El Tourmalet

El Tourmalet: Extremadura, la terra oblidada

  • La Vuelta tampoc s’ha prodigat a recompensar els extremenys amb el pas de la carrera, que viurà dues etapes aquest dimecres i dijous... i amb muntanya.

El Tourmalet: Extremadura, la terra oblidada

LA VUELTA / CHARLY LÓPEZ

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Extremadura és per moltes raons la terra oblidada i malauradament la Vuelta tampoc ha sigut gaire considerada amb aquest lloc, que té muntanyes i fins i tot cims que podrien entrar en la mitologia d’aquest esport, però que necessiten l’ escalf dels corredors, que amb el seu pedaleig, de vegades alegre i d’altres matusser, recompensin els extremenys amb ascensos que entrin en la llegenda del ciclisme.

Guadalupe té tres coses per recordar, el rodatge de la famosa pel·lícula de Joselito anomenada ‘El pequeño ruiseñor’, la visita del papa Joan Pau II el 1982 i el pas de la Vuelta el 2021 en què la localitat es va entregar en cos i ànima cap als corredors, amb les cunetes plenes i amb el poble celebrant com si estiguessin en fires l’arribada de la carrera.

Aquest any la Vuelta repeteix escenari extremeny i fins i tot es pot considerar com una situació rara, perquè Extremadura no gaudeix, que diguem, de l’esport de primera categoria. Primer, perquè no és fàcil arribar-hi, és lluny de tot arreu i mai ha sigut agraciada amb infraestructures més enllà d’una joiosa autovia que circula al costat de les carreteres per les quals rodaran els corredors aquest dimecres i dijous, amb dues etapes de muntanya, en què els ascensos potser no collin gaire els protagonistes de la carrera, però que segons com s’ho agafin, segons com pesin les cames després de gairebé tres setmanes d’esforç desmesurat, potser Extremadura es converteix en la jutge de la carrera.

Mèrida i la Vuelta del 1991

De Mèrida, la capital, va sortir la Vuelta del 1991. Llavors la carrera tenia dues etapes menys, en comptes d’iniciar-se un divendres, com aquest any, o un dissabte com sol ser tradicional, començava dilluns i el cap de setmana previ servia per instal·lar-s’hi, agafar contacte amb la carrera i entrenar en el cas dels corredors. La Vuelta del 1991 va ser la que va guanyar de manera inesperada Melcior Mauri, malgrat que Miguel Induráin, que no va aconseguir mai aquesta carrera, va sortir com a favorit. El català va arribar de groc (la peça del líder era en aquell temps d’aquest color) a Madrid i el campió navarrès es va haver de conformar amb la segona plaça.

Sempre recordaré, mentre esmorzava en un bar de Mèrida i inspeccionava la premsa local, un breu (així anomenem les notícies curtes que apareixen a les columnes dels diaris) que deia que les farmàcies de la ciutat s’havien quedat sense antidepressius. Sent un principiant en la matèria mèdica i un debutant en la Vuelta, l’ocurrència de preguntar als metges dels equips per què s’havien esgotat aquesta mena de medicaments va obtenir una mirada cap a una altra banda i la prova que qüestionar aquest tipus de coses en aquell temps no era la millor fórmula per fer contactes en aquest esport. El perquè de la raó continua sent 31 anys després un veritable misteri.

Fernández Vara

Notícies relacionades

Extremadura es va quedar molts anys sense Vuelta fins al punt que, el 2020, en la ronda espanyola que es va córrer a l’octubre i es va celebrar sense ni una ànima a les cunetes per culpa de la pandèmia, sí que hi va haver un espectador que va obtenir un salconduit per passar-se per la carrera, quan la prova va penetrar gairebé per accident i per pocs quilòmetres en carreteres extremenyes. Va ser Guillermo Fernández Vara que es va acostar a una rotonda perquè Javier Guillén, el director, aturés el cotxe i intercanviés una breu salutació amb el president extremeny. Mascaretes a la cara, contacte amb les espatlles, tot just cinc minuts van servir perquè el 2021 i el 2022 Extremadura, la terra oblidada, entrés de ple al recorregut de la Vuelta i en aquesta ocasió en la tercera setmana, que és quan se sentencia la carrera, perquè ja no hi ha espai, temps i quilòmetres per a més coses.

Extremadura és la terra de les muntanyes desconegudes, de ciclistes extremenys que mai han sigut famosos, d’antics conqueridors i del vi ‘Habla’, que és una meravella. Per això, si un dia s’aconsegueix recordar que Extremadura va ser el lloc on Remco Evenepoel va demostrar que valia per guanyar una carrera de tres setmanes, que Primoz Roglic va ser el ciclista que va fer la volta a la Vuelta, que Enric Mas, per fi, es va vestir de vermell o que un dels dos nanos d’or, Juan Ayuso o Carlos Rodríguez, es van convertir en mags d’aquest esport, llavors es guanyarà el dret a ser inclosa com a terra de pas pels segles dels segles en la història d’aquesta carrera.