Europa, a la deriva

Europa fa prop d'un lustre que va a la deriva. És un viatge apassionant, amb moltes parades en què pugen nous passatgers que a poc a poc van desestabilitzant el vaixell. No és culpa seva, uns són més ràpids, altres més lents, uns són més honestos, altres més murris, uns són més generosos, altres més egoistes. Això és l'Europa dels nostres dies. Visc des de ja fa alguns anys al país euroescèptic per excel·lència: el Regne Unit. Londres es resisteix a pujar del tot al nostre vaixell, balancejant-se còmodament (per a ells) amb un peu a dins i un altre a fora. Tots van vestits de blau, el Regne Unit va vestit de vermell. El país va decidir des d'un principi no adoptar la moneda comuna, ¿sabien per endavant que no funcionarien amb molt èxit? La veritat és que formar part d'aquest vaixell que bategem avui com a Europa ens ha portat coses molt bones, sobretot als més joves, entre els quals m'incloc. El millor és la mobilitat; poder viatjar, viure i treballar a qualsevol país europeu és un luxe (i més en aquests temps). El Regne Unit m'ha donat oportunitats laborals en el món de les finances i l'economia que serien impensables a Espanya, i estic molt agraït per com he crescut personalment i laboralment. No obstant, la falta d'unió fiscal i les enormes diferències entre els països que formen la Unió fan que el vaixell trontolli. A més, compartir només les polítiques monetàries comunes ens fa presoners a bord del nostre propi vaixell. S'ha de fer més per la integració de moltes més polítiques. Agafem el millor de cada país i prenguem un rumb comú; si no el vaixell s'enfonsarà.

Analista financer a Londres