La recepta definitiva per momificar algú (a l’antic Egipte)

Per desentranyar aquesta història comencem, això sí, pel principi. L’‘art d’embalsamar cadàvers’ es va desenvolupar a l’antic Egipte com una manera de preservar els cossos dels morts i convertir-los així en «cases permanents» per a les seves ànimes. Per aconseguir-ho, els rituals de momificació desplegaven una sèrie de pràctiques mèdiques, socials i religioses en les quals, d’una banda, es tractaven les diferents parts del cos perquè aguantessin el pas del temps i, de l’altra, s’ajudava l’ànima del mort a transitar a millor vida.

El procés de momificació durava prop de setanta dies i es dividia en diverses fases. En una primera fase, s’extreien els òrgans interns i s’assecava el cadàver. La segona etapa estava centrada a embolicar el cos amb benes. En tot aquest procés s’utilitzaven una sèrie d’ungüents per tractar les diferents parts del cos i embalsamar els cadàvers. ¿Però què portaven exactament aquestes potingues? L’estudi publicat aquest dimecres apunta a la ‘recepta definitiva’ per momificar algú.

Receptes per momificar

L’anàlisi molecular d’uns vasos trobats en un taller d’embalsamament de la localitat egípcia Saqqara, situada no gaire lluny de la famosa piràmide d’Unis (el Caire), ha aconseguit desxifrar la llista completa d’ingredients que s’utilitzaven en el procés de momificació. Les ‘receptes’ incloïen des d’olis i quitrans de ginebrer, xiprer i cedre fins a greixos d’animals i cera d’abelles. Algunes d’aquestes substàncies, com la resina de pistatxo i l’oli de ricí, només s’utilitzaven per a parts específiques del cos. En aquest cas, per empastifar el cap del difunt.

Aquests ingredients es combinaven entre si per crear diferents ungüents. Dos dels més coneguts eren l’‘antiu’ i el ‘sefet’. Fins ara, es creia que eren barreges de mirra i oli però, segons revela la nova anàlisi, es tractava de receptes més sofisticades. L’‘antiu’ es feia barrejant quitrà de cedre, ginebró i xiprer amb greix animal. El ‘sefet’, per la seva banda, aconseguia oli de ginebró i xiprer amb greix de remugants i plantes ‘exòtiques’ com l’elemí.

Xarxa comercial

Notícies relacionades

Troben una mòmia recoberta de pa d’or en un pou a Egipte

¿Què són les tempestes solars?

Una de les característiques més destacades d’aquestes receptes és que, contràriament al que es creia fins ara, s’elaboraven utilitzant ingredients estrangers. «Gran part de les substàncies utilitzades per a l’embalsamament no procedien del mateix Egipte. Algunes d’aquestes van ser importades des de la regió del Mediterrani i fins i tot des de l’Àfrica tropical i el sud-est asiàtic», explica l’arqueòleg Philipp Stockhammer, un dels experts que han liderat aquesta anàlisi.

Els dos exemples més clars són les restes de goma de damar i de resina d’elemí, dos ingredients que només es troben al sud-est asiàtic i a la zona tropical del continent africà. En tots dos casos, segons expliquen els experts, la troballa d’aquestes substàncies als vasos egipcis apunta a l’existència d’una àmplia xarxa comercial que arribava fins a Egipte. «La momificació probablement va exercir un paper important en l’aparició de xarxes globals de comerç», esgrimeix Maxime Rageot, investigador de la Universitat de Tübinguen i autor principal d’aquest estudi.