Pugna entre gegants russos

Rosneft, la principal petrolera russa i cinquena del món, amb una producció de 4,7 milions de barrils diaris el 2014, vol trencar el monopoli de què disfruta Gazprom en l'exportació de gas a través de gasoductes. En una carta feta pública dijous passat, la vicepresidenta de la companyia, Larisa Kalanda, va demanar al viceministre d'Energia, Kiril Molodtsov, que el Govern rus permeti la participació de companyies no pretanyents al gegant gasístic en els grans projectes empresos recentment i que inclouen la construcció de gasoductes per transportar aquesta font d'energia a la Xina i per evitar el trànsit per Ucraïna del subministrament destinat a Europa.

«El desenvolupament del sistema en benefici d'un sol productor exclou la possibilitat de l'optimització, per no aprofitar-se el treball conjunt dels participants del sector», diu la missiva, segons Ria-Novosti. «El conflicte d'interessos a Gazprom, que d'una banda és el monopoli en la distribució del gas i de l'altra, és el principal subministrador, s'ha de superar, creant una empresa encarregada de distribuir i emmagatzemar el gas», sentencia.

Efecte de les sancions

Igor Setxin, amic personal de Vladímir Putin, amb qui va treballar a l'alcaldia de Sant Petersburg a mitjans dels anys 90, és el president executiu de la companyia, que a més va ser la principal beneficiària de l'expropiació per part de l'Estat rus de Iukos -que tenia com a cap Mikhaïl Khodorkovski- ja que va assumir la majoria dels actius de la petrolera de l'oligarca caigut en desgràcia quan aquesta va ser desmantellada als 90. Com a part del paquet de sancions imposat a Rússia per la guerra a Ucraïna, Washington va prohibir a Setxin visitar els EUA, va congelar els seus actius en territori nord-americà i va prohibir a companyies nord-americanes tancar negocis amb les seves empreses.

Precisament, alguns experts consideren que la disputa entre les dues principals companyies en el lucratiu món dels hidrocarburs russos obeeix al perjudici que tenen les sancions en l'activitat de Rosneft, que l'empenyen a diversificar-se cap al sector del gas que, per ara, no està afectat per la tensió entre Rússia i Occident. També a les caigudes en el preu del cru per l'alentiment econòmic xinès i a la rehabilitació de l'Iran. El preu del barril Brent va tancar divendres en 54,62 dòlars, el més baix en sis mesos.

Notícies relacionades

La IA de ciberseguretat de Zynap es prepara per travessar fronteres

Catalunya declara l’emergència per pesta porcina per agilitzar les ajudes al sector

Però mentre el subsector del petroli a Rússia sembla carranquejar, el del gas està en plena expansió. El maig del 2014, Gazprom i la xinesa CNPC van firmar un contracte per valor de 400.000 milions de dòlars per a l'enviament de 38.000 metres cúbics de gas anuals durant 30 anys a través del gasoducte que va començar a construir-se al setembre denominat Força de Sibèria. L'acord té implicacions geopolítiques, ja que reflecteix la recerca de Moscou de mercats alternatius a l'europeu.

També construeix el gasoducte Turk Stream, sota el mar Negre, i amplia les xarxes d'oleoductes Nord Stream, que travessen el Bàltic, per evitar que el gas rus transiti per Ucraïna, i el monopoli energètic hagi de pagar a Kíev drets de peatge.