La ronda espanyola

Evenepoel es manté ferm en la Vuelta amb Enric Mas a l’aguait

  • Segon triomf de l’australià Jay Vine en fuga, en una etapa en què el líder va tornar a prémer l’accelerador i amb els joves Carlos Rodríguez i Juan Ayuso, quart i cinquè de la general.

Evenepoel es manté ferm en la Vuelta amb Enric Mas a l’aguait

EFE / Javier Lizón

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

No n’hi ha prou que el públic asturià estigui entregat. «¡Som-hi Mikel, som-hi!», li criden a Landa, que va en fuga. Corre amb l’ànima carregada d’intencions de victòria però amb cames de plom. No hi ha res a fer, tot i que sigui el més famós de l’escapada que lluita per guanyar la primera de les dues etapes de la Vuelta als pics d’Astúries.

A Remco Evenepoel, el fenomen belga de 22 anys, el mallot vermell, que no mira cap enrere quan posa el turbo, ningú li crida. Tampoc a Enric Mas, que tot i que ja sigui el segon de la general, no té la fama de Landa. Ni tan sols Marc Soler, company d’escapada del ciclista alabès. El dia que Landa torni a guanyar, si és que passa, esclatarà la Vuelta.

Però els cims asturians no estan fets a la seva imatge i semblança perquè a Colláu Fancuaya, un altre descobriment al Principat, guanya Jay Vine, el mateix que al Pico Jano, dijous, el ciclista que es va fer professional perquè li van donar una oportunitat després de guanyar un campionat amb el rodet i la tele que es va fer durant el confinament del 2020. Va arribar a la Vuelta sent un desconegut i ja porta dues victòries, i líder de la muntanya. No en dono crèdit.

Com per creure’s que Evenepoel no té límit, que passa a l’acció quan apareix la boira, tot i que aquesta vegada Primoz Roglic no es despenja. El jove belga pressiona i veu que Mas segueix a l’aguait, marcant-lo, sense cedir ni un metre i fins i tot atacant a la meta per veure si li birla algun segon. ¡Amic, que he fet tota la pujada! Evenepoel no li permet alegries al mallorquí i Roglic torna a plantejar certs dubtes. ¿Per què no esprinta en una arribada en alt com ha fet sempre? Avui, les cartes es tornaran a posar sobre la taula perquè el segon capítol de muntanya a Astúries encara és més llarg i més dur.

I també són durs els ‘revoltosos’, els que no es volen quedar enrere a la classe dels xavals. Carlos Rodríguez puja enganxat a Evenepoel per demostrar-li que només té un any menys que ell, menys experiència, però que ja és el líder de l’Ineos. I això no és cap broma, ni que sigui el quart de la general, rere Evenepoel, Mas i Roglic. Aquests nois són magnífics. I atenció perquè Juan Ayuso cedeix una mica, només una mica, però això és molt llarg. Als 19 anys és impressionant que després d’una setmana llarga de competició sigui el cinquè de la general. Fins i tot troba l’ajuda del seu aparent cap de files a l’UAE, el ciclista portuguès Joao Almeida, només una mica més gran, amb 24 anys. Li tapa els forats, li dona suport a la muntanya i el protegeix perquè no perdi temps al cim davant l’empenta d’Evenepoel.

La motivació

Notícies relacionades

«Estic molt motivat pel rendiment que he tingut en l’etapa i perquè corro en un equip que ha demostrat que sap lluitar per la classificació general», defensa Evenepoel quan li pregunten pel seu equip, el Quick Step, un conjunt amb tradició de guanyar grans clàssiques i controlar carreres com el Tour i la Vuelta però només quan el guió apunta a una etapa plana que es resoldrà a l’esprint. Portar el timó per la classificació general ja que només es va veure una mica quan Julian Alaphilippe, avui primer escuder d’Evenepoel, es va posar entre cella i cella guanyar la ronda francesa del 2019, que va perdre a tres dies de París.

La realitat és que el Quick Step treballa amb caràcter d’equip i que només una mica l’Ineos i el Movistar li donen algun respir amb el Jumbo de Roglic, totalment i de forma molt sorprenent desaparegut en combat. Evenepoel és molt líder. Per ara.