Ciclisme

Camí del Tour: nou monòleg d’un intractable Vingegaard en el Dauphiné

Camí del Tour: nou monòleg d’un intractable Vingegaard en el Dauphiné

JUMBO VISMA

2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Queda un Tour perquè comenci el Tour, o sigui 21 dies, els mateixos que etapes tindrà la ronda francesa i com Tadej Pogacar no estigui fi i perfectament reposat del canell –tot i que es pedali amb les cames sempre cal portar ben agafat el manillar– la carrera, vist el que està passant en el Critérium del Dauphiné, es pot convertir en un monòleg escrit exclusivament per a Jonas Vingegaard.

El ciclista danès, que a partir de Bilbao començarà a defensar la victòria aconseguida a París fa un any, no té rival si no corre Pogacar. Fa el que li dona la gana. Talla la carrera, el bacallà o el que faci falta al seu aire. Quan canvia de ritme ningú, per molt que es digui Adam Yates, l’únic que ho intenta a la Croix de Fer, cim i meta de l’etapa reina del Dauphiné, ningú aconsegueix neutralitzar-lo. És com si corregués en una altra lliga o galàxia. I fins i tot, potser, caldria dotar d’un premi especial el corredor que arriba en segona posició per demostrar que és el millor entre els humans.

La setena etapa del Dauphiné es va definir com la tradicional on el Jumbo ho controla tot als ports previs (La Madeleine i Mollard) fins que a cinc quilòmetres del cim de la Croix de Fer va arrencar Vingegaard per buscar la victòria en solitari i, amb dos minuts de marge a la general sobre Adam Yates, no haver de preocupar-se en l’etapa parany final d’aquest diumenge.

Enric Mas i Mikel Landa

Per darrere seu es va formar un rosari de corredors, entre d’altres, Enric Mas i Mikel Landa, lluny de la seva millor forma en el Dauphiné, fins al punt que convé ser optimistes i pensar que encara queden tres setmanes per al Tour i que han enfocat la seva preparació per a la ronda francesa i no per al Critérium. És millor pensar-ho així i veure l’ampolla mig plena que mig buida.

Notícies relacionades

Almenys, la pujada a la Croix de Fer va servir per a una nota d’alegria i va ser veure Carlos Rodríguez en el grup de favorits. Debutarà amb 22 anys en el Tour i està anant de menys a més, ja que des que va caure al març disputant la Strade Bianche, on es va fracturar la clavícula, estava sense competir. Per si no fos prou, al maig va tenir una topada amb un cotxe anant en bici i, de nou, retardada la preparació. Va arribar poc rodat al Dauphiné, i va caure al segon dia, cada etapa millora i pot ser el principal actiu espanyol en el Tour, entre altres coses perquè debuta i qualsevol detall que faci serà rebut com un ram de flors.

Totes les classificacions.