Vuit claus per entendre el futur de l’erupció de La Palma

Guia didàctica

Vuit claus per entendre el futur de l’erupció de La Palma

7
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Ja ha passat un mes de l’esclat del volcà de La Palma. Mentre la terra brama i continua escopint foc, els experts creuen que aquesta erupció encara està lluny d’arribar al final. Domingo Gimeno, catedràtic de Geologia de la Universitat de Barcelona (UB), i Janire Prudencio Soñora, professora de Geofísica volcànica de la Universitat de Granada (UGR), expliquen vuit claus per entendre el futur d’aquesta erupció.

1

¿Quan van arribar els primers senyals d’alerta sobre aquesta erupció?

«El primer senyal d’alerta va arribar entre el 2017 i el 2018, quan es van registrar una sèrie d’eixams sísmics a La Palma», explica Prudencio. Aleshores, explica la científica, ja van ser diversos els experts que van interpretar aquests senyals com un avís d’una ràpida erupció. Després d’uns anys de relativa calma, les alertes es van tornar a encendre el setembre del 2021, quan un nou eixam sísmic va deixar fins a 25.000 tremolors de baixa intensitat en només una setmana i va causar una deformació del terra de més de 10 centímetres. «Quan l’activitat sísmica s’intensifica d’aquesta manera, i la tremolor detectada és cada vegada més superficial, la probabilitat que hi hagi una erupció és cada cop més a prop», argumenta Prudencio. 

«Sabíem que hi hauria una erupció, però no es podia posar una data exacta. Podia ser qüestió de dies, setmanes o mesos», comenta la sismòloga. «Les anàlisis prèvies a l’erupció es van fer correctament. No va fallar res. Tot es va fer bé. Però a diferència del que passa amb l’informe del temps, quan parlem de volcans no podem fer prediccions precises», assenyala. 

2

Un mes després de l’esclat del volcà, ¿com pot evolucionar l’erupció?

La resposta ràpida és que no se sap. Per entendre el perquè d’aquesta incertesa, Gimeno convida a pensar en aquest volcà com un intricat sistemes de canonades subterrànies que canalitzen el magma des de l’interior de la terra cap a la superfície. No coneixem la seva estructura, per la qual cosa és impossible saber quant material hi ha, però gràcies als registres sísmics podem calcular com avança l’erupció i quin recorregut està fent el magma. «Aquests dies s’està detectant activitat sísmica a 12 i 40 quilòmetres de profunditat, en un punt més al sud de la boca principal del volcà. Això ens indica que hi ha d’haver un embassament de magma que està intentant buscar una sortida», comenta el científic. Aquest divendres, de fet, l’obertura d’una nova boca eruptiva al sud-oest ha confirmat aquest pronòstic.

Segons recull l’últim informe de l’Institut Volcanològic de les Canàries, després d’un mes de l’esclat del volcà, l’erupció continua alternant fases explosives i fases efusives. En aquests moments predomina la fase efusiva, caracteritzada per una emissió més gran de lava (que es dirigeix cap al mar) i una menor expulsió de piroclasts i cendra. Els registres més recents mostren que la superfície afectada per la lava ja s’acosta a les 700 hectàrees i que l’ample màxim de la colada és a 1.770 metres. 

3

¿Quins són els principals punts de risc?

La boca del volcà i les colades de lava, que continuen obrint-se pas pel terreny, segueixen sent les zones de més risc de tota l’illa. Més enllà d’aquests punts, en els quals se centren tots els plans d’evacuació, Prudencio apunta dos factors de risc més que es poden tenir en compte de cara a la seguretat dels illencs. La pluja de cendra, protagonitzada per minúscules roques volcàniques, es podria acumular i causar danys en infraestructures i cases allunyades de l’epicentre de l’erupció. Per això mateix s’han d’extremar les tasques de neteja a les zones afectades per aquest fenomen. També cal vigilar l’efecte dels gasos volcànics, que poden recórrer llargues distàncies i provocar des de problemes respiratoris i fins a irritació als ulls. 

4

¿És veritat que hi ha risc de tsunami?

No. Interpel·lats per aquest diari, els dos científics llancen un rotund no. «Ara mateix, és més probable que et caigui un llamp que l’erupció de La Palma provoqui un tsunami», il·lustra Gimeno. Segons explica Prudencio, perquè hi hagués un tsunami s’haurien de produir una sèrie d’escenaris que, en aquests moments, són gairebé impossibles. Faria falta un terratrèmol d’enorme magnitud (que difícilment es donaria en una zona com les Canàries, on no hi ha cap falla terrestre) i que vingués acompanyat d’un enorme esllavissament de terra (equivalent a la caiguda instantània de mitja illa) per provocar un tsunami. La possibilitat que això passi és tan remota que voreja l’impossible.  

