La ‘invasió’ dels satèl·lits espia: els països multipliquen la seva inversió militar a l’espai

En l’última dècada cada cop hi ha més països que, de la mateixa manera que ha passat a Espanya, s’han embarcat en programes d’observació terrestre amb els quals poder monitoritzar ‘en temps real’ què passa a qualsevol racó del globus. En aquests moments hi ha almenys una dotzena de països que han reconegut obertament el llançament de satèl·lits espia. Es tracta dels Estats Units, Rússia, la Xina, el Regne Unit, l’Índia, Corea del Nord, el Japó, Israel, França, Alemanya, Itàlia i Espanya. Més enllà d’aquests, també hi ha almenys una desena més de països que han llançat satèl·lits d’observació terrestre amb aplicacions militars a través d’empreses privades i d’altres que ho han fet de forma totalment confidencial com, per exemple, el cas del Marroc.

No hi ha xifres oficials sobre quants satèl·lits militars estan orbitant ara mateix el globus però, segons apunten alguns càlculs, podrien ser centenars. Tot i que, és clar, a causa de la naturalesa confidencial d’aquest tipus de programes la xifra podria ser molt més alta.

Usos dels satèl·lits militars

¿Però què són i de què serveixen exactament aquests satèl·lits? Es tracta d’aparells d’alta precisió que orbiten entre 160 i 200 quilòmetres per sobre de la superfície terrestre. El seu recorregut els permet recopilar diàriament imatges d’alta resolució, dades meteorològiques i mapes de recursos naturals de pràcticament qualsevol lloc del planeta. Les càmeres a bord d’aquests satèl·lits són tan potents que poden captar des de dalt de l’espai el detall de la matrícula d’un cotxe. La gran majoria d’aquestes dades s’utilitzen amb finalitats civils per, per exemple, estudiar l’impacte de la crisi climàtica al planeta, ajudar la gestió de desastres naturals o millorar la planificació urbana. Però hi ha una altra porció de la informació que s’utilitza amb finalitats militars per, per exemple, la vigilància d’alguns territoris i el control de fronteres.

Un dels exemples més clar (i recent) de l’aplicació d’aquestes tecnologies en contextos militars és el cas de la guerra d’Ucraïna. Al llarg d’aquest conflicte, les imatges de satèl·lit han proporcionat informació sobre els moviments de les tropes sobre el terreny i sobre l’estat de les ciutats envaïdes. Segons explica Mariel Borowitz, experta en afers internacionals de l’Institut de Tecnologia de Geòrgia en un article a ‘The Conversation’, la xarxa internacional de satèl·lits (tant públics com privats) va arribar a proporcionar informació «minut a minut» sobre què passava sobre el terreny. «Els satèl·lits també han proporcionat imatges clau per informar l’opinió pública sobre la guerra», afegeix l’experta.

Una indústria multimilionària

Després de l’incident de l’illot de Perejil, Espanya es va proposar desplegar una modesta flota de satèl·lits espia. El primer, batejat com a Pau, es va llançar el febrer del 2018. El segon, Enginy, es va enlairar el 2020 però, «a causa d’un error humà», només va durar uns minuts en òrbita. El Ministeri de Defensa calcula que, fins ara, el programa de sondes militars ha proporcionat prop de 114.000 imatges per «cobrir necessitats relacionades amb intel·ligència militar». En aquests moments, segons apunten des de l’operadora de satèl·lits Hisdesat, els instruments espanyols proporcionen una trentena de fotografies diàries a l’Exèrcit. L’últim any, amb la creació de l’Agència Espacial Espanyola, el Govern ha augmentat encara més la seva inversió en aquest tipus de projectes espacials i, en el futur, no es descarta el llançament de més satèl·lits d’observació.

Notícies relacionades

"No hem d’enviar missatges a l’espai"

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Ara mateix es calcula que hi ha entre 2.500 i 3.000 satèl·lits actius orbitant el planeta. De tots, almenys una cinquena part podrien tenir aplicacions militars d’algun tipus. Segons apunta una recent anàlisi feta per la plataforma ‘Forecast International’, un ‘think thank’ especialitzat en serveis militars, la indústria dels satèl·lits amb finalitats militars creixerà exponencialment la pròxima dècada. De cara al 2030 es calcula que la inversió en aquest sector sumarà gairebé 54.000 milions de dòlars i acabarà desplegant unes 850 sondes més a l’espai.

Tot apunta que alguns d’aquests satèl·lits espia es llançaran a ‘plena llum del dia’, com molts dels seus predecessors, i d’altres ho faran en la més absoluta discreció. Això sí, el boom dels satèl·lits espia també està anant acompanyat d’un boom d’iniciatives de ciència ciutadana per monitoritzar el seu abast i recorregut. «Cada vegada són més els aficionats que es dediquen a seguir les llunes més secretes de la Terra», explica, en to divulgatiu, Trevor Paglen a ‘Blank spots on the map’. «Amb l’equip i els coneixements adequats, qualsevol pot controlar les llunes clandestines que envolten el nostre planeta», explica Geoff Manaugh en una anàlisi publicada a ‘The Atlantic’.