La ronda espanyola

Kuss guanyarà a Madrid la Vuelta del gregari

El ciclista nord-americà va creuar la penúltima meta abraçat a Vingegaard i Roglic després que Poels aconseguís la victòria del dia al batre Evenepoel a l’esprint.

Landa salva Kuss a l’Angliru.

Kuss guanyarà a Madrid la Vuelta del gregari

LA VUELTA / SPRINT CYCLING AGENCY

4
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Sepp Kuss guanyarà aquest diumenge a Madrid la Vueltadel gregari, la del ciclista a qui van permetre els seus dos grans caps de fila, Jonas Vingegaard i Primoz Roglic, obtenir la victòria després d’un pacte que es va forjar a Oviedo després que el ciclista nord-americà, amb l’ajuda inesperada de Mikel Landa, salvés l’obstacle de l’Angliru. Al cim de la famosa muntanya asturiana, de fet, es va acabar competitivament la ronda espanyola; tot lligat i ben lligat, gairebé un passeig del corredor nord-americà fins a la capital espanyola.

Només queda el típic passeig fins a la Cibeles, una festa que aquest dissabte ja va avançar el conjunt del Jumbo quan els tres primers de la classificació general van travessar la penúltima meta de la Vuelta, a Guadarrama, abraçats, amb el jersei vermell al centre; aplaudiments i somriures que van continuar repartint-se tots tres una vegada es va creuar la línia d’arribada.

En el dia en què Wout Poels, un altre gregari que va viure la seva millor etapa com a corredor a les ordres de Chris Froome, va obtenir la victòria quan va batre Remco Evenepoel a l’esprint, Kuss va comprovar que guanyar la Vuelta no era un somni sinó una realitat, i no tant perquè temés una traïció dels seus caps de fila, sinó perquè qualsevol contratemps inesperat podia fer anar en orris el triomf a Madrid.

El Jumbo ocuparà aquest diumenge les tres places del podi final de la Vuelta. Només havia passat en una ocasió. Va ser el 1966, quan el mític conjunt del Kas va acabar la volta espanyola amb Patxi Gabica (primer), Eusebio Vélez (segon) i Carlos Echevarría (tercer). Mai ha passat ni en el Tour ni en el Giro.

El Tourmalet i l’Angliru

Al Tourmalet van tenir llibertat de moviments quan Vingegaard va guanyar l’etapa i el mateix va passar en l’arribada a Bejes, una altra victòria del danès, i a l’Angliru, triomf de Roglic. Allà, quan semblava que Kuss, després de perdre la roda dels seus dos companys, anava a cedir el jersei vermell al guanyador del Tour, va arribar per darrere Landa, el nord-americà es va enganxar a la seva roda, i la fúria de l’alabès per acabar tercer i de passada situar-se primer espanyol de la general, va permetre a Kuss salvar el liderat. Si a l’Angliru Vingegaard s’hagués vestit de vermell, hauria guanyat la Vuelta.

A la nit, la direcció del Jumbo va reunir els tres ciclistes i es va arribar al pacte que interessava als responsables de l’equip per qüestions esportives, d’imatge i de futur. Esportives perquè no volien prendre cap risc que posés en perill l’objectiu de conquerir aquest any les tres grans del calendari, una cosa que tampoc havia fet fins ara cap equip en la història del ciclisme. D’imatge perquè tres ciclistes lluitant pel triomf i atacant-se no era el millor reflex per a les marques comercials que els patrocina. I de futur perquè Jumbo, la cadena de supermercats que els subvenciona, s’apartarà a finals del 2024, i fins i tot podria ser a finals d’aquest any si n’arriba el relleu. El triomf en la Vuelta d’un nord-americà els obre el mercat dels Estats Units.

Alhora, Vingegaard i Roglic van comprendre que era millor per a ells permetre el triomf del seu gregari perquè si es barallaven entre ells hi hauria un perdedor. El triomf de Kuss deixa la parella sense que hi hagi un guanyador i un vençut. Ho van comprendre i no hi va haver picabaralles. Ara hauran de començar a confeccionar el calendari del 2024, en què Roglic vol acompanyar Vingegaard al Tour. La victòria a Espanya deixa la direcció del Giro oberta per a Kuss, mentre Wout van Aert gaudeix de llibertat absoluta en totes les carreres d’un dia.

Un poder impressionant

El poder del Jumbo és impressionant. S’ha vist a la Vuelta. Són tan imponents que es poden permetre que un ciclista batejat com el millor gregari del món guanyi la carrera –amb el dubte de si hauria passat igual en el Tour–; això sí, al demostrar que aguantava els seus caps habituals i gràcies a la decisió tàctica, intel·ligent per part de Kuss i dels seus directors esportius, de colar-se en una escapada permesa camí de Javalambre, en la primera setmana de competició. Un encert per part del Jumbo i un error col·lectiu de tots els conjunts rivals, frescos en la sisena etapa, per no haver deixat a la carretera fins a l’últim fetge de gregaris com Kuss, per erradicar l’escapada en què anava el nord-americà. La fuga va consolidar el seu triomf final.

Notícies relacionades

«Va ser molt especial travessar la penúltima meta amb els meus companys. Ho vam poder celebrar gràcies a la renda que teníem en la general. Soc molt feliç per guanyar la Vuelta i perquè la meva dona és catalana», va reconèixer Kuss. Aquest diumenge es coronarà com el gregari que es va convertir en tot un guanyador de la Vuelta.

Totes les classificacions.