la tecnològica d’abusar de la seva posició dominant en la publicitat on line.

Casos sonats

Casos sonatsEntre aquestes mesures ha protagonitzat altres casos molt sonats. Ha actuat contra la companyia russa Gazprom, pels preus del gas en països d’Europa de l’est; ha impedit la venda de la filial britànica de Telefónica al Regne Unit a Hut-chinson; i ha imposat a cinc fabricants de camions la multa més elevada mai dictada per Brussel·les: 2.926 milions d’euros, per pactar preus.

La seva última gran decisió, aquesta setmana contra Apple, ha generat un verdader sisme polític a Washington on es desplaçarà aquest mes de setembre. Vestager vol que la companyia de la poma, que dirigeix Tim Cook, pagui d’una vegada per sempre els 13.000 milions d’euros en impostos –més interessos– que, segons els seus càlculs, han deixat d’ingressar les arques públiques d’Irlanda.

Notícies relacionades

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

Malgrat les pressions del càrrec, aquesta amant de les xarxes socials –té compte a Linkedin, a Facebook i és activa a Twitter–, de fornejar galetes i a qui li agrada teixir elefants durant les reunions amb el seu personal, no és de les que fan un pas enrere si consideren que té raons de pes i el cas Apple n’és un clar exemple. Els que la coneixen en destaquen la capacitat d’anàlisi, la meticulositat en la feina i la rigorositat, qualitats que li han permès fer-se un espai en la política europea i responsabilitzar-se d’una de les carteres amb més poder a l’Executiu comunitari. 

Militant del Partit Social Liberal danès, formació de centre esquerra, va estudiar ciències polítiques i economia a la Universitat de Copenhaguen i va començar a treballar en l’administració pública danesa. Filla de pastors luterans, mare de tres filles i dona  d’un professor de matemàtiques, la seva carrera va començar a enlairar-se el 1998 quan amb 29 anys va ser nomenada ministra d’educació i d’assumptes eclesiàstics. Des d’aleshores no ha deixat d’escalar. Ha sigut diputada, líder del seu partit i ministra d’Interior i d’Economia, un lloc que la va convertir en indispensable en la política danesa durant diversos governs de coalició amb els socialistes i que la va donar a conèixer a tot el continent europeu.