REFLEXIÓ I AUTOCRÍTICA

La culpa dels mitjans de comunicació en l'auge de la pseudociència

Premsa, ràdio i televisió han servit d'altaveu a xarlatans de la salut, a qui han donat la mateixa validesa que a científics i investigadors

undefined13712180 televisi n txumari alfaro181109113042

undefined13712180 televisi n txumari alfaro181109113042

4
Es llegeix en minuts
Olga Pereda / Valentina Raffio

Dietes anticàncer, reiki, acupuntura, homeopatia, osteopatia, medicina holística i ortomolecular... Moltes disciplines no avalades per la ciència han aconseguit calar en la societat. ¿Per què? Per molts motius. Entre ells, la cobertura que els han donat (els hem donat) els periodistes.

“Els mitjans de comunicació han estat durant dècades donant la mateixa validesa a la ciència oficial i a les disciplines exòtiques. En premsa, ràdio i televisió es parla del càncer i la quimioteràpia, sí, però també que un paio et posa les mans al cos i et pot curar”, denúncia Luis Alfonso Gámez, divulgador, periodista científic de ‘El Correo’ i soci fundador de Cercle Escèptic, una associació que fomenta el pensament crític contra la pseudociència. Gámez recorda que van ser les televisions públiques i privades les que van alçar –ja fa un temps– personatges com Txumari Alfaro. A ‘La botica de la abuela’ (TVE), el naturòpata oferia en els anys 90 “bonics i entranyables consells”: taronges per evitar la pèrdua de cabell o tomàquets per curar les amígdales amb pus. Els periodistes el van convertir en un guru de la salut ‘natural’. Passejant-se per platós de televisió, estudis de ràdio i pàgines de diaris, Alfaro –autor de diversos llibres– ha defensat l’origen emocional de malalties greus com el càncer, ha beneït les propietats curatives de la nostra pròpia orina i ha recomanat ènemes de cafè per concloure les migranyes.

“Les teles públiques i privades han sigut, i continuen sent, un colador sistemàtic de xarlataneria. Allà hi ha Javier Cárdenas, posant en dubte l’efectivitat de les vacunes, o Mariló Montero, promocionant l’homeopatia i assegurant que olorar una llimona pot combatre el càncer”, conclou Gámez.

La presentadora Mariló Montero va defensar a TVE les propietats curatives de les llimones contra el càncer.

“No s’ha de ser neutral”

Carlos Elías, catedràtic de Periodisme de la Universitat Carlos III, assegura que, en contra del que s’ensenya a les facultats, “els periodistes no han de ser neutrals”. La premsa sempre ha d’estar del costat de la víctima i no del botxí, així que el mateix passa amb la ciència. “No es pot donar veu a tothom –com s’ha fet en els mitjans de comunicació enarborant la bandera de l’objectivitat– perquè hi ha temes dels que només un científic, un investigador o un químic pot opinar”.

Llicenciat en Periodisme i Química, Elías critica la falta de formació científica que reben els estudiants tant a Secundaria com en Batxillerat i també en carreres universitàries de lletres. Segons el seu parer, hi ha un altre factor clau que ha contribuït a convertir en gurus determinats xarlatans: “La Filosofia postmoderna i el llegat d’autors com Paul Feyerabent, que ha influït molt en el periodisme i que ve a dir que la ciència és una narrativa més, igual que els contes de fades. La conclusió és que el xamanisme és una altra cultura i, per tant, no podríem qualificar-la de no vàlida. ¿Tot això a què ens porta? A la postveritat, les ‘fake news’ i Donald Trump”.

Personatges exòtics, titulars llaminers

Malgrat que no hi ha proves científiques de la seva existència, els mitjans de comunicació continuen fent reportatges de persones que diuen patir sensibilitat química múltiple (una espècie de sensibilitat a tots els productes químics quan estan sintetitzats) o hipersensibilitat electromagnètica (a les ones del wi-fi, per exemple). Els periodistes no contrasten amb la ciència el discurs d’aquestes persones, que estan suggestionades per xarlatans i que, en realitat, pateixen un altre tipus de problemes, gairebé sempre psiquiàtrics.

Els defensors de les pseudoteràpies solen ser personatges exòtics que tenen un discurs diferent, llaminer, divertit i cridaner. Un periodista necessita titulars i ells els donen a tones. El resultat és que mitjans de comunicació seriosos concedeixen espai a gurus que ens parlen d’aliments anticàncer. La premsa també dona empara a persones que afirmen haver tingut contacte amb extraterrestres. I per a alguns diaris, els xamans que recomanen MMS (derivat del lleixiu) per guarir la sida, l’ebola i autisme són senzills i honrats agricultors que busquen una vida més natural. Com Josep PàmiesJosep Pàmies.

L’horòscop, una mentida

Isidoro Martínez Vélez –responsable del perfil de Twitter ¿Qué mal puede hacer?, especialitzat en la prevenció contra les pseudoteràpies– critica la premsa per incloure a les seves pàgines “mentides com l’horòscop”, així com per dedicar moltes contraportades a promocionar “xarlataneria i pensament màgic”. Segons la seva opinió, els mitjans de comunicació han sigut un factor determinant en la progressió de la xacra de les pseudoteràpies per haver sigut, des de fa dècades, un “altaveu massiu d’afirmacions perilloses i sense fonament”.

Notícies relacionades

Xavier Ramon, doctor en Comunicació i professor de Deontologia Periodística a la Pompeu Fabra, confirma que la difusió de continguts sobre pràctiques i teràpies alternatives ha proliferat en els últims anys en els mitjans de comunicació generalistes. “En l’era del ‘clickbait’, un titular cridaner ven i els ciutadans estan cada vegada més exposats a desinformació que pot confondre sobre el que és efectiu i el que no”. Davant aquesta “mala praxi ètica”, Ramon demana als periodistes que reflexionin i es comprometin amb els principis de la professió: “Fer servir fonts autoritzades, contextualitzar la informació, evitar les especulacions i no confondre l’espectacular amb el rellevant”.

Prenguem nota.

Temes:

Pseudociencia