Raimon, en una estable plenitud

Els dos recitals que Raimon va oferir el desembre passat a Barcelona Raimon, a l'Auditori, el van mostrar en plena forma refrescant un repertori i una manera de fer que s'han mantingut al marge de la idea d'abaratiment. Celebrant el seu 75è aniversari, el cantautor de Xàtiva va recórrer una obra que ha deixat un pòsit sòlid no només en els pentagrames sinó també en la nostra consciència, i que s'ha fet més fort si és possible al persistir en el temps i convertir-se en memòria compartida.

Raimon és un candidat a Català de l’Any una mica diferent: valencià, però establert a Barcelona fa cinc dècades, i d'actualitat ja no a causa d'alguna genialitat o èxit recent, sinó perquè la seva obra torna a aparèixer amb tot el seu poder, tocada pel signe dels temps, acollint-se a la idea que els vincles més forts i duradors els establim quan percebem que no hi ha impostures ni concessions. Seva és la capacitat de commoure el públic a través de foscos poetes medievals o de convertir certs cants en instruments de mobilització. Cançó d'autor amb fons cultivat i ambició popular, fonent severitat intel·lectual i emotivitat.

Ell és el creador d'‘Al vent’, ‘Diguem no’ i ‘Jo vinc d’un silenci’, cançons que arrosseguen pes històric i que segueixen convidant a alçar-se als patis de butaques, però també és el trobador que es va atrevir a adaptar densos textos existencials de Salvador Espriu (l'àlbum ‘Cançons de la roda del temps’, del 1966, amb portada de Miró) i que ha cantat a l'amor i a la sensualitat en peces com ‘Treballaré el teu cos’, ‘Quan tu te’n vas’ o ‘Parlant-me de tu’. Hi ha més versions, o perfils, de Raimon de les que generalment han ressaltat els titulars. I imatges que van més enllà del cantautor aïrat: filosofia, romanticisme, humor.

UN REGAL DEL SUD

Notícies relacionades

Festa del Català de l’Any 2023: el conclave abracadabra del Mago Pop emplena de VIPS el temple del disseny barceloní

El Mago Pop rep el Català de l’Any valorant «el carinyo de la gent»

El 75è aniversari li ha portat un regal, la rehabilitació als escenaris públics valencians, conseqüència del canvi de color polític en les institucions. El 9 d'octubre la Generalitat Valenciana li va concedir la seva Alta Distinció, i quatre setmanes després l'Ajuntament de Xàtiva el va nomenar fill predilecte de la ciutatXàtiva al mateix temps que programava dos recitals seus. Un preludi del que l'espera aquest 2016: una gira de setze actuacions, ‘Raimon a casa’, que inclou tres nits al teatre Principal de València. El cantautor va actuar fa sis anys a la ciutat, després d'una dècada sense fer-ho, en el marc d'un homenatge organitzat per la universitat, i dies enrere, en la presentació de la gira, va valorar que fos el Govern valencià el que promogués ara el seu retorn.

Aquesta activitat a la seva terra d'origen li ha modificat els plans, ja que Raimon projectava un 2016 sigil·lós, sense recitals, amb el propòsit de desenvolupar el seu repertori de cara a l'any que ve. ¿Un nou disc? Qui ho sap: ‘Rellotge d’emocions’, amb un cançoner ric en al·lusions al pas del temps, ja té cinc anys, però el cantautor encara ha de sospesar si l'obra discogràfica presenta en l'actualitat el mateix sentit que en altres temps. Vagi a l'estudi o no, Raimon segueix creant cançons com ‘I nosaltres amb ell’, que ha mostrat en els últims recitals. Peces que, en aquests dies tan canviants, d'impulsos fugaços, transmeten una revolucionària sensació d'estabilitat.