La primera etapa i l’ambient

El circuit de la Vuelta, la festa dels turistes

Els visitants de Barcelona van tenir una festa popular gratis amb la contrarellotge per equips que va obrir la volta espanyola 2023 als carrers de la capital catalana

La Vuelta obre les portes de l’esport mundial a Barcelona

El circuit de la Vuelta, la festa dels turistes

S. L- E.

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Barcelona, vingui o no la Vuelta, és territori turista un dissabte del mes d’agost. Si seus en una terrassa, per exemple, al carrer de Roger de Llúria per veure en acció els ciclistes, només sents llengües estrangeres, molt de francès, per cert, o castellà amb accent llatinoamericà. Els de la terra o són a la platja o de visita a alguna ciutat competència de la capital catalana.

Si, a més, portes el recorregut de la cursa ciclista pels enclavaments dels monuments, de seguida la Vuelta serveix com una festa extra per als que passegen buscant la foto de la Casa Batlló o la Pedrera. És a dir, que és la Vuelta dels guiris, amb els hotels plens i un al·licient mentre es fa cua per conèixer l’interior de qualsevol obra d’Antoni Gaudí.

De fet, a l’Ajuntament de Barcelona, responsable que la volta espanyola del 2023 hagi començat al seu terme municipal, el que volia és el que va aconseguir: imatges de televisió, l’helicòpter de TVE sobrevolant el cel de la ciutat i des d’allà, aquells futurs turistes, que veuen la carrera ciclista des de casa seva, des de qualsevol punt d’Europa, tinguessin una espècie de descàrrega de l’estil esgarrifança, pell de gallina (o gallina de pell, com deia Johan Cruyff) pensant ja en un pròxim viatge per veure en viu i en directe els monuments que contemplen a la pantalla mentre els corredors s’esforcen dalt de la bici anant tan ajupits que és impossible que hi vegin alguna cosa més que el cul del company que tenen al davant.

Un gran escenari

Notícies relacionades

Una contrarellotge per equips potser no té la transcendència esportiva d’una crono individual i, sent la primera etapa, la general resultant no tindrà a veure res amb la definitiva del 17 de setembre a Madrid, on acabarà la Vuelta. Però, sens dubte, és l’escenari per disfrutar més del pas dels corredors, perquè l’estampa d’un grup de vuit ciclistes anant a roda, en les rectes a 60 per hora, és impressionant, l’art fet esport. I, a sobre, com que hi havia 22 equips, que passaven cada 4 minuts, no hi havia temps per avorrir-se, com passa, en ocasions, en les contrarellotges individuals, que es fan molt llargues entre el discórrer dels primers, que no s’hi juguen res, i els favorits, que són els últims en partir.

Per això, era una aposta segura, una festa ciutadana, perquè, d’altra manera, no es talla Barcelona d’aquesta manera tan bèstia, com mai s’havia fet i molt més enllà del que passa cada any amb la marató. ¿Molèsties? Sempre n’hi ha algunes, tot i que les emergències sempre estan dispensades. Però amb la ciutat buida de veïns, amb el transport públic funcionant pel subsol de la ciutat, no passava res per portar els millors ciclistes del món als carrers de la capital catalana, un petit sacrifici per un dia, però amb una repercussió immensa, que serà encara més gran quan d’aquí dos o tres anys el Tour agafi el testimoni de la Vuelta per convertir Barcelona encara més en la capital mundial del ciclisme. I amb carrils bici, ara que molts ajuntaments espanyols, amb el canvi de governs municipals, comencen a retallar-los amb la teoria equivocada que dificulten la circulació dels cotxes.