La joia de la Vuelta es diu Juan Ayuso

En totes les professions hi ha una joia; éssers especials que creixen sabent que tenen un do per convertir-se en una figura de l’esport que practiquen. El ciclisme que s’endinsa en la primera meitat de la segona dècada dels anys 20 del segle XXI es converteix en un pedaleig de nanos joves, que ni tan sols trepitgen les categories inferiors i que salten al professionalisme des que són juvenils. I no n’hi ha només un cas, sinó una espècie de pandèmia sana amb veritables figures abans que la seva cara s’ompli de borrissol i amb algunes mostres d’una acne recent.

Tadej Pogacar, Remco Evenepoel i fins i tot Wout van Aert n’han sigut els abanderats. Creixien mentre a Espanya es continuava vivint del geni incombustible d’Alejandro Valverde, que gairebé podria ser el pare de la quadrilla. I un dia, de sobte, en un Tour de l’Avenir (2021) va i es presenta la selecció espanyola amb un equip gairebé de somni perquè almenys tres gairebé nens que volien ser ciclistes aixequessin la mà, mostressin el seu manillar i comencessin a exigir, sense por i amb habilitat, un lloc entre els futurs mestres del ciclisme: Juan Ayuso, Carlos Rodríguez i Igor Arrieta (fitxat per l’Emirates per al 2024).

Ayuso sempre ha semblat el més especial, el que va néixer a Barcelona perquè a la capital catalana treballava el seu pare alacantí fins que el van destinar a Atlanta per estudiar allà i parlar anglès com si fos oriünd de l’estat de Geòrgia i deixar al seu progenitor, entusiasta dels triatlons, admirat amb la fortalesa d’un ciclista que puja, que baixa, que esprinta i que es mou en les contrarellotges amb la fúria necessària perquè sigui alguna cosa més que un escalador... un aspirant a la victòria final.

Juan Ayuso només té 20 anys i amb 19, el 2022, es va presentar a la Vuelta i, abracadabra, va acabar la prova en tercera posició per darrere de Remco Evenepoel i Enric Mas, però amb la sensació que encara podia haver aspirat a més si la carrera no hagués acabat a la 21a etapa.

💨 TTT training on the Circuit de Barcelona-Catalunya. #LaVuelta23

Full. Gas.🔥🔥🔥🏁🏁🏁#UAETeamEmirates #WeAreUAE pic.twitter.com/YE123V81uo

— @UAE-TeamEmirates (@TeamEmiratesUAE) 25 de agosto de 2023

Ara arriba a la Vuelta, que comença aquest dissabte amb la contrarellotge per equips de Barcelona (de 18.50 a 20.35 hores, per La 2 i Eurosport), i Ayuso es presenta com el líder de l’UAE, l’equip de l’absent Pogacar, sense complexos i disposat que Jonas Vingegaard, Primoz Roglic i Remco Evenepoel sentin la seva respiració i vegin la seva bici enganxada a les seves rodes. «Després del podi de l’any passat pots somiar encara més alt, però amb la participació que té la Vuelta aquest any tot és més complicat».

El seu equip, per exemple, és dels més potents. Compta amb el suport Marc Soler, supersacrificat amb Pogacar al Tour, i amb la col·laboració de Joâo Almeida, el ciclista portuguès que va acabar tercer al Giro. Ayuso i Almeida –¿on s’hauran sentit aquests noms?– formen esportivament una parella magnífica i es presenten aquest dissabte com alguna cosa més que rivals en la victòria de la contrarellotge per equips a un gairebé intractable Jumbo.

Cinc mesos de lesió

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

El camí d’Ayuso fins a la Vuelta no ha sigut fàcil. Poc després de Reis va patir un atropellament (maleïts cotxes) i a continuació va aparèixer un dolor molt fort a la cama dreta, un nervi, una espècie de ciàtica que li impedia entrenar. Cinc mesos de competició a fer punyetes. Només ha corregut per etapes en carreteres suïsses. Va tornar al Tour de Romandia i va guanyar una etapa per acabar després la Volta a Suïssa en segona posició i ser també segon en el Campionat d’Espanya.

«Els mesos en què vaig estar lesionat em van servir per asserenar els ànims i obligar-me a estar tranquil més enllà de l’esport. Per això, arribo a la Vuelta més fort de cap i amb l’experiència de saber el que puc fer quan aparegui una situació complicada». La complicació no la tindrà Ayuso, sinó els rivals quan tregui el turbo. Qualitat en té. I de sobres.