L'estratègia del cargol

Helixcat ha aconseguit per primera vegada a Catalunya que l’Iberus gualtierianus, un cargol molt típic dels penya-segats de la costa d’Almeria, es reprodueixi en captivitat. «És una espècie amenaçada i aquest experiment és molt important per tornar a repoblar el seu hàbitat natural, on desenvolupa

una funció molt important».

Renovar-se o morir. En aquesta tessitura es van veure Josep Fàbregas (39) i Sònia Figueras (33) a principis d’aquesta dècada, quan les crisis cícliques del sector de la fruita seca es van acarnissar amb la seva explotació de 18 hectàrees a Puigpelat (Alt Camp). No entreveien més futur que canviar de negoci.

«No ens sortien els números, ens va començar a il·lusionar la idea d’un hivernacle, i quan vam descobrir el món del cargol ens hi vam llançar», explica Figueras.

S’introduïen en un sector

–el de l’helicicultura o cria del cargol– desconegut i minoritari. Amb la incertesa sobre la seva rendibilitat: «Ens vam passar dos anys visitant instal·lacions per tot Espanya i formant-nos amb els millors especialistes del món perquè no teníem referents», recorda Fàbregas, un electromecànic apassionat pels aspectes tècnics de la granja.

El 2003 van inaugurar les seves instal·lacions, gairebé 500 metres quadrats destinats a criar cargols per vendre’ls després al detall. Des d’aleshores, divideixen el seu temps i els seus recursos entre l’explotació de la finca i la producció de cargols.

Reprodueixen l’hàbitat d’aquests mol·luscos i en supervisen tot el procés evolutiu. Després del període d’hibernació ve la posta d’ous. Tot seguit arriben la selecció i la preparació dels millors exemplars per a la venda, els «homogenis, amb closca dura, carn blanquinosa i gust fi».

Entre el febrer i el juny l’activitat és frenètica. Tot culmina amb la recollida i la gran cita del sector a l’Aplec del Cargol de Lleida. Treballen amb cinc espècies de cargol

–de les aproximadament 4.000 que hi ha– i els venen per quilos (en un quilo hi entren uns 200 cargols) tant a particulars, on depenen molt del boca-orella, com a restaurants de la zona. Els últims dos anys la caiguda de les vendes els ha recordat foscos temps del passat: «Abans de la crisi, en anys com per exemple el 2005 o el 2006, podíem arribar a vendre tres tones de cargols, però ara, amb la baixada de la demanda dels restaurants, no passarem d’una tona i mitja».

Han hagut d’aguditzar l’enginy per pal·liar la baixada d’ingressos. Des del 2008, la granja organitza visites guiades per a escoles. Els nens assisteixen al procés de cria del cargol i descobreixen curiositats com ara el seu desenvolupadíssim olfacte o les seves preferències entre dolç i salat.

Notícies relacionades

Arriba a Espanya la gran hotelera britànica de quatre estrelles

Talgo val en borsa el 20% menys del preu acordat per Sidenor

També els arriben tècnics, especialment de Llatinoamèrica, a la recerca dels consells d’un expert. «Els tallers han sigut tot un èxit i un bot salvavides quan la venda ens ha girat l’esquena», diu Figueras, que s’ha posat la bata de professora i disfruta del canvi d’enfocament que han donat a la granja. Tampoc descuiden la formació pròpia, i assisteixen a l’Escola de Capacitació Agrària d’Alfarràs. Aquest centre, que depèn d’Agricultura, organitza cursos i xerrades de prestigiosos experts en helicicultura. «De la mà de l’escola hem conegut tècnics de primer nivell», reflexiona Fàbregas. La seva dona també troba fonamental per a la consolidació del projecte la subvenció que va rebre el 2004 de la Generalitat com a jove pagesa, una ajuda que la va apartar per sempre dels centres d’estètica per concentrar-se en la terra.

Avui, tres persones treballen a Helixcat amb una obsessió: aconseguir la certificació de «cargol ecològic», inèdita a Catalunya, raó per la qual col·laboren amb professors de la Universitat de Sevilla: «Criem cargols seguint processos naturals i això es mereix una catalogació. S’haurien de crear sinergies entre els helicicultors perquè fóssim més autosuficients».