L'era del consumidor autosuficient

Segurament recordeu la pel·lícula The holiday on, gràcies al servei d'intercanvi de cases, Cameron Diaz i Kate Winslet troben l'amor de la seva vida. Les dues noies confien en una aplicació d'internet per, sense ni tan sols conèixer-se, intercanviar les respectives cases per a les vacances. Una situació que semblava poc versemblant en aquells moments i que uns anys més tard s'ha popularitzat fins a l'extrem que aquesta activitat apunta ser una de les idees de més futur d'aquest segle.

La pel·lícula és del 2006 i un any més tard naixia el concepte de consum col·laboratiu de la mà de Ray Algar. El 2010 es començava a popularitzar i ha estat a partir del 2012 que el moviment es comença a enfortir al nostre país. Un fenomen que està suposant un autèntic i profund canvi de model econòmic i cultural. Un canvi social i de comportament del consumidor que fa reviure la col·laboració entre persones que en altres èpoques molt llunyanes ja s'havia donat.

En aquesta dècada anterior ja parlàvem d'un consumidor intel·ligent, un consumidor que, empès per la crisi, s'ha tornat camaleònic; ja no compra productes i marques del mateix nivell o posicionament, sinó que combina les marques amb suposat alt valor amb les de valor més baix. És a dir, que és capaç de volar amb una línia aèria de baix cost i allotjar-se en un hotel de 5 estrelles a l'arribar al destí, que porta roba de marques premium però l'abric és d'una marca mainstream. Un consumidor molt més preocupat per la seva salut i la longevitat que protagonitza un consum cada vegada més individual fomentat per una actitud més individualista com també per una mutació en la composició de la llar com a unitat de consum. De fet, les dades de l'INE revelen que la mida mitjana de la llar continua decreixent i ja se situa en 2,53 individus (2014). Hem de tenir present que el nombre de persones que viuen soles segueix creixent i ja arriba al 24% (fa 20 anys era només el 4%).

Així mateix, també es tracta d'un consumidor sempre connectat; les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any. Aquest potser és el canvi més significatiu que ha convertit aquest consumidor intel·ligent i camaleònic en un consumidor col·laboratiu i a la vegada més autosuficient. La xarxa ha proporcionat nexes infinits entre consumidors que es converteixen en compradors i venedors a la vegada. Que no només generen transaccions monetàries sinó que també comparteixen el que ja tenen i ofereixen serveis especialitzats als seus iguals.

Els líders del consum col·laboratiu pregonen que compartir és la nova forma de comprar, però el cert és que la nova forma de comprar és fer-ho a través de la xarxa, de les plataformes, les webs i les xarxes socials. El mitjà ha modificat el sistema de comprar i, en conseqüència, els actors de la funció. Ja no són les empreses les que venen i els consumidors els que compren. Els consumidors ho fan tot, compren, venen i comparteixen qualsevol producte o servei, fins i tot diners, i deixen parcialment i temporalment al marge algunes marques i empreses.

Segons un estudi recent de la consultora internacional Hamilton.global sobre l'economia col·laborativa (gener del 2015 amb 1.100 consumidors), a Espanya el 46% dels consumidors declaren haver utilitzat en alguna ocasió aplicacions d'economia col·laborativa durant el 2014, ja sigui per comprar, vendre, llogar o intercanviar algun producte o servei de particular a particular a través d'alguna aplicació a la xarxa (app o web). Amb diferències importants segons les característiques dels consumidors i, sobretot, de l'edat. Els consumidors de més edat són menys propensos a utilitzar les plataformes per consumir o comprar de forma col·laborativa. Les dades són comparables a l'estudi realitzat el 2012 als EUA per la consultora Campbell Mithun, que va mostrar un comportament similar. Encara que en aquells moments la penetració del consum col·laboratiu només era del 25%.

Principalment els consumidors han intercanviat, comprat o venut productes de segona mà a través de plataformes de compravenda, d'entre les quals destaquen Segundamano, eBay, Milanuncios, Wallapop i un de cada 10 també ha compartit trajecte, cotxe, pàrquing, a més de wi-fi de forma legal, llibres i fins i tot lloguer de vacances, en què destaquen aplicacions com Blablacar, Uber, Airbnb, LaComunity, Rentalia o Niumba, moltes d'elles líders del món en economia col·laborativa.

L'avantatge econòmic que suposa consumir o comprar sota aquestes bases és el que motiva els consumidors a enganxar-s'hi. L'estalvi aconseguit, que sigui més barat o que en molts casos sigui gratuït, es converteix en la principal motivació per a la meitat dels consumidors d'aquest tipus de consum. Que l'oferta sigui tot el que hi ha a la xarxa provoca l'efecte de tenir una gran disponibilitat de productes i serveis que a la vegada alguns consumidors ho tradueixen en rapidesa i facilitat de compra.

La clau és la confiança

Notícies relacionades

El BCE descarta un gran ajust dels tipus d’interès fins a finals del 2025

La borsa espanyola eleva els dividends fins a 29.234 milions entre gener i juliol

No obstant, hi ha un gran fre: la confiança en les plataformes, en el venedor o prestador del servei, o que els béns es puguin trencar o fins i tot robar. Aquestes són les principals barreres perquè se'n faci un ús més extensiu. A més, el desconeixement és majúscul. La falta de coneixement en el funcionament del model, de les plataformes i de les possibilitats que el sistema ofereix és l'altre gran fre per a l'arrencada definitiva del consum col·laboratiu. Sens dubte, aquesta confiança serà la clau per a l'increment d'activitat sota el model d'economia col·laborativa; una confiança que té dos eixos principals: per un costat, el consumidor amb qui intercanvies, compres o vens el producte o servei i, per l'altre, la confiança en la plataforma o la marca que exerceix com a vertebrador de l'intercanvi.

Crec sincerament que el futur del model s'imposarà i canviarà la manera de relacionar-se dels consumidors, compradors, venedors, marques i empreses. No només perquè alguns experts diuen que aquesta serà una de les 10 idees que canviaran el món en aquest segle, sinó perquè la majoria d'estudis realitzats sobre economia col·laborativa indiquen que en els pròxims anys hi haurà un creixement exponencial del nombre de consumidors que optaran per aquest canvi en la manera de consumir i comprar.