El Tourmalet
El Tour ha tornat
L’alegria retorna a la Grande Boucle amb el públic a la carretera
Aquest sí que és el meu Tour. El de l’any passat era com una ronda francesa de marca blanca, de bon contingut, com passa amb aquesta mena de productes, amb els corredors lluitant com sempre, però li faltava la denominació d’origen, el segell de tota la vida, els espectadors xisclant; les banderes, les pancartes. I tot això ha tornat en tot just una etapa. Adeu a la tristesa de 2020, ‘au revoir’ a les muntanyes buides, a aquesta sensació de tristesa que gairebé et feia saltar les llàgrimes quan pujaves amb cotxe per les carreteres que conduïen als cims dels Alps amb l’única companyia de les vaques que pastaven als prats.
Ara ja hi ha soroll, gent que et saluda, tot i que no et conegui, quan passes amb el cotxe per les carreteres acotades a la prova per on només poden circular els vehicles acreditats. Ara ja s’han instal·lat taules i cadires amb para-sols (aquí a Bretanya disposades més per no mullar-se que per protegir-se d’un sol que dona l’esquena) i fins i tot es veu alguna barbacoa plena de salsitxes, perquè està prohibit passar gana mentre s’espera que arribin els corredors.
Records per oblidar
Notícies relacionadesHi ha records del Tour 2020 que és millor oblidar: hotels tancats que obligaven a reservar apartaments privats per passar la nit, restaurants amb rètols que comunicaven que algun dia tornarien a obrir les portes i el temor que un toc de queda, com va passar més tard a la Vuelta, tanqués pobles i ciutats davant un rebrot de la pandèmia. Es va arribar a París i ja va ser un èxit. Setmanes després, França es tornava a clausurar davant un confinament que, tot i que no va ser tan sever com el que es va viure la primavera de 2020, hauria fet impossible el pas del Tour. De fet, es va prohibir la visita de la Vuelta al Tourmalet i el viatge del Giro als Alps mentre se suspenia la París-Roubaix, que s’havia ajornat a l’octubre.
França era un país trist el setembre de l’any passat. No hi havia nens a les cunetes perquè, al contrari d’ara, de com ha sigut tota la vida amb un Tour disputant-se de finals de juny a mitjans de juliol, eren a l’escola. França no estava de vacances sinó treballant (o teletreballant) i només els pensionistes alegraven mínimament les cunetes perquè almenys ells tenien temps lliure per a la Grande Boucle. Ells disfrutaven el que d’altres només podien veure per televisió si la feina els ho permetia. El Tour ha tornat. ¡‘Vive le Tour’!
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
