Un esprint en el record d’Estela Domínguez, atropellada per un camió

Íscar, terra castellana, erms durs, era, des de sempre, la localitat de Juan Carlos Domínguez, un bon ciclista que va arribar a vestir la ‘maglia rosa’ del Giro. Feia cinc anys que col·laboraven amb la Vuelta, com fan tants excorredors, els que condueixen principalment els cotxes dels convidats, que disfruten amb les batalletes que els expliquen les velles glòries.

Ja fa més d’un any, Javier Guillén, director de la Vuelta, li va proposar que dissenyés una etapa, l’antepenúltima, i que no fos dura perquè els ciclistes arribaven cansats després de tres dies de batalla per les muntanyes del Cantàbric i abans de la traca final per la Sierra de Guadarrama, carreteres carregades de repetjons, de ports, de duresa, on una estratègia d’un equip rival podria fer tombar un líder com Sepp Kuss sinó tingués la protecció de les millors estrelles del pilot.

El 10 de febrer va canviar la vida de Juan Carlos i la seva dona i Íscar es va omplir de tristesa. Eren els pares d’Estela Domínguez, 18 anys, promesa del ciclisme que apuntava alt. Era la il·lusió de Juan Carlos, que veia reflectida en la seva filla la passió per aquest esport que continua estimant amb la duresa d’haver perdut l’Estela. Un camioner, en una badada imperdonable, no la va veure mentre entrenava per Salamanca, a la universitat de la qual estudiava. La va matar a l’acte. Va destrossar els pares i Íscar va perdre el somriure.

Juan Carlos Domínguez no ha tingut coratge per acompanyar aquest any a la Vuelta, que va recompensar amb el nom de la seva filla l’etapa reina de l’edició femenina, a Lagos de Covadonga, on va vèncer Demi Vollering. Aquest divendres –la seva dona encara no té prou forces– Juan Carlos no va voler perdre’s l’arribada a la seva localitat i fins i tot va atendre TVE com a convidat d’honor a la tertúlia postetapa, per assegurar que mantenia la fe i la il·lusió pel ciclisme mentre lluita per conscienciar els conductors que sobre una bici va una vida, una cosa que alguns obliden, i per impulsar carrils-bicis a les ciutats, alguna cosa, també, que alguns treuen.

En mode esprint

A Íscar va entrar la Vuelta en mode esprint i amb caiguda a dos quilòmetres de la meta, els velocistes i els llançadors sempre es posen nerviosos. Per això, els que lluiten per la general, als que ni els va ni els ve la lluita per la victòria en una arribada massiva, es van refugiar a darrere i només van veure els ciclistes caiguts sobre l’asfalt, amb l’esprint llançat i amb el triomf posterior del corredor italià Alberto Dainese.

🚴‍♂️ Mas, Landa y Ayuso han probado a Jumbo Visma pero Sepp Kuss ❤️ mantiene el liderato. Disfruta del ÚLTIMO KM de la etapa.

⚡️ Mas, Landa and Ayuso test Jumbo Visma to their limit but Sepp Kuss ❤️ keeps the lead. Enjoy the LAST KM.#LaVuelta23 @CarrefourES #CarrefourConLaVuelta pic.twitter.com/X48VOCcTbw

— La Vuelta (@lavuelta) 14 de septiembre de 2023

Amb una etapa sense més història que l’habitual escapada consentida tots van reservar forces per a la cita a la Sierra de Guadarrama, on Kuss, si salva el previsible embolic de conjunts rivals com el Bahrain de Mikel Landa o l’UAE de Juan Ayuso, ja es veurà guanyador. ¿I per què ha de tenir por? Per res, mentre Jonas Vingegaard i Primoz Roglic el protegeixin, vetllin per la seva integritat i continuïn atemorint els contrincants. Si els rivals es mouen, doncs ells també, fins al punt que mai s’ha de descartar una nova exhibició del Jumbo.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Aquest dissabte el recorregut posa els pèls de punta, fins al límit de ser l’etapa de més desnivell positiu amb 4.200 metres. Estan programades fins a 10 pujades; un dia per destrossar la carrera sempre que el Jumbo no participés en la Vuelta. «El pla no existeix, es puja i es baixa. És un terreny complicat. No són ports durs, però no hi ha un metre de descans. Si des de la sortida hi ha ganes de baralla, tot es complicarà molt amb 207 quilòmetres i el cansament acumulat. El que no tingui un dia encertat es pot emportar un disgust», explica Eleuterio Anguita, exciclista madrileny que habitualment entrenava per aquests territoris que coneix com la palma de la seva mà. Així que, a la batalla, a un sol dia dels carrers de Madrid.

Totes les classificacions.