▾ .com .cat
Esports Ciclisme
Contracrònica del Tour: pols ets i en pols et convertiràs

Un dia temut

Contracrònica del Tour: pols ets i en pols et convertiràs

  • Les pedres de la ronda francesa van deixar un escenari de moltes caigudes, mans adolorides, uniformes tacats i bicicletes enviades directament al desballestament.

Contracrònica del Tour: pols ets i en pols et convertiràs

LE TOUR

2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Arribaven a meta amb la cara i el cos plens de pols. Els massatgistes els passaven la tovallola que només podia tenir com a destí el bombo de la rentadora que tots els equips transporten al camió mecànic. Uns havien caigut, d’altres havien deixat la bici per al desballestament i tots arribaven amb les mans adolorides i fins i tot amb alguna mostra de sang. Només van ser 11 trams, moltíssims menys que els sectors de llambordes que es presenten cada mes d’abril en la París-Roubaix, la reina de les clàssiques que es disputen a França.

I va poder ser pitjor perquè allà just on estava instal·lada la meta, allà on els ciclistes arribaven amb embranzida per no frenar de cop després d’acabar l’etapa, començava el famós bosc d’Arenberg, sens dubte una cosa així com el Maracaná de les llambordes. Només havien de creuar el pas a nivell de la línia de ferrocarril i endinsar en una cosa així com un bosc encantat amb un carril bici asfaltat i, enmig, les llambordes, autèntiques pedrotes per on creixia l’herba i on gairebé cabia la mà entre una pedra i altra.

Fins i tot una de les poques hostesses que queden en el Tour es va atrevir a passejar pel lloc, ¡Déu meu!, amb afilats talons per anar perdent l’equilibri en cada pas que feia.

Era el dia en què molts podien perdre el Tour. Per exemple, i al marge de la caiguda de Roglic (a qui li va sortir l’espatlla), Ben O’Connor, ciclista australià que va guanyar l’etapa de la Molina de la Volta i que s’ha presentat amb l’AG2R com a cap de files, es va deixar la barbaritat de 4.34 minuts amb el seu compatriota Simon Clarke, l’heroi del dia. Aquesta pèrdua no va ser altra cosa que una invitació per dir adeu a qualsevol aspiració d’intentar pujar al podi dels Camps Elisis de París.

Notícies relacionades

En canvi, Enric Mas, l’aspirant que presenta el ciclisme espanyol a la general del Tour, va arribar a la meta somrient i fins i tot convençut que havia tret almenys un excel·lent de nota. I, la veritat, no era per menys perquè va superar amb nota i sort el que podia haver sigut el seu pitjor dia sobre l’escenari de la Grande Boucle.

«Molt, molt i molt content per un balanç, sincerament, molt bo. M’he deslliurat de totes les caigudes i malgrat passar per un problemet a meitat dels trams de llambordes he pogut salvar el dia», va confessar feliç el ciclista mallorquí del Movistar.  

Temes:

Tour de França 2023 Enric Mas

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando