Ciclisme

Barcelona vol el Tour

Les claus del Tour 2023, que comença dissabte a Bilbao.

La capital catalana acull la sortida de la Vuelta 2023.

Barcelona vol el Tour
3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Christian Prudhomme, director general del Tour, sabrà dissabte vinent de manera oficial que Barcelona continua endavant amb la intenció d’organitzar la gran sortida de la ronda francesa entre el 2025 i el 2027. La trobada tindrà lloc a la sortida de la primera etapa de la Grande Boucle, que s’inicia a la ciutat de Bilbao. La delegació barcelonina estarà encapçalada per David Escudé, regidor d’esports, a qui acompanyarà per reforçar el projecte barceloní Javier Guillén, director general de la Vuelta.

La sortida del Tour, que comporta la presentació d’equips i l’organització de les tres primeres etapes, serà un dels grans esdeveniments esportius que l’Ajuntament de Barcelona pretén organitzar durant la legislatura acabada d’estrenar i que s’inicia en termes ciclistes el pròxim 26 d’agost, quan la capital catalana acollirà la sortida de la Vuelta, la segona etapa i, indirectament, la tercera jornada de competició amb una etapa impulsada per Barcelona que sortirà de Súria i acabarà a Andorra.

Esdeveniments de futur

A aquests esdeveniments ciclistes s’hi uneix la Copa Amèrica, que tindrà lloc l’any que ve, i dos projectes més d’envergadura amb la candidatura barcelonina per celebrar a l’Estadi Olímpic el Mundial d’atletisme i la petició formal (tot i que ja seria per al curs polític vinent) que el naixent Camp Nou es converteixi en una de les seus del Mundial de futbol que Espanya i Portugal volen portar a terme el 2030.

En termes ciclistes la primera data disponible perquè Barcelona es converteixi en la seu del Grand Depart del Tour és el 2025, ja que l’any que ve la ronda francesa surt de Florència. Serà la primera vegada que la prova finalitzarà lluny de París, concretament a Niça, ja que per qüestions de seguretat no pot acabar a la capital francesa a causa de l’imminent inici dels Jocs Olímpics. «Fins fa poc el Tour alternava una sortida a l’estranger amb una altra de local, però Prudhomme ja ha acabat amb aquest costum, ja que ha encadenat tres sortides consecutives lluny de França, a Copenhaguen, Bilbao i Florència, per la qual cosa Barcelona ja podria aspirar a acollir la prova el 2025», explica Guillén a aquest diari.

Colorit basc el 2023

La visita catalana a Bilbao tindrà també un caràcter tècnic per conèixer de primera mà i sobre el terreny tota la infraestructura que necessita el Tour, superior a la de la Vuelta. A Euskadi comença un Tour amb colorit basc durant tres dies, amb una etapa completa que recorrerà la província de Biscaia, on s’espera a les carreteres la presència de centenars de milers de persones, una segona jornada que acabarà a Sant Sebastià i un tercer dia de competició amb sortida a Amorebieta i meta a Bayona, ja al País Basc francès.

Notícies relacionades

«Jaume Collboni (llavors primer tinent i ara alcalde de Barcelona) ja va fer saber a Prudhomme al gener la intenció d’organitzar la sortida del Tour, però les converses van quedar ajornades pel període electoral. Ara acudim a Bilbao amb una legislatura que comença i amb la intenció d’acollir el Tour. Però vull ser caut i discret per respecte a la carrera i perquè són ells els que n’han de prendre la decisió final», explica David Escudé.

El precedent fallit

Barcelona ja va tenir a la seva mà la possibilitat de convertir-se en el Grand Depart del Tour el 2014. L’acord estava només pendent de firma, ja que el va deixar tancat Jordi Hereu en la seva època d’alcalde. Xavier Trias va guanyar les eleccions del 2011, però va decidir aparcar el projecte. De fet, la seva administració va deixar gairebé plantat Christian Prudhomme en un dinar que se celebrava en un restaurant de la Barceloneta i on s’havia de certificar el pla. Maite Fandos, regidora d’esports, va arribar a l’àpat amb una hora de retard. En aquella ocasió Barcelona comptava també amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona, que havia d’acollir la meta de la segona etapa. La tercera havia de sortir d’alguna localitat gironina sense concretar per creuar la frontera cap a França.