Tour de França: Pogacar i l’escalf dels pares

Té 22 anys i, malgrat que se’l vegi totpoderós vestit de groc i amb un Tour amarrat, quan falten sis etapes, tot i que amb una bona dosi de duresa pirinenca, Tadej Pogacar necessita recolzaments. I aquest diumenge va pujar per les primeres muntanyes del Pirineu, entre el vent d’Envalira i els murs de Beixalís, sabent que els seus pares eren a Andorra. Aquest era l’escalf que necessitava, i no un altre, aquest corredor eslovè que ja està marcant una època en aquest esport.

L’escalf més important de Pogacar era saber que els seus pares havien viatjat al Tour, que aquest dilluns descansarà, per recolzar-lo i perquè se sentís recolzat. I això que a la carrera, malgrat l’esforç dels seus companys de l’Emirates, en els moments claus de les principals etapes, el mallot groc ja sap que ha de maniobrar sol, passar al capdavant del grup de favorits, tal com va fer durant l’ascensió a Beixalís, per vigilar la situació i fins i tot per buscar el lloc més adequat al descens per no emportar-se un ensurt i aprofitar també el treball dels seus rivals a la general, que té ben controlats.

L’advertència

L’Emirates (ja ho havia advertit Matxín, el seu director) no és ni el Jumbo que va tancar el Tour l’any passat pensant en una victòria de Primoz Roglic que no va arribar, ni el potent Ineos (abans Sky) que va controlar totes les esquerdes de la ronda francesa al servei de Chris Froome, Geraint Thomas i l’absent Egan Bernal. Ells corren en una altra direcció, en el dia a dia i saber que no els molesten les fugues, que el triomf d’etapes és per a d’altres, que treballin diversos equips a buscar-les o a intentar anul·lar-les.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

I sobretot l’Emirates sap que ciclistes com Rigo Urán (segon), Jonas Vingegaard (tercer), Richard Carapaz (quart) i fins i tot Enric Mas (vuitè) moltes vegades són aliats, perquè li portaran el control de la carrera sense gregaris i perquè ningú vol cedir el lloc guanyat. Tots volen aplicar la teoria que diu que, a l’enemic, ni aigua.

És la gran sort d’un Pogacar que des del descens d’Envalira ja va estar sense companys al costat i preocupat que l’Ineos no li organitzés un ball no desitjat en terres andorranes. I, tot i que afirmi que la calor no és la seva principal inspiració, el jove corredor eslovè va tornar a superar una altra etapa amb nota a la carretera que el porta cap a la victòria final a París.