Ciclistes de muntanya aconsellen als corredors del Tour els frens de disc de cara als descensos

Així no resulta estrany que algunes figures actuals, fins i tot un aspirant a la victòria al Tour com és Primoz Roglic, hagi assajat amb especialistes de descens la fórmula de frenar, les noves posicions i fins i tot la millora a l’hora d’agafar les corbes. En el ciclisme professional hi ha grans especialistes de descens, com el català Óscar Saiz que ha aconsellat i ajudat a millorar corredors com Thibaut Pinot i la líder del Movistar Annemiek van Vleuten.

🇫🇷@KennyElissonde fait la descente !

🇫🇷@KennyElissonde makes the run! #Dauphiné pic.twitter.com/ScbNkw7cwf

— Critérium du Dauphiné (@dauphine) 11 de junio de 2022

«Tot ha canviat aquestes últimes temporades –explica a aquest diari José Antonio Hermida, que també aconsella professionals–, ara forcen al límit molt més en la frenada, durant els descensos, cosa que no passava abans amb els frens convencionals». Hermida està considerat com un dels grans corredors de bicicleta de muntanya. Va aconseguir en els Jocs d’Atenes la medalla de plata i va ser quatre vegades campió del món.

Abans es frenava d’una manera totalment diferent de l’actual. Al Tour, com ha passat per exemple al Giro, les baixades seran molt més ràpides. «Amb els frens de disc es guanya seguretat. ¿Per què? Doncs perquè pots entrar a les corbes molt més ràpid i tocar la maneta del fre en l’últim instant. La bici frena de forma automàtica. Abans, sabies que necessites uns metres perquè els frens responguessin».

Amb pluja, un món nou

En terreny moll la diferència ja és abismal. «Si plovia, tu sabies que la bici necessita més metres. La roda havia de fer almenys una volta completa perquè la pastilla s’escalfés. Ara això ja no és necessari», prossegueix Hermida.

Un altre detall tècnic que no ha de passar desapercebut en el pròxim Tour és que les rodes de les bicis que porten ara tots els ciclistes professionals són més amples. «Així que hi ha una superfície d’agafament més gran a l’hora de la frenada», afegeix Hermida. D’aquesta manera s’augmenta la seguretat, però alhora es converteix en una altra causa per facilitar augmentar la velocitat en les baixades.

També ha canviat totalment la fórmula de treball dels mecànics. Si bé és cert que ara l’ajust dels discos alenteix un canvi de rodes en cas de punxada, els auxiliars no han de substituir després de cada etapa les sabates del fre. «El cautxú es desgastava totalment en etapes d’alta muntanya. Molts corredors arribaven a la meta sense frens i els mecànics havien de posar pastilles noves pràcticament cada dia. Ara, un disc, si no hi ha caigudes i s’espatlla per un cop, pot durar tot un Tour, fins i tot a les bicis dels corredors que disputaran la general. I el mateix passa amb les pastilles, que si es canvien, més que res és per seguretat», explica Hermida.

La comparació

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Perquè el lector es faci una idea, els frens de les bicis s’assemblen als que porten els cotxes. Hi ha uns discos i després unes pastilles que els subjecten quan es trepitja el pedal del fre.

«Però això ha provocat que algun equip ja tingui contractat en el seu ‘staff’ especialistes de descens de bicicleta de muntanya o que col·laborin amb ells, o de manera particular amb algun ciclista durant un període de la temporada», diu Hermida.