La volta espanyola
A la segona etapa de la Vuelta només li va faltar una plaga de llagostes
Caos total entre pluja, presa de temps abans de meta, caigudes i sabotejadors llançant claus a la carretera perquè punxessin els corredors.
La pluja desllueix l’estrena de la Vuelta.
Al pas de la Vuelta per Barcelona només li va faltar que una plaga de llagostes assolés el pilot. Si la primera etapa va estar marcada per la pluja i la foscor, la segona va ser un autèntic caos, entre uns ciclistes que cada vegada afinen més a l’hora d’enfrontar-se a les condicions del temps i a uns animals que van tirar claus perquè punxés bona part del pilot. Així realment no es pot córrer. «Calia preservar Barcelona i l’etapa», va reconèixer Javier Guillén, director de la carrera. Però fa temps que ciclistes i equips estan immersos en una excessiva comoditat a l’hora de córrer.
Sempre ha plogut, ha fet fred i certament en condicions adverses anar en bici és incòmode, però el ciclisme està ple de pàgines d’èpica que han convertit en mites corredors que han resistit com a colossos el flagell del mal temps.
Va passar el pitjor que aquest diumenge podia haver passat. I és que es fes de dia com si s’acabés el món. I, a més, després que l’estrena de la Vuelta acabés entre les tenebres de Barcelona. La mínima veu de protesta pel fred, l’aigua o el risc de caigudes seria atesa. «Calia fer gestos», va admetre Guillén.
Vingegaard se ha acercado hace unos minutos al autobús del @Movistar_Team para hablar con Enric Mas.
— El Maillot (@ElMaillot_) 27 de agosto de 2023
Las condiciones meteorológicas son dantescas. No para de llover, y no está previsto que el día mejore hasta bien entrada la tarde.
A ver qué sucede hoy...#LaVuelta23 pic.twitter.com/HPYjWUFwQs
Els ciclistes van mirar el perfil de l’etapa i van considerar que la seva integritat física corria perill entre corbes i baixades per Montjuïc camí de l’arribada a l’Estadi Olímpic. Primer gest: es va aplicar el denominat protocol climàtic i els temps es prenien dalt del Castell, a 3,6 quilòmetres de la meta. Tot i així, algun ciclista no n’estava convençut. ¿Algun? Va ser Jonas Vingegaard qui es va anar entrevistant amb altres líders. No volia riscos. Si havia decidit acudir a la Vuelta era per guanyar-la, però no per anar-se’n a terra en la segona etapa. Segon gest: els temps es prenen després de passar per les Torres Venecianes de la plaça d’Espanya i la pujada a Montjuïc queda només destinada als que vulguin guanyar l’etapa, però sense que tingui cap valor per a la classificació general.
Amb aquesta planificació el dia no es presentava molt animat, la veritat, perquè si la victòria a Montjuïc no valia per a la general l’etapa ja es presentava torta. ¿Torta? ¿De mala pega? Per oblidar i apagar els fanals, tot i que fossin simbòlics.
Les punxades
I llavors, quan faltaven 100 quilòmetres per a la meta, en una corba va arribar el sabotatge, cosa que faltava, el diable boicotejant la carrera, col·locant claus reforçats amb tacs perquè punxés mig pilot: Remco Evenepoel, Vingegaard, Geraint Thomas i Juan Ayuso entre els afectats. «A algú se li va acudir posar claus en una corba. Li dono les gràcies perquè podíem haver-nos matat», va protestar el jove ciclista alacantí. Pèssima imatge, sobretot si l’atemptat a la carrera va tenir una finalitat política.
😡 ESTO SÍ QUE NO LO QUEREMOS
— Teledeporte (@teledeporte) 27 de agosto de 2023
No sabemos cómo describir a la gente que ha puesto estos tacos de plástico que refuerzan a las chinchetas que están provocando tantos pinchazos. #VueltaRTVE27a pic.twitter.com/odOZ71IPrC
Mentre uns ciclistes punxaven, d’altres queien per una carretera relliscosa. Si cauen els anònims, els pàries del pilot, ja que no passa res, però compte que no se’n vagi a terra una figura. I va passar poc abans d’arribar a Molins de Rei. Primoz Roglic se’n va anar a terra i Vingegaard va manar parar. Gestos amb les mans perquè es rebaixés la velocitat i ¿qui aixeca la veu al guanyador del Tour? Per davant anava una parella, Andrea Piccolo i Javier Romo, un duo que si creuava amb avantatge pel punt de presa de temps establert a 9 quilòmetres de meta, un d’ells, en aquest cas el ciclista italià, seria recompensat amb el liderat de la Vuelta.
Mal temps a Andorra
Un dia per oblidar, els líders van decidir prendre’s el pas per Montjuïc amb calma, a la rebotiga, i van deixar que uns quants, clandestins mediàtics la majoria, es juguessin la sort d’una etapa nefasta amb victòria del danès Andreas Kron.
Aquest ciclisme fa molta pena. Barcelona no s’ho mereixia. Almenys es van omplir els pantans. L’èpica sembla haver passat a la història. I compte que s’anuncien 8 graus al cim d’Arinsal on aquest dilluns acaba la tercera etapa de la Vuelta. És agost, tot i que algú hagi decidit avançar la tardor sense pensar que a alguns ciclistes només els agrada córrer amb el sol escalfant-los els cascos. Si Federico Martín Bahamontes o Luis Ocaña aixequessin el cap, no entendrien res.
