Emocions dimorfes: ¿Per què plorem d’alegria i riem quan estem nerviosos?

Les rialles nervioses i els plors d’alegria es coneixen com a emocions dimorfes. Es tracta d’un tipus de reacció que tenim quan experimentem una emoció tan forta que ens desborda. En aquests casos, segons explica la psicòloga Julia Shaw al llibre ‘Hacer el mal’, el nostre cervell transmet una emoció contrària per «contrarestar la sobrecàrrega emocional» i evitar que el sentiment ens desbordi encara més. «Els humans no sempre responem a les situacions amb una única emoció sinó que, de vegades, si el sentiment és molt fort, experimentem emocions simultànies i fins i tot contradictòries», destaca la investigadora.

Tots podem experimentar emocions dimorfes tot i que, segons apunten els experts, hi ha persones especialment predisposades a expressar aquesta mena de reaccions aparentment contradictòries. També hi ha situacions en les quals aquestes reaccions són més comunes. L’exemple més clar, i potser el més repetit, són les llàgrimes d’alegria. ¿Quantes vegades hem vist una ‘celebrity’ plorar al rebre un premi? ¿O uns pares plorant d’alegria després del naixement del seu fill o filla?

Passa el mateix amb el riure nerviós. És molt habitual que se’ns escapi el riure quan, per exemple, algú ens enxampa in fraganti dient una mentida. O en situacions especialment tenses o incòmodes en les quals no sabem com reaccionar. Hi ha molta gent que, per exemple, té atacs de riure nerviós durant funerals o se li escapa el riure quan li comuniquen una mala notícia. Les emocions dimorfes solen aflorar amb més facilitat en moments en els quals les emocions estan a flor de pell.

¿Per què vols agafar amb força una cosa adorable?

Un altre fenomen molt curiós, també relacionat amb les emocions dimorfes, és el procés conegut com a «agressió tendra». Es tracta del sentiment que apareix quan veiem una cosa molt tendra o adorable i volem agafar-la amb molta força. Com quan veiem un nadó i volem pessigar-li les galtes fer-li una mossegadeta a un braç. O quan veiem un cadellet i volem abraçar-lo amb molta força o prémer-li la careta. Aquesta curiosa sensació de «voler fer-li mal a les coses que ens semblen tendres» respon a la mateixa lògica. És culpa del nostre cervell per voler contrarestar una sobredosi de tendresa.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

Per entendre com funciona el mecanisme de l’agressió tendra, un equip d’investigadors de la Universitat de Yale va idear un curiós experiment. Van reunir un grup de participants i primer els van posar a les mans un tros de plàstic de bombolles i després un peluix. A continuació, els van mostrar imatges d’animals especialment tendres i van estudiar la seva reacció. En els dos casos, es va observar que, com més adorable era l’animal, més reaccionaven els voluntaris prement o bé el plàstic de bombolles o bé el peluix.

Segons explica la investigadora Oriana Aragón, una de les màximes expertes en l’estudi d’aquest fenomen, una de les principals característiques de les agressions tendres és que, en realitat, no es tracta d’agressions reals. Només són una curiosa reacció del nostre cervell «per no explotar de tendresa».