22 set 2020

Anar al contingut

SALUT

Salut enforteix l'atenció primària amb un pla de mesures estructurals

El pla d'enfortiment i transformació dels CAP's contempla incorporar 3.811 nous professionals

La Generalitat preveu respondre al 25% d'increment de demanda sanitària previst l'any vinent

Salut enforteix l'atenció primària amb un pla de mesures estructurals

Pol Sola

El Departament de Salut va explicar divendres passat com potenciarà encara més un dels àmbits i pilars fonamentals del sistema nacional de salut de Catalunya: l’atenció primària. Ho farà sempre amb un pla d’enfortiment d’atenció primària, que va més enllà de l’impacte que genera la Covid-19 i que compta amb una inversió total de gairebé 300 milions d’euros fins al 2022. Tot això suposa un dels pressupostos més grans que s’han destinat a l’atenció primària, clau per ser la porta d’entrada al sistema sanitari del país.

«Avui establim les bases d’un pla que ha de revaloritzar l’atenció primària com la punta de llança per frenar la pandèmia i preservar la salut i el benestar de tota la ciutadania». Amb aquestes paraules va definir el pla el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, que el va presentar conjuntament amb la consellera de Salut, Alba Vergés, i el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella. «Un pla que ens ha d’ajudar a reforçar l’atenció primària com una eina imprescindible que ens ajudi a conviure amb la Covid-19 amb la màxima seguretat per a tots i totes fins que puguem disposar de la vacuna», va dir Aragonès.

El vicepresident va recordar que moltes de les modificacions que es proposen ja estaven previstes i compten amb un ampli consens entre el sector. «Impliquen noves maneres de treballar i una reorganització de funcions», va remarcar. Per Aragonès, l’objectiu és «avançar cap a un model que situa l’atenció primària en el centre del sistema sanitari», perquè «l’atenció primària és un dels àmbits que va quedar més afectat per la crisi del 2008 i que estem revertint des del 2016», va concloure.

Per la seva banda, la consellera de Salut va afirmar que «era urgent i prioritari atorgar a l’atenció primària el rol d’eix vertebrador de tot el sistema». La consellera va explicar que el pla té dues velocitats: a curt termini, amb la gestió de la Covid i, a llarg termini, «amb la construcció d’uns pilars sòlids» que permetin adaptar-se als canvis socials i donar una millor assistència. 

Per al director del Servei Català de la Salut, el pla és absolutament imprescindible i «ha de servir per impulsar la transformació de la primària al nostre país. És un pla que ja estava previst tenint en compte l’increment de la demanda dels últims anys i que hem accelerat a causa de la Covid-19». 

D’altra banda, Adrià Comella també es va referir a la incorporació de nous professionals sanitaris. «L’increment que es planteja representa un 17% de l’increment de la plantilla en l’atenció primària, però no seria suficient; no és una qüestió només de mans, sinó també d’invertir en renovació tecnològica i de canvis en els processos de treball, per aconseguir ser més ràpids i encara més eficients». 

Enfortir una de primària amb demanda creixent

Una de les principals motivacions per impulsar aquest pla conjuntural, i alhora estructural, és el constant increment de la demanda en l’atenció primària, en un país que ha augmentat la seva població un 22% en 18 anys i on gairebé el 40% té problemes crònics, gràcies al fet que les malalties es curen o es cronifiquen en gran manera. No obstant, l’aparició de noves malalties –com la mateixa Covid-19, en què la primària està fent una tasca ingent de control i contenció– i les noves i canviants necessitats de salut de la ciutadania agreugen un creixement més elevat d’aquesta demanda.

De fet, tres dades ho demostren. La primera, és que l’any passat l’activitat va créixer en 2,4 milions de visites respecte a l’any 2018, arribant gairebé a 50 milions. El segon, és que al gener i el febrer d’aquest any (abans de l’inici de la pandèmia), l’activitat ja havia crescut un 2,7% respecta al mateix període del 2019. I el tercer, és que la primària està atenent el 80% de la demanda que està generant la Covid-19, desplegant activitats de diagnòstic clínic (PCR’s i altres proves), participant en cribratges massius, identificant contactes estrets dels casos que diagnostica i seguint casos asimptomàtics i lleus, entre d’altres.

A més, a partir d’ara, haurà d’incrementar més les funcions i activitats relacionades amb el coronavirus –com donar suport a les escoles i fer front a les 500.000 PCR’s que haurà de realitzar la comunitat educativa– o no vinculades amb el virus –com garantir l’activitat ajornada, aplicar vacunes infantils, atendre l’activitat habitual i incrementar les visites relacionades amb la salut mental per l’impacte de la pandèmia. 

Per tot això, la previsió d’increment de la demanda s’espera que se situï al voltant del 25% respecte a l’any anterior. En aquest escenari s’ha de garantir que els professionals, els processos i la tecnologia disponible assegurin la capacitat d’atenció. Per això, per donar una resposta ràpida, adequada i efectiva als pacients és imprescindible dimensionar l’atenció primària, responent a la Covid-19 i més enllà.

Un canvi de model i actuació en quatre àmbits

El pla planteja afegir professionals de manera conjuntural per donar resposta a la Covid-19, així com també continuar reforçant la plantilla de professionals. En aquest sentit, a part de créixer en nom i tipus de professionals, el pla també suposarà guanyar eines tecnològiques, optimitzar i redefinir processos de treball i habilitar espais de treball dins i fora dels Centres d’Atenció Primària (CAP).

Quant als professionals, el seu coneixement per respondre de manera més ràpida i eficient a totes les necessitats, la Generalitat planteja actuar des de dos vessants:

Per abordar la Covid-19, els equips d’atenció primària sumaran més de 1.400 professionals per gestionar-la des de tres nivells

  • Assistencial: reforçant les plantilles amb més personal mèdic i d’infermeria.

  • Informatiu: amb gestors Covid i els referents Covid Salut i Escola

  • Intervencionista: equips de cribratge poblacional per realitzar PCR’s massius en determinats nuclis i entorns poblacionals.

Per respondre a l’augment de la demanda i a les noves formes d’abordatge d’assistència, s’incorporen de manera estructural uns 2.400 professionals d’altres disciplines per assumir tasques assistencials que impactin en:

  • una millor assistència, amb perfils capaços de resoldre patologies cròniques i derivades de la pandèmia, com treballadors socials, nutricionistes i especialistes en salut mental. 

  • Una millor atenció a l’usuari, incorporant auxiliars d’infermeria i administratius orientats a l’atenció ciutadana.

  • Un suport al professional mèdic a través d’una nova figura: l’assistent d’equip, que descarregués els facultatius les tasques administratives.

En resum, la incorporació d’aquests professionals permet reorganitzar les tasques administratives i de gestió que no són pròpies de la tasca assistencial, perquè metges i infermers se centrin en això que només poden fer ells i que realment aporta valor al pacient i al sistema.

Eines tecnològiques i habilitació d’espais

El pla també contempla invertir prop de 5,5 milions d’euros en necessitats d’inversió tecnològica per garantir una resposta ràpida i eficient a la ciutadania, especialment en un context en què la digitalització i les alternatives a la visita presencial s’han consolidat. Per exemple, per a la millora de l’accessibilitat es reforçaran i es milloraran les centrals telefòniques de CAP’s, mentre que s’adquiriran més equips i dispositius per incrementar la telemedicina i l’atenció a domicili. La despesa tecnològica també arribarà als equips de cribratge territorial de proves PCR, millorarà programes d’aplicadors mòbils i proveirà l’atenció assistencial a altres sectors, com l’educatiu, amb la integració de bases de dades.

D’altra banda, el pla també preveu que aquestes noves inversions requereixin espais nous, pròxims o ja existents als CAP’s per introduir els nous professionals, per respondre a les necessitats generades per la Covid-19, per fer PCR’s, per atendre la demanda pediàtrica i per a l’activitat de vacunació, per exemple. Tot això es farà de manera sectoritzada i coordinada amb les regions sanitàries i els municipis.