Vaques magres a Moscou

Després de més d'una dècada de prosperitat i estabilitat, Rússia entra en temps de vaques magres. El pitjor malson del president rus, Vladímir Putin, comença a fer-se realitat: l'ensorrament dels preus del petroli està enfonsant el ruble i l'economia russa.

L'actual cap del Kremlin, que mai ha ocultat la seva ambició de restablir el paper del seu país com a gran potència mundial, deu recordar bé que precisament els baixos preus petrolers van contribuir a la dissolució de la Unió Soviètica l'any 1991.

Des del juny passat, els preus del petroli han disminuït d'un 30% i han arribat a mínims històrics. Aquesta pressió, que s'agreuja amb les sancions d'Occident arran de la crisi a Ucraïna, ha fet que el ruble perdés gairebé un 50% del seu valor des de començament d'any. Segons el Ministeri de Finances rus, les sancions i la caiguda dels preus del petroli costen a l'economia russa uns 140.000 milions de dòlars a l'any, dels quals 100.000 milions corresponen a la baixada de preus.

Empitjorar els pronòstics

El Govern rus acaba d'empitjorar dramàticament els seus pronòstics dels índexs del PIB a causa dels canvis en el mercat del cru, les sancions occidentals i la cotització inestable del ruble. El PIB rus baixarà per primera vegada en l'època de Putin d'un 0,8% el 2015, mentre que aquest any ha crescut d'un 0,6%, va indicar el viceministre rus de Desenvolupament Econòmic, Alexéi Védev. Les previsions de fuga de capitals de Rússia per al 2015 també van ser reconsiderades: de 50.000 milions de dòlars a 90.000 milions.

El Govern rus de moment ha corregit a la baixa, fins a 80 dòlars per barril, el pronòstic del preu del cru per a l'any que ve. El Kremlin ha reconegut que tampoc descarta una caiguda en picat dels preus dels hidrocarburs. «Considerem tots els escenaris, inclòs el que preveu una baixada catastròfica dels preus dels hidrocarburs, cosa que és molt probable», va dir Putin la vigília de viatjar a Austràlia per participar en la cimera del G20.

Tot i que hi ha causes objectives darrere de la caiguda, a Rússia n'hi ha molts que consideren que es tracta d'un complot dirigit per Washington per acorralar Putin i aconseguir un canvi del poder al Kremlin. «En alguns moments de crisi fa la impressió que la política preval a l'hora d'establir els preus dels hidrocarburs», va indicar Putin a la premsa xinesa.

Moscou considera que la pressió nord-americana per abaixar el preu del cru està relacionada amb els intents de repetir el guió iugoslau a Rússia per desintegrar-la. «No hi ha dubtes que amb molt de gust a Rússia se li hauria aplicat el guió iugoslau de desintegració i desmembrament amb totes les conseqüències, però no ho permetrem», va dir Putin la setmana passada en el seu missatge anual al Parlament.

El president assegura que Rússia seguirà amb atenció la situació en el mercat del cru «prenent en consideració la importància dels ingressos de la venda d'hidrocarburs per al pressupost rus».Les mesures que prenen avui les autoritats de Rússia pressuposen un augment de la diversificació de l'estructura i de les fonts de creixement de l'economia russa així com la reducció de la dependència excessiva del mercat europeu, en particular gràcies a l'augment de les exportacions de petroli i gas als països de la regió Àsia Pacífic. A més, es preveu optimitzar les despeses del pressupost i la política financera i fiscal.

Notícies relacionades

Els canvis que planteja Treball per al permís per defunció d’un familiar i per cures pal·liatives

Alfonso Cabello (Proexca): «Els sectors audiovisual, tecnològic i aeroespacial consoliden les Canàries com a nou motor d'expansió empresarial»

L'extracció petrolera de Rússia per a l'any que ve es mantindrà en el nivell pronosticat per al 2014, és a dir, uns 525 milions de tones, de les quals unes 222 seran destinades a l'exportació. L'exportació a països veïns serà de 23 milions de tones, la mateixa xifra que el 2014, mentre que a la resta dels països serà de 199 milions de tones, cinc milions menys que aquest any.

Ucraïna és la principal ruta del petroli rus cap a la UE gràcies a l'oleoducte Drujba, que proporciona 300.000 barrils al dia a Hongria, Eslovàquia i Txèquia. Per Bielorússia, un altre antic vassall de l'era soviètica, transiten 800.000 barrils diaris a Alemanya i Polònia.