Projecte educatiu

Cornellà reimpulsa el Museu de les Matemàtiques com un «projecte de país»

  • L’Ajuntament i el museu han firmat un conveni per traslladar la col·lecció del Palau de Can Mercader a l’antic recinte fabril de Can Bagaria

  • Des del consistori calculen que la restauració i el condicionament de l’edifici tindrà un cost de 3,5 milions d’euros i trigarà un mínim de tres anys

Cornellà reimpulsa el Museu de les Matemàtiques com un «projecte de país»

Jordi Otix

4
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

Els una mica més de tres-cents metres quadrats de la segona planta del Palau de Can Mercader de Cornellà (Baix Llobregat) ja s’han quedat curts per al Museu de les Matemàtiques de Catalunya (MMACA), que, des de la seva fundació fa nou anys, ha rebut gairebé mig milió de visitants –458.000, per ser més exactes–. 100.000 tan sols el 2022.

Atès l’èxit d’assistència i la funció educativa de l’equipament, l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, defensa que el MMACA «no és un projecte de ciutat», sinó que es tracta d’«un projecte de país». En aquesta línia, el consistori i el museu han firmat un conveni de col·laboració per traslladar la col·lecció a una de les naus buides de l’antic recinte fabril modernista de Can Bagaria, actual seu també de l’Escola de Música Roser Cabanes, amb qui, en un futur, el MMACA aspira a col·laborar i ajudar a explicar les matemàtiques de la música.

El Museu de les Matemàtiques va iniciar la seva activitat el 2 de febrer del 2014, convertint-se llavors en el primer espai museístic d’Espanya destinat exclusivament a les matemàtiques. El seu objectiu principal sempre ha sigut acostar les tan injustament injuriades ciències exactes al conjunt de la societat «a través de diferents activitats dinàmiques que desmitifiquen a aquesta ciència com una formació complicada i avorrida», així com ajudar professors i centres escolars a fer-les més atractives.

«No hi ha gent a qui no li agraden la matemàtiques, sinó gent que encara no sap que li agraden», ha defensat per la seva banda Pura Fornals, presidenta del MMACA, durant la firma del conveni. Fornals, com a cornellanenca, ha aprofitat la roda de premsa per ressaltar que se sent «molt orgullosa» de ser de Cornellà i de, a través del museu, treballar per a la ciutat.

Almenys tres anys d’espera

El nou recinte, actualment en desús i envaït pels coloms, disposa d’una superfície de 1.500 metres quadrats. Tot i que el trasllat no serà immediat, ja que entre la redacció del Pla bàsic, la licitació del projecte i la seva execució, l’alcalde de Cornellà calcula que mínim trigarà tres anys a produir-se, sempre que no hi hagi contratemps que demorin una mica més l’estrena de la nova seu del MMACA.

Així, l’Ajuntament, propietari de l’immoble, serà el responsable de la restauració i condicionament de l’edifici, és a dir, que assumirà la realització del projecte constructiu, amb un cost aproximat de 3,5 milions d’euros. No obstant, Balmón ha comentat que per portar a terme aquest projecte «no podem caminar sols» i que el consistori buscarà, a més de l’arribada de fons europeus, l’acompanyament de les conselleries d’Eduacació i Cultura.

«Això deixa de ser un projecte municipal; demanem ajuda en un sentit positiu, no com una exigència, sinó com a reflexió», ha remarcat Antonio Balmón, que ha explicat que encara no han entrat en converses amb la Generalitat per al finançament de la nova seu del Museu de les Matemàtiques perquè, com que les eleccions municipals són a la cantonada, deixa aquest pas per al govern municipal que es formi després dels comicis del maig.

Interès internacional

Malgrat que no es va instal·lar al Palau de Can Mercader fins al 2014, l’associació per promoure el Museu de les Matemàtiques de Catalunya va néixer uns vuit anys abans: el 2006. En aquell moment, però, no tenien una seu física i funcionava gràcies que a un grup de matemàtics catalans –Josep Rey, Enric Brasó, Guido Ramellini i la mateixa Pura Fornals, entre d’altres –li va donar per fer exposicions de manera itinerant –unes exposicions que encara realitzen– per donar a conèixer al llarg del territori els trastos que ells mateixos havien construït amb un objectiu clar: aconseguir acabar amb la por de les matemàtiques i divulgar-les.

Així, des del mateix MMACA assenyalen que, a més de les diferents sales dedicades a la geometria, al càlcul, a l’estadística i a l’esfera de la Terra, també disposen de diferents materials pedagògics que cedeixen als professors per facilitar la comprensió de diferents conceptes matemàtics entre el seu alumnat.

A més de l’èxit de visitants, des del Museu de les Matemàtiques de Catalunya també presumeixen que la seva exposició permanent, amb el servei de suport i assessorament als professors de matemàtiques, han propiciat l’eco internacional del museu i «han inspirat científics de diferents països –d’Alemanya, d’Itàlia, de Turquia, de Costa Rica, de Mèxic i, fins i tot, del Japó–, que han replicat aquest museu a les seves localitats».

Notícies relacionades

Un exemple d’això és el cas de Jin Akiyama, a Japó un ‘showman’ de les matemàtiques que, com ja va explicar aquest diari el 2016, va voler conèixer el museu de Cornellà, i el va entusiasmar tant que li’n va parlar al cònsol general del Japó a Barcelona, Hiroyuki Makiuchi, que no només el va visitar, sinó que dies després va organitzar una excursió d’una desena de cònsols d’altres països al temple de les matemàtiques que encara allotja el Palau Mercader.

Llegeix totes les notícies de Cornellà a EL PERIÓDICO Cornellà