«Ara mateix, és més probable que et caigui un llamp que l’erupció de La Palma provoqui un tsunami»

Domingo Gimeno, geòleg

«Som molt lluny que passi una cosa així. Alimentar la por d’un tsunami és una irresponsabilitat perquè, a més de ser fals, contribueix a alimentar la por en persones que estan espantades i que ja han perdut molt», reflexiona Gimeno en una entrevista amb aquest diari. 

5

¿Hi ha alguna connexió entre aquesta erupció i altres que estan passant al món?

«No. És pura casualitat. Les erupcions d’aquestes últimes setmanes han tingut lloc en contextos geodinàmics completament diferents i no tenen res a veure entre ells», diu Prudencio. Segons explica la científica, es calcula que cada any hi ha al voltant de 50 erupcions volcàniques repartides pel globus. Si hi afegim que alguns volcans com l’Edna destaquen per ser molt actius, la coincidència entre erupcions resulta gairebé natural.

«Les erupcions d’aquestes últimes setmanes no tenen res a veure entre elles»

Janire Prudencio Soñora, sismòloga

«Ara mateix podem tenir la sensació que hi ha més erupcions volcàniques i terratrèmols pel món perquè l’erupció de La Palma ens ha posat en alerta. Estem més susceptibles a aquest tipus de notícies, però d’erupcions sempre n’hi ha hagut. El que passa és que abans no els fèiem massa cas», comenta la sismòloga.

6

¿Quant temps podria durar aquesta erupció?

Impossible saber-ho amb total certesa. Segons explica Gimeno, els volcans canaris (i més específicament els de tipus estrombolià) poden seguir actius diversos mesos. El 1949, l’erupció del volcà de San Juan, també a La Palma, va durar 42 dies (des del 24 de juny fins al 4 d’agost). L’alta taxa d’emissió del nou volcà de Cumbre Vieja fa preveure que la seva erupció podria ser molt més duradora que la del seu antecessor. Tot i que per ara, argumenten els experts, seria arriscat donar una previsió exacta de la seva durada.

Tsunami de lava al volcà de La Palma./ EFE

Gran part de la incertesa es deu a la falta d’una estimació precisa de quant magma hi ha sota aquest volcà. «Al principi es va calcular que hi podria haver una desena de milions de metres cúbics, però unes setmanes després de l’erupció veiem que ja s’han sobrepassat els 60 milions i que encara queda molta erupció per davant», il·lustra Prudencio. «Si no sabem com és l’interior del volcà i quant material emmagatzema és complicat saber quant tardarà a buidar-se», comenta la científica. 

7

¿Quan sabrem que l’erupció s’ha acabat?

Gimeno explica que hi ha almenys dos factors que ajudaran a preveure el final d’aquesta erupció: l’activitat sísmica (sobretot a la superfície) i l’expulsió de lava. «Quan disminueixin dràsticament i es mantinguin així durant una setmana o dues, probablement puguem dir que la cosa s’està calmant. El final d’aquesta erupció difícilment arribarà d’un dia per l’altre», comenta l’investigador. Fins aleshores, explica, no podem interpretar un dia de calma com el final d’aquest procés.

8

¿Quant tardarà l’illa a tornar a la normalitat després de l’erupció?

Aquesta incògnita dependrà, d’una banda, de la gestió que es faci dels plans de recuperació i, de l’altra, de l’escenari que deixi el terra volcànic. Segons explica Gimeno, el primer factor a tenir en compte és que les colades podrien tardar uns quants mesos a refredar-se del tot. En els punts on la lava ha superat els cinquanta metres d’altura, caldrà esperar fins a un any abans de plantejar qualsevol pla urbanístic. 

Aquesta combinació d’imatges creades el 25 de setembre del 2021 mostra el volcà de Cumbre Vieja el 19 de setembre del 2021 (a l’esquerra), el dia que va entrar en erupció, i la mateixa àrea fotografiada el 25 de setembre del 2021 (a la dreta), com es veu des de Los Llanos de Aridane. / DESIREE MARTIN

Un altre factor a tenir en compte, explica el catedràtic, és que una vegada acabada l’erupció s’haurà d’estudiar molt bé com ha quedat el subsol abans de començar a construir. Un cop finalitzada l’erupció d’aquest volcà, s’haurà de tenir en compte que els dipòsits de magma que hi havia sota el terra estaran buits. Així que atenció a construir sobre seu perquè es podria produir un ensorrament del terra. A les Canàries, aquestes estructures es coneixen com a ‘jameos’ i en illes com Lanzarote, segles després d’una erupció, aquests paratges s’han convertit en un autèntic paradís natural. 

Notícies relacionades