Segon en l’etapa

Tour de França: Erviti es queda sense premi a Nimes

  • El capità de ruta del Movistar es va colar en l’escapada del dia i es va haver de conformar amb la segona plaça de la 12a etapa.

  • Pogacar i la resta de figures van aixecar el peu i es van agafar el dia amb calma per arribar a 15 minuts de la fuga.

Tour de França: Erviti es queda sense premi a Nimes

MOVISTAR TEAM / BETTINI PHOTO

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

«¡Vinga, Erviti, vinga!», és el crit que li arriba al corredor que sap que quan el tren es para a l’estació ha de pujar al vagó. «No cada dia un gregari disputa una etapa del Tour». Imanol Erviti arriba segon i resignat a l’avinguda Salvador Allende de Nimes. Va entrar en la fuga per casualitat, perquè hi va haver una batzegada i de sobte es va trobar amb 12 més asfalt enllà. Va passar quan el vent va deixar de bufar i certa calma absoluta es va apoderar del pilot.

Erviti, 37 anys i 12 Tours amb aquest, s’havia escapat però estava preocupat perquè ell és qui ha de protegir Enric Mas en etapes amenaçades pel vent, com aquest dijous en ruta cap a Nimes i divendres camí de Carcassona. Perquè Erviti és l’arquetip de gregari i el capità de ruta, ordena i mana, del Movistar. Ell és un esforçat de la ruta, un domèstic com s’anomenava abans, un dels que baixen al cotxe a buscar bidons, els que deixen la bici si se li espatlla al cap i els que reben l’ordre de tirar perquè el líder se situï a roda protegit de l’aire i rodant amb menys desgast.

Però ningú regala res. I molt menys el Movistar, i perquè Mas ja tenia al seu costat Jorge Arcas, debutant però que està disputant un bon Tour lluny de la càmera i els èxits. Així que Erviti tira cap endavant, busca la victòria i té la glòria de sentir-se astre en televisió i moltes vegades cap de carrera amb l’opció de lluitar pel triomf i afegir a les dues etapes de la Vuelta que figuren en el seu palmarès un triomf al Tour.

Notícies relacionades

Tot va perfecte. A Erviti li funcionen les cames, roda meravellosament acoblat, el vent no molesta i el pilot amb Tadej Pogacar, que per un dia ha enterrat la destral de guerra, es relaxa a un quart d’hora. Tot de cara. Els 13 es comencen a atacar i a poc a poc van caient els més febles; sense forces ni tan sols val anomenar-se Julian Alaphilippe.

El moment clau

Erviti ja està amb només dos rivals. I llavors arriba l’atac de l’alemany Nils Politt, company de Peter Sagan que aquest dijous va dir adeu al Tour. Queden 10 quilòmetres per a la meta. Ni colla la calor, ni amenaça la pluja i a sobre el vent s’ha calmat. «Quan va saltar jo anava al límit. Ha sigut simplement qüestió de cames». Ja se sap. O es tanca de seguida el lloc o comencen a caure segons davant un corredor que se sent animat, que escolta la cridòria dels veïns de Nimes, que es colpeja el casc com festejant que porta el cap clar i que aconseguirà el somni que persegueix, una etapa del Tour. És la que se li escapa a Erviti, que sap que ha de tornar a treballar per Mas, cuidar-lo en el pla com fa Alejandro Valverde a la muntanya, la que se li va entravessar al ciclista mallorquí a només dos quilòmetres del cim del Ventoux. Allà li va faltar l’aire. Feien mal les ferides de la caiguda de diumenge i el podi de París feia pujada. Però promet continuar lluitant... i amb Erviti al seu costat. Fins a la victòria.