El Tourmalet

El Tourmalet: la Vuelta i el canvi climàtic

El Tourmalet: la Vuelta i el canvi climàtic

LA VUELTA / CHARLY LÓPEZ

  • Aquesta temporada i quant a grans rondes només ha plogut en la contrarellotge inaugural del Tour i en l’etapa càntabra de la Vuelta.

  • En el Giro no va caure ni una gota d’aigua en competició.

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

ver +

En les carreres ciclistes hi ha dos tipus d’etapes, les de línia, que rares vegades superen els 200 quilòmetres de recorregut; en aquesta Vuelta, cap, i les contrarellotges, que es disputen en equip, com va passar a Utrecht, o de forma individual, com va passar a Alacant. Les denominades cronoescalades; és a dir, un ciclista pujant un port de muntanya en solitari, també estan en desús i semblen haver passat a la història.

Serveixi aquest preàmbul per explicar que aquesta temporada, finalitzat el Giro i el Tour i amb l’equador de la carrera superat a la Vuelta, només ha plogut en dues etapes; fugaçment, ja que va afectar només uns quants corredors, en la contrarellotge inaugural disputada a Copenhaguen, en el Tour, i la setmana passada camí del Pico Jano, a Cantàbria. En el Giro només va ser necessari obrir els paraigües a la jornada de descans de Sicília, tot i que no va afectar els corredors.

Plou menys

Per la raó que sigui, s’atribueixi o no al canvi climàtic, que d’aquestes coses no entén aquest cronista, el cert, el veritable i l’innegable és que cada vegada plou menys en el si del pilot, mentre Giro i Tour s’han corregut sota temperatures tòrrides en moltes etapes. L’última setmana de la ronda francesa va ser insofrible quant a la calor.

A la Vuelta no és cap novetat que quan la prova afronta etapes per Andalusia, a finals d’agost o amb el mes de setembre acabat d’estrenar, com ara, el termòmetre s’intensifica sense pietat i la situació, evidentment, no es pot atribuir al canvi climàtic. Però que es travessi tot França, durant el Tour, sense que caigui una sola gota, o que ni tan sols hi hagi l’alarma de la neu en els tradicionals ensurts que l’organització del Giro té quan la prova s’acosta a les Dolomites, ja és un tema que, al contrari de l’andalús, entra dins de l’anormalitat.

Els impermeables dels ciclistes es mantenen perfectament embolicats a les seves fundes dins dels autobusos dels equips i els espectadors només han hagut de patir les inclemències del temps a Cantàbria, per la pluja, i en la primera jornada asturiana a causa de la boira amb la consegüent baixada de temperatures.

Seguim sense insectes

Per si fos poc, i aquesta és una altra evidència almenys preocupant, seguim sense insectes que moren al contacte del vidre davanter del cotxe. Ja es va dedicar un capítol a aquest tema en el Tourmalet. I ara, tot i que en el primer viatge per carreteres andaluses ja s’ha vist algun impacte, la situació està lluny del que passava anys precedents, ja que seguim sense bitxos morts després d’haver creuat amb cotxe per Navarra, la Rioja, el País Basc, Cantàbria, Astúries, Castella i Lleó, Madrid, Castella-la Manxa, la província d’Alacant i ara ja a Andalusia. Només les ‘restes’ de quatre insectes que ni tan sols treuen la visibilitat.

Notícies relacionades

Les carreres ciclistes també estan intentant ‘humanitzar’ el xoc climàtic. Bona part de la flota automobilística de Skoda, la firma de vehicles que nodreix la caravana del Tour i de la Vuelta, ja són vehicles que poden funcionar de forma elèctrica. A la ronda espanyola una xarxa de càrrega es mou entre les etapes i els corredors, per qüestions ecològiques, tenen prohibit llançar a la carretera, llevat dels llocs indicats per l’organització com a escombriaire ambulant, les restes d’embolcalls o menjars que abans llançaven sense pietat i de forma una mica gamberra en qualsevol lloc de la travessia en bici.

Els bidons són una altra cosa. Fa unes temporades els ciclistes van començar a ser multats per tirar-los lliurement i fins i tot hi va haver alguna expulsió en competició. Ara es fa els ulls grossos, entre altres raons perquè continuen sent una relíquia que acaba sempre en mans dels espectadors. Per cert, tampoc es recorda aquesta temporada cap ciclista baixant al cotxe mèdic per ser atès en carrera a conseqüència de la picada d’un insecte. ¿No són preocupants totes aquestes situacions?