La ronda francesa femenina

Al capdavant Marianne Vos, al capdavant sempre el Jumbo

Al capdavant Marianne Vos, al capdavant sempre el Jumbo

LE TOUR

  • Marianne Vos, companya d’equip de Jonas Vingegaard, lidera el Tour Femmes després d’un dia marcat per les caigudes i amb Mavi García molt atenta. 

2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

ver +

Posi un Jumbo a la seva vida. És igual que siguin homes o dones els que pugin a sobre de la bici. S’han entossudit que el groc forma part de la publicitat d’una cadena de supermercats famosa als Països Baixos. Només havien transcorregut 24 hores des que Jonas Vingegaard va arribar de groc als Camps Elisis quan una companya d’equip, Marianne Vos, aconsegueix vestir-se amb el mateix mallot com a premi al guanyar després d’un esprint superb la segona etapa del Tour Femmes.

Tota l’aventura comença a Meaux, localitat pròxima a Disneyland París. Allà hi ha el Museu de la Gran Guerra i al costat s’ha instal·lat el circ de la sortida. Si Vingegaard vola cap a Dinamarca per rebre els honors del seu poble, ni més ni menys que Tadej Pogacar apareix pel lloc. Tranquils. No atacarà. Arriba sense bici i sense roba ciclista. Ve en actitud d’amic, de parella i es deixa fotografiar mentre xerra de manera carinyosa amb la seva nòvia Urska Zigart, corredora del Bike Exchange. 

Les dones d’aquest Tour tenen cara de preocupació perquè bufa l’aire i això sempre és mal senyal, tot i que algunes, com Vos, amb un palmarès que si es posés aquí –241 triomfs– ja no hi hauria espai per escriure res més, somriuen amb males intencions perquè saben que si es talla el pilot, si ella va davant, llavors podrà cantar allò d’«avui pot ser un gran dia», un gran dia per vestir-se de groc i esgarrapar uns segons a la resta d’estrelles que s’han apuntat a aquesta ronda ciclista femenina.

Cita d’aficionats

Reben el carinyo del poble francès pels voltants de París, perquè per als aficionats és com si haguessin sigut premiats amb un premi de loteria, fet que els permet disfrutar amb les dones ciclistes d’una setmana més de Tour. Surten a la carretera, les aplaudeixen i així serà segurament fins diumenge quan la festa acabi en un podi final que no s’instal·larà als Camps Elisis sinó al cim de la Superplanche des Belles Filles, allà on va semblar erròniament que Pogacar havia enganxat el mallot groc amb cua a la seva pell per no desprendre’s de la peça fins a París. I llavors va arribar Vingegaard als Alps.

Notícies relacionades

Molt atenta circula sempre Mavi García, que ja és l’11a de la general i l’aspirant espanyola a aquest Tour femení, perquè ja va ser tercera en el Giro, perquè és escaladora, perquè té experiència als seus 38 anys i perquè es manté en el segon grup, després d’un dia de talls i de caigudes, sobretot una d’aparatosa que afecta una altra de les dives de la carrera, Marta Cavalli, que ha d’abandonar.

Quin repetjó final perquè Vos pugui aixecar els braços, succeir així Vingegaard al capdavant del Tour i demostrar que el Jumbo té poder, molt poder al marge de sexes. Ells sempre al capdavant, ells sempre de groc. És la seva carrera.