El rentat de cara del palau del Marquès d’Alfarràs

Barcelona amaga un palau d’inspiració àrab que, a primera vista, bé podria passar per ser part de l’Alhambra de Granada o l’Alcázar de Sevilla.

Es tracta del palau del Marquès d’Alfarràs, una construcció tirant a desconeguda i al marge de les rutes turístiques, amagat als jardins del Laberint d’Horta. L’edifici amb orígens mil·lenaris es va obrir per primera vegada al públic ahir, després que l’Ajuntament hagi destinat 4,7 milions d’euros per rescatar-lo del deteriorament després d’uns dos anys d’obres.

El consistori programa des d’aquest cap de setmana unes visites guiades gratuïtes cada diumenge i cada dimecres, amb una visita a les 10.30 hores i una altra a les 12.00 hores, a les quals és necessari inscriure’s abans d’assistir-hi.

"Peça clau"

Els dies triats coincideixen amb les jornades de la setmana que l’entrada al jardí és lliure. La coincidència permet capbussar-se al parc que ocupa 10 hectàrees i les seves interioritats.

"El palau és la peça clau del laberint", assenyala Izaskun Martí, la directora tècnica de Parcs i Jardins de Barcelona. La gènesi del monumental recinte es remunta al segle XI, de quan data la talaia des de la qual s’aguaitava la ciutat medieval i que va ser l’antecedent sobre el qual es va fonamentar l’immoble ara existent. L’anomenada Torre Sobirana està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, el màxim rang de catalogació que obliga a una conservació íntegra. Després d’encadenar vicissituds, el palau va començar a erigir-se al segle XVIII, concebut per Joan Antoni Desvalls, marquès d’Alfarràs, l’artífex també del laberint.

Quatre dècades sense reformes

El consistori barceloní és el titular de la propietat de l’edifici des de l’any 1968 i s’han restaurat més de 3.000 metres quadrats per permetre’n l’accés.

Martí explica que la finca "estava molt danyada" perquè ha estat buida des que el consistori la va adquirir fa gairebé 60 anys. "Hi havia sostres caiguts i goteres, era un edifici en ruïnes", admet l’experta. A més, no se sotmetia a reforma des de la dècada dels 80 del segle passat, quan es va refer l’ala dreta, que acull un centre de formació en jardineria, agricultura i biodiversitat. L’Ajuntament sospesa amb què ocupar la resta de les sales, desertes.

Notícies relacionades

La dana Alice obliga a cancel·lar 27 trens en el corredor ferroviari entre Barcelona i València

L’aeroport de Sabadell reclama més inversions

Les reparacions al palau formen part d’una recuperació més àmplia dels jardins del Laberint d’Horta. Precisament, el laberint va començar a reconstruir-se al març amb la plantació de 2.211 xiprers. Mesