Van der Poel marca la victòria de Philipsen en el Tour

Els que el coneixen bé asseguren que Javier Guillén, director de la Vuelta, si pogués, no posaria en la ronda espanyola ni un esprint ni una contrarellotge, llevat que fos en pujada. Ell és un dels artífexs d’aquesta revolució que s’està produint en el ciclisme aquests últims anys i que tots segueixen, excepte el Giro, avorrit al màxim aquest any. El Tour, amo de la ronda espanyola entre altres carreres, s’ha fixat en el que passa a Espanya i per aquesta raó s’ha envalentit mirant d’eliminar al màxim les arribades massives i col·locant, per exemple, la pujada al Tourmalet, a la sisena etapa, una cosa impensable fa poc temps.

Els velocistes saben que igual són una espècie que a poc a poc s’extingeix. No els passarà com als dinosaures, perquè si organitzes una carrera de 21 etapes no pots estar cada dia destrossant els favorits i han de tenir etapes com la d’aquest dilluns per reposar-se de l’explosiva estrena a Euskadi. De fet, la tercera etapa no va sortir del País Basc, sinó que va ser del sud al nord, per arribar a una ciutat preciosa –i basca– com poques, Baiona, famosa pel seu pernil i per la seva xocolata.

Era el lloc que tenien marcat en vermell els velocistes, que la veritat, no hauran de gastar gaire tinta als seus retoladors, si és que els porten, per anotar metes on es puguin exhibir. Si s’és generós quatre esprints i poc més, incloent-hi els Camps Elisis, esperen els bojos de la velocitat.

I tot i així la llista de velocistes apuntats al Tour és excel·lent perquè, tot i que hi hagi poques oportunitats ningú vol desaprofitar-les, que els esprinters bons cobren una pasta: Jasper Philipsen (el primer que es va apuntar el gol), Fabio Jakobsen, Phil Bauhaus, Mads Pedersen, Biniam Girmay, Caleb Ewan i dues velles glòries que aquest any es retiren, ni més ni menys que Mark Cavendish i Peter Sagan.

⏪ Relive a hectic final KM for the first sprint stage of the #TDF2023. Jasper Philipsen of @AlpecinDCK is triumphant.

⏪ Revivez le dernier km du premier sprint de ce #TDF2023, avec Jasper Philipsen, de la @AlpecinDCK qui lève les bras pic.twitter.com/vr9nCBIEeQ

— Tour de France™ (@LeTour) 3 de julio de 2023

A Baiona va triomfar Philipsen, en una etapa en què no va passar res, amb fuga consentida i capturada, amb ikurriñes a l’aire tal com havia passat a Euskadi sud, i amb sol i calor després de dos dies incòmodes per la pluja intermitent. I és que el corredor belga disposa d’un plus especial. Sense un bon llançador, el que et protegeix de l’aire, el que t’impulsa, el que t’obre el camí de velocitat endimoniada, no pots guanyar un esprint, molt menys en el Tour. Philipsen té Mathieu van der Poel i això és com si ets davanter i tens Leo Messi perquè et doni l’última passada.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

A Van der Poel no li van caure els anells podent escaquejar-se de liar-se en un esprint, que per alguna cosa ha guanyat aquest any la Milà-San Remo i la París-Niça i és el campió del món de ciclocròs. Però no, després de dos dies amagat pel País Basc, es va decidir a entrar en acció en l’esprint final, es va oblidar del perill que sempre ocasionen aquest tipus d’etapes, i va decidir impulsar el seu company Philipsen cap a la victòria; o sigui, com si s’hagués col·locat darrere d’una moto... però no qualsevol, sinó una MotoGP. Va guanyar i aquest dimarts podria repetir en l’arribada de Nogaro, en una etapa que servirà per recordar Luis Ocaña pels territoris on acostumava a entrenar.

Totes les classificacions.