Una medalla de plata per a Ucraïna tornada al seu titular

Tony Martin n’és el protagonista, ciclista professional fins al desembre de l’any passat, un més en el grup d’honor que va acompanyar Primoz Roglic en els seus intents per guanyar el Tour. Al gener va aparcar la bicicleta després de convertir-se, durant 16 anys com a professional, en un dels millors contrarellotgistes del món. Qautre títols mundials ho corroboren i també la medalla de plata que va aconseguir, representant Alemanya, en la cita olímpica de Londres, el 2012, per darrere de Brad Wiggins i per davant de Chris Froome.

El 27 de març, Martin a la seva casa d’Alemanya, seguia com tantes altres persones els informatius televisius. Veia les imatges d’Ucraïna. Escoltava que arribaven nens refugiats al seu país i a molts altres llocs d’Europa. I va decidir fer alguna cosa. «Si puc dir als meus nets que vaig ajudar la gent amb aquesta medalla, significarà molt per a mi». Llavors va ser quan va decidir subhastar el que va considerar com «el trofeu més important de la meva carrera esportiva», que inclou victòries en les contrarellotges de les principals carreres del planeta ciclista, entre aquestes, les del Tour, prova en la qual també va vestir el jersei groc de líder.

Martin pretenia reunir 20.000 euros, que volia donar a la fundació alemanya Wir Helfen Kinderns (‘Ajudem els Nens’). «No puc quedar-me assegut al sofà veient les terribles imatges d’Ucraïna i acceptar la situació. Vull aportar la meva petita part i ajudar aquestes persones», va escriure en el seu compte d’Instagram.

La licitació anava bé i fins i tot començava a sobrepassar els 20.000 euros que Martin volia recaptar. I llavors es va produir la gran sorpresa. La medalla havia sigut adquirida per l’empresa de dietètica alemanya FitLine, que va aportar 35.000 euros a canvi de la medalla olímpica.

«La podré mostrar als meus nets»

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

No obstant, ¿la medalla es pretenia penjar en alguna oficina o sala de trofeus de l’empresa? De seguida Torster Weber, gerent general d’esports de la societat, va aclarir els dubtes. «La medalla se l’ha de quedar la persona a la qual pertany». I aquest no era cap altre que Martin. «Tots sabem el cor que va posar a Londres per guanyar aquesta medalla, i per això se l’ha de quedar Tony Martin», va afegir Weber a Alemanya.

Martin va aprovar lògicament el gest i es va fotografiar amb Weber i la medalla, a l’estoig que li va entregar el Comitè Olímpic Internacional. «Em vaig quedar sense paraules. Ara podré mostrar aquesta medalla als meus nets», va dir al saber que la medalla es quedava a casa i que els nens ucraïnesos tenien 35.000 euros més per millorar la situació lluny del seu país.