El record de la vaga de Barcelona en la Vuelta de 1999

El 1999 tot era diferent de l’actualitat perquè la Vuelta sempre es corria sota la batuta de José María García, que era una mena de director a l’ombra al capdavant de la seva emissora de ràdio, dels butlletins informatius, de les connexions en directe amb els cotxes dels directors esportius, excepte el de José Miguel Echávarri, tantes vegades tècnic de Miguel Induráin i Pedro Delgado, i no es movia una mosca per la carrera si no era amb permís del veterà periodista.

La preocupació

García estava preocupat per la sortida i arribada de la carrera, a Montjuïc. Les baixades eren perilloses, molt risc de caiguda per la carretera molla, i els corredors no volien jugar-se-la. Calia anul·lar l’etapa sí o sí. Reunió de directors abans de partir; discussions entre els que volien tornar a l’hotel o començar el trasllat cap a Tortosa, els que desitjaven almenys celebrar una mena de marxa cicloturista tranquil·la i sense risc i els pocs que tenien decidit jugar-se la pell, que el ciclisme és un esport de valents, d’herois i que, si plou, desgraciadament et mulles.

García, nerviosíssim. «¡Cal fer-hi alguna cosa!», no deixava de cridar. Parlava amb altres periodistes, amb l’organització, amb els jutges, amb els equips i amb qui fes falta. Calia córrer sí o sí. I ho va aconseguir. Van sortir tan i tan lents que qualsevol aficionat mínimament entrenat hauria aguantat el ritme de competició sense gairebé dificultats.

Un fiasco en tota regla

Un fiasco en tota reglaL’etapa de 1999 va ser una pantomima, un fiasco en tota regla, un avorriment total. Hores per saber que no passaria res de res i un deshonor per a una ciutat, Barcelona, que ara es disposa a acollir alguna cosa més que una etapa, gràcies a convertir-se en la gran sortida de la ronda espanyola d’aquest any.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Ja ningú queda en actiu dels corredors que van disputar aquella Vuelta. García va decidir retirar-se del periodisme en actiu poc després. Va tornar només una vegada més a la Vuelta, com a turista, però sense la seva emissora, sense el seu programa diari, sense les partides nocturnes de mus, sense res a fer, es va avorrir com ningú.

Sense ell, els butlletins informatius amb l’actualitat de la Vuelta van passar a un segon pla, van desaparèixer les motos que explicaven el directe de l’etapa i fins i tot el vol dels caríssims helicòpters. Però hi va haver llibertat d’acció i una carrera que es disputava lluny dels interessos radiofònics.