Ciclisme

Giro d’Itàlia: que esborrin aquesta setmana de la història del ciclisme

  • L’Ineos regala la ‘maglia rosa’.

  • El Movistar guanya en una jornada retallada.

Giro d’Itàlia: que esborrin aquesta setmana de la història del ciclisme

GIRO DE ITALIA

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

A les pel·lícules nord-americanes de judicis, gairebé sempre magnífiques, hi ha un moment en què el jutge demana que s’esborri la declaració d’un testimoni si es demostra que ha mentit. Amb aquesta setmana de Giro hauria de passar igual per respecte als aficionats i amants d’aquest esport. Caldria suprimir-la de la història del ciclisme. Ha sigut una vergonya i no se li pot aplicar cap altre terme. S’han malgastat totes les etapes, que si el fred, que si la pluja, que si no ajudava gaire el recorregut... no ha passat res. Ha sigut una llauna de carrera. Per això, el que ha passat, res de res, hauria de ser ratllat de les pàgines de la ronda italiana i no ser ni comptabilitzat ni recordat.

Els favorits ni s’han posat a prova. Aquest diumenge només hi va haver focs artificials al final, però es va desaprofitar una etapa amb un dibuix magnífic, la que recorria els territoris del Giro de la Llombardia. Prova d’això és que, si dissabte el pilot de la ‘maglia rosa’ va arribar a 21 minuts dels escapats, a Bèrgam, meta de la 15a etapa, ho va fer gairebé a set.

Si mínimament la carrera ha tingut algun al·licient ha sigut gràcies als corredors de segona fila, els gregaris que volen aprofitar les oportunitats quan se’ls presenten i, almenys, la baralla per veure qui aconseguia la victòria ha entretingut una mica un Giro tediós i mancat de combat.

És igual que posin ports, que retallin o deixin els recorreguts com estaven dibuixats. És igual, sense anar lents, que no hi van, per darrere posen un trot i, fins i tot, deixen que el Groupama francès marqui el ritme perquè el sorprenent líder de la carrera, Bruno Armirail, pugui arribar amb la ‘maglia rosa’ als Dolomitas després del descans d’aquest dilluns, malgrat cedir 33 segons en l’acceleració final de les figures.

El punt d’honor de Rojas

Si l’etapa d’aquest diumenge s’ha mantingut activa ha sigut gràcies al punt d’honor de corredors com José Joaquín Rojas que va posar la sal a l’escapada perquè el seu company colombià al Movistar, Einer Rubio, lluités per una segona victòria al Giro que no va arribar. Al final no va poder respondre segons els seus desitjos –victòria del nord-americà de l’UAE Brandon McNulty– però almenys, que estigués entre els escapats, al no anar molt allunyat dels llocs d’honor, va obligar a no concedir-li durnt la fuga un temps escandalós. Fora d’això, els favorits van tornar a arribar junts i només es van barallar una miqueta de res a les llambordes de Bèrgam.

Costa trobar alguna cosa d’emoció, tant com recordar un atac. Molt desaprofitament de carrera, una cosa insòlita, perquè sempre hi ha etapes dolentes en una carrera de tres setmanes. Passarà aquest any al Tour i a la Vuelta. ¿Però malmetre dues setmanes de competició? Fins i tot fa la sensació que el Giro es va acabar el dia que la covid va retirar a Remco Evenepoel.

Sembla que a Geraint Thomas i a Primoz Roglic, segon i tercer de la general, sense que compti Armirail per a la baralla fins ara de punys caiguts, ja els va bé arribar com amics per sempre als reptes de les Dolomites (dimarts es puja la Muntanya Bondone i divendres arriba l’etapa reina amb Els tres cims de Lavaredo). Queda territori perquè tot canviï de cap a peus. Però no es poden llançar per la borda dues setmanes de competició.

Notícies relacionades

Per això, s’haurien d’esborrar aquests últims dies. Té delicte que el pilot de favorits arribés a Bèrgam a 6.53 minuts de McNulty. Per posar-se a plorar i sense que els focs d’artifici llançats al final per Roglic i Joâo Almeida, amb Thomas sempre atent, servissin per donar-li un aprovat a l’etapa. Només per pujar la nota, però sempre amb el qualificatiu de suspens.

Totes les classificacions.