Homenatge a Espriu

Els homes no poden ser si no són lliures. Aquest categòric dictamen del poeta Salvador Espriu, extret deLa pell de brau -una de les seves obres més famoses i reivindicatives- i con-

vertit en tota una declaració de principis en els temps que corren, ha estat per a Ricard Vaccaro, l'autor dels premis del Català de l'Any 2012, la principal font d'inspiració per a la creació de l'estatueta d'aquesta nova edició. El guardó, que porta inscrita aquesta significativa sentència i que recollirà la personalitat que el 14 de maig es proclami Català de l'Any 2012, s'erigeix així, amb la voluntat de l'artista i amb motiu del centenari del naixement del poeta, en tot un homenatge envers la figura d'aquest autor català.

«Hi volia donar una certa transcendència», assenyalava fa uns dies l'artista durant el procés de realització de la peça. Vaccaro afirma que no ha deixat de pensar tant en tota la gent que contemplarà el guardó com en la persona que el rebrà.«Una persona, segur, amb molts valors, que s'ha significat pel país», apunta, molt orgullós d'aquest encàrrec, l'artista.«Em fa molta il·lusió», afegeix.

Aquesta petita obra d'art, una peça única elaborada en polimetacrilat, ha estat creada expressament per a aquesta ocasió. L'estructura floreix del seu extrem inferior, collat a la base, on es repeteix múltiples vegades, en to negre i blau, el nom de Salvador Espriu.«Les paraules s'aixequen i no tornen mai més a terra, estan sempre al nostre voltant», comenta Vaccaro, justificant la forma de la peça.

A més,«és un homenatge en general, un resum d'anys molt difícils i la frase d'Espriu representa tot el que està passant», explica l'artista, d'origen català i amb ascendència italiana.«Ja ens queden poques coses, i ser lliures és una d'elles», va afegir Vaccaro, des del seu taller de la Llagosta (Vallès Oriental), fent referència a la implacable crisi.

La noblesa del metacrilat

La importància del material radica, per a l'artista, en el valor de convertir-lo en una obra d'art.«Treballo segons la necessitat que tinc i, com sempre dic, tots els materials són nobles», comentava, mentre mostrava a dos periodistes d'EL PERIÓDICO, amb el bufador a la mà i amb una rígida barra de polimetacrilat, les tècniques utilitzades en la creació del premi del Català de l'Any.«Són les persones les que de vegades no són nobles», apunta sense embuts l'artista, que també ha estat l'encarregat de realitzar les dues plaques amb què aquest diari reconeixerà la Millor Iniciativa Empresarial i la Millor Iniciativa Solidària (premi Mercè Conesa) del 2012.

Notícies relacionades

Sorteig d'un Citroën DS3 Cabrio

El Català de l'Any ja té els tres finalistes

El blau i el negre, els colors de les diferents inscripcions que culminen la peça -purament abstracta i on predominen les ondulacions i la sinuositat-, no estan escollits a l'atzar. La selecció està carregada de simbolisme. El blau al·ludeix al Mediterrani, i el negre, al cru context actual.«Som mediterranis, del cel a l'aigua; i el negre és un color potent i d'acord amb el moment complicat: bastant negre», explica Vaccaro, que assegura que tot el que viu influeix molt en les seves creacions.«Ho reflecteixo amb tota la força de l'impacte que em causa», assenyala.

Aquest artista català, que va néixer el 1946 a Barcelona i que per tercer any consecutiu és l'encarregat d'elaborar el guardó del Català de l'Any, compta amb una llarga trajectòria en escultures públiques i també dedica part del seu temps a la pintura. Un dels projectes que té en aquests moments és veure créixer els seus néts envoltat d'art.