L’ajudant del mallot groc

La contracrònica del Tour: Marc Soler o quan el teu líder fa por

  • L’únic ciclista català que corre el Tour ha arribat a la carrera com un dels principals protectors de Tadej Pogacar.

La contracrònica del Tour: Marc Soler o quan el teu líder fa por

UEA TEAM EMIRATES

2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Fa un any a hores d’ara Marc Soler estava veient el Tour per la tele des de casa seva, a Andorra. Va durar el que va trigar una inconscient a assaltar el pilot amb una pancarta en què saludava els seus avis. La que muntar la bona dona a les carreteres bretonas. Tothom per terra i el corredor català, llavors al Movistar, es va emportar la pitjor part. Com si fos un heroi del pedal va arribar a la meta ben endarrerit i amb els dos braços trencats. Adeu al Tour i el mateix any que una altra caiguda l’havia apartat del Giro.

Ara té un company a l’equip que es diu Tadej Pogacar i que no només és el líder de l’UAE sinó el del Tour. És el cap, qui ja ha posat la por al cos a tots els contrincants, dijous en una pujada que tampoc era de l’altre món i aquest divendres als Vosges, en territori molt més consistent. I aquí està Soler, el noi de Vilanova, a qui fa uns anys li van col·locar no només l’etiqueta de superlíder sinó de reemplaçament d’un ciclisme espanyol que veia retirar-se Alberto Contador i es preparava per als últims anys de glòria d’Alejandro Valverde.

Un altre paper

Notícies relacionades

El paper de líder no va amb el Marc. «Soc molt feliç treballant per al Tadej. Mai vaig dir que jo fos un líder», repeteix. Aquest any va canviar l’uniforme blau del Movistar pel blanc de l’Emirates i es va preparar del gener al juny per convertir-se en un dels principals protectors de Pogacar. Perquè tot i que l’astre eslovè faci la sensació que és autosuficient i que se surt tot solet en el Tour, necessita els ajudants, els que estiren del carro, com es diu en el llenguatge ciclista, corredors com Soler, que tal com va fer aquest divendres són capaços de col·locar-se la motxilla de l’esforç a l’esquena i imposar un ritme endimoniat per darrere per controlar sense l’ajuda de ningú que l’escapada del dia no s’anés més enllà d’un temps que després fos impossible de contrarestar per al seu cap i alhora mallot groc. I la veritat és que la fuga no va arribar per 200 metres, però si Soler no hagués insistit un cop i un altre, el guanyador a la Superplanche no hauria sigut el seu company i líder sinó un dels integrants de l’escapada, segurament Lennard Kämna.

Soler tornarà a fer el mateix en les dues principals cites de la setmana que ve als Alps, primer al Granon i després a l’Alpe d’Huez. Aquí voldrà tornar a brillar Pogacar, animat aquest divendres a la Superplanche des Belles Filles pels seus pares, que es van acostar a la ruta del Tour per donar amb la seva presència caràcter oficial a la nova fundació per recaptar fons contra el càncer que ha creat l’estrella eslovena.