La volta espanyola

La tempesta desllueix l’etapa de Barcelona

Llamps, trons, pluja i falta de llum provoquen una contrarellotge caòtica, amb queixes d’Evenepoel i amb victòria sorpresa del DSM, que va sortir de dia

El circuit de la Vuelta, la festa dels turistes

Barcelonins i turistes resisteixen els talls de trànsit i el ruixat per disfrutar la Vuelta

La Vuelta a les fosques: l’ajuntament admet que no va poder avançar l’enllumenat dels fanals

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Les bicicletes són per a l’estiu, per a dies de sol, per rodar per Barcelona suant només per respirar i contagiats per la calor diabòlica que havia fet tota la setmana. I, de sobte, va semblar que el cel queia sobre el cap dels corredors, com si la capital catalana entrés en un túnel tenebrós, com si s’apaguessin els llums de la ciutat per començar l’etapa de dia i acabar de nit.

No hi va haver sort, però sí caigudes. No va sortir el sol perquè, com si una maledicció s’hagués apoderat de la Vuelta quan l’equip Caja Rural, el primer a partir, es va situar a la platja del Somorrostro, els núvols van tancar el cel amb pany i forrellat i van mostrar el camí dels llamps i trons. Barcelona no té sort amb el ciclisme. El 2009 va arribar el Tour. No havia plogut des de la primavera i va caure el que no estava escrit. I llavors, com aquest dissabte, el públic va decidir ignorar les inclemències del temps i llançar-se al carrer per aplaudir uns corredors que en l’última fase de l’etapa, de negra nit, quan actuaven els equips favorits, gairebé resultava impossible identificar-los.

Va guanyar el conjunt DSM, amb el mateix temps que el Movistar, perquè va sortir de dia i també quan el circuit encara no estava tan mullat com al final. Llavors s’hi veia i els focus dels cotxes no es convertien en esclats que encara molestaven més els corredors.

Va ser una cosa imprevista perquè, tot i que s’esperava la pluja, en cap moment hi va haver indicis que Barcelona es convertís en una ciutat dantesca per als corredors, sobretot per als que van sortir els últims, que fins i tot haurien agraït portar un focus a la part frontal de la bici perquè els il·luminés i els llancés pels carrers de la capital catalana.

Evenepoel, enfadat

Remco Evenepoel, guanyador l’any passat, ciclista molt expressiu, de caràcter batallador, arribava molt enfadat i es queixava de la falta de llum. «L’important era no caure», reflexionava Enric Mas, feliç perquè el Movistar, el seu equip, gairebé guanya l’etapa i perquè per a ell va ser fantàstic creuar la línia de meta amb millor temps que rivals com el mateix Evenepoel i els que semblaven intractables en una contrarellotge per equips, el Jumbo dels grans, de Primoz Roglic i Jonas Vingegaard, els que es van abraçar a la meta, però no per haver guanyat, sinó per no haver caigut. A la plaça d’Espanya semblava que hi havia un subjecte invisible que tombava bona part dels corredors en l’últim revolt del circuit barceloní.

El raonable és el que va fer el Jumbo. Si arriscaven podien anar a terra i no era qüestió de perdre la Vuelta tot just començar. Que guanyés el DSM, el conjunt que lidera Romain Bardet, que ja no és el mateix corredor que fa anys aspirava al podi del Tour, no suposa cap amenaça per als conjunts potents de la volta espanyola. Molts menys problemes crearà l’italià Lorenzo Milesi, que es va col·locar com a primer líder de la prova perquè va ser el primer ciclista del conjunt DSM que va traspassar la línia de meta. En la seva vida se li acudirà anar amb ous a Santa Clara implorant-li que no plogui, perquè per a ell va ser aigua beneita la que va caure sobre els carrers de Barcelona.

Notícies relacionades

Esportivament, la primera etapa va aportar nul·les conclusions, perquè res del planificat es va poder portar a terme. A les fosques no es pot córrer i no és bo retardar tant les etapes buscant una millor audiència. Ja se la van jugar molt amb les dones pujant el Tourmalet a les set de la tarda en la penúltima etapa del Tour Femení.

Tampoc hi va ajudar que fins a les 20.45 hores no estigués prevista l’encesa de la ciutat. Una pena, perquè Barcelona i els aficionats que van sortir al carrer es mereixien una millor lectura de l’estrena de la Vuelta que el mal temps va destrossar.