PROVES DE RESISTÈNCIES DEL SISTEMA FINANCER HEL·LÈ
La gran banca grega necessita fins a 14.000 milions de capital
L'acord per al tercer rescat preveu 25.000 milions per a la recapitalització
La tensió viscuda aquest any entre les autoritats gregues i els creditors per atorgar o no un tercer rescat a Grècia, que va arribar a provocar un corralito i que va arribar a reduir a la meitat el valor de les accions de la banca grega han provocat que les quatre principals entitats financeres del país tinguin unes necessitats de capital addicional que oscil·len entre els 4.400 i els 14.400 milions d'euros. Aquesta és la conclusió que extreu el Banc Central Europeu (BCE) dels resultats de les últimes proves de resistència a les quatre principals entitats financeres gregues considerades sistèmiques: Banc Nacional de Grècia, Banc del Pireu, Alpha Bank i Eurobank.
La forquilla varia des de la part més baixa, que es calcula per al cas en què les variables econòmiques evolucionin sense sobresalts de cap mena, i el màxim de 14.400 milions d'euros que parteix d'una caiguda del producte interior brut (PIB) del 3% aquest any i també el 2016. Per a la Comissió Europea, aquests càlculs, fins i tot els basats en l'escenari pitjor, són relativament positius i encoratjadors. El tercer pla de rescat a Grècia (dotat amb un total de 86.000 milions d'euros) inclou una previsió de 25.000 milions d'euros destinats a sanejar la banca, dels quals 10.000 ja van ser dipositats com a ajuda immediata al Fons Hel·lènic d'Estabilitat Financera (FHEF).
Els quatre bancs sistèmics tenen de termini fins divendres que ve, 6 de novembre, per presentar davant el BCE els seus plans per obtenir els fons per als citats requeriments de capital. Per fer-ho pel seu compte podrien optar per ampliacions de capital o emissions de bons, i les autoritats gregues calculen que podran cobrir les necessitats per a un escenari normal.
SUPORT EXTERN / No sembla, però, que tinguin capacitat per aconseguir els fons necessaris per assegurar el seu capital en la situació més adversa. En aquest cas, els diners els aportaria el FHEF, mitjançant accions i bons convertibles, i també participaria en la recapitalització el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament.
La banca grega haurà d'accelerar els seus plans de recapitalització ja que a partir de l'1 de gener del 2016 entra en vigor la nova legislació europea que inclou la possibilitat d'aplicar quitacions als dipòsits superiors als 100.000 euros en casos de bancs amb problemes o falta de solvència.
En concret, els càlculs del BCE parteixen del supòsit que l'Alpha Bank necessitarà un total de 263 milions d'euros en l'escenari base i 2.743 milions d'euros en l'advers; l'Eurobank entre 339 i 2.122 milions d'euros; el Banc Nacional de Grècia, entre 1.576 milions i 4.600; i el Banc del Pireu, 2.213 milions en el millor escenari, i 4.933 milions en el pitjor.
- Alerta Fernando Simón demana preparar-se per al pitjor: "Cada vegada seran més freqüents"
- 1.617 dies de suspensió de funcions Sanció de quatre anys sense sou ni feina al policia de Badalona que va robar sobres de pernil de 25 euros en un Mercadona
- El 30 de maig Jordi Vilà obre un restaurant en un hotel de luxe de la Costa Brava
- Alimentació El nutricionista Pablo Ojeda desvela la fórmula per acabar amb la inflor abdominal: "Importa més del que creus"
- Gestió hídrica a Catalunya Els embassaments catalans arriben al 80%: sense aigua regenerada ni dessalinitzada haurien estat buits un any i mig