Guillaume Martin, el ciclista que escriu llibres i creu en la filosofia

Aquesta va ser la trama del primer llibre del corredor del Cofidis (‘Sócrates en bicicleta’, editorial Libros de Ruta), vuitè en el Tour 2021, novè en la Vuelta, líder de la muntanya l’any anterior. Fa unes setmanes Martin va presentar el seu segon text filosòfic ‘La societat del pilot’. (‘La société du peloton’). Anteriorment havia escrit una obra teatral que es va titular ‘Plató versus Platoche’. El mateix corredor que va aprofitar l’última ronda espanyola per aprendre castellà. El mateix ciclista que va acabar un màster sobre filosofia a la universitat parisenca de Nanterre.

I ha sigut Martin el corredor que ha acaparat en el període prenadalenc l’atenció mediàtica a França, molt més que Julian Alaphilippe i el seu títol de campió del món. Però en les entrevistes que ha concedit el ciclisme sempre ha sigut tema secundari perquè a Martin li agrada parlar de les seves preocupacions ecològiques, sanitàries i ideològiques recollides al seu últim llibre, en què compara les contradiccions que es donen en la vida quotidiana amb les que es viuen al si del pilot.

«Quan derrotes un oponent en una carrera no significa que sempre ets millor que ell, sinó només en el moment de la victòria», va afirmar fa unes setmanes en una entrevista concedida al diari ‘Ouest France’. «El ciclisme és un esport individual en què no podem prescindir dels nostres companys», va dir en la mateixa entrevista. «El ciclisme ens torna a les nostres contradiccions més profundes. Com tota societat, el pilot està format per líders, per executius, que són els capitans de ruta, i proletaris, que són els portadors de l’aigua», escriu en ‘La societat del pilot’, encara no traduïda en Espanya, al contrari del seu assaig sobre Sòcrates i la resta de filòsofs o ‘ciclòsofs’ com els denomina a ‘Sócrates en bicicleta’.

La veritat és que Martin es va formar en un món que sempre va combinar esport i cultura. El seu pare és professor d’aikido, un art marcial japonès en què es busca l’autocontrol per vèncer l’oponent sense humiliar-lo regulant el temps i l’energia. La seva mare és mestra teatral. I en aquest ambient, mentre estudiava filosofia a la universitat, Martin va anar creixent com a ciclista per guanyar la Lieja-Bastogne-Lieja sub-23, una etapa en el Tour de l’Avenir, madurar com a corredor professional fins a aconseguir el 2020 la tercera plaça en el Critérium del Dauphiné. O preguntar-se en l’últim Tour si Mathieu van der Poel havia fet el correcte retirant-se de la carrera després de portar tot el pilot, sense filòsofs però amb ciclista ‘pro’, amb el ganivet a la boca durant la primera setmana de competició.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

«¿Rodar o no rodar? Aquest és el problema de la modernitat», s’interroga en to shakesperià a ‘La societat del pilot’. «En un moment en què es multipliquen les crisis globals (ecològiques, sanitàries i ideològiques) ¿no som com aquest corredor ambigu que afavoreix el seu propi interès?», diu al seu últim llibre.

A ‘Sócrates en bicicleta’ es va permetre la ironia d’obligar a Nietzsche a entrenar dur per participar en el Tour. A Heidegger el va condemnar a caure en una rasa. Sòcrates, per això va ser l’escollit per donar títol al llibre, es va posar al capdavant del pilot i Sartre el va convertir en seleccionador francès. Perquè va ser després que Alaphilippe va aconseguir el seu primer títol mundial, amb Martin com a gregari o proletari, quan es va qüestionar si egoistament, tot i que feliços, tots no l’envejaven perquè de fet cadascú desitjava ser el veritable campió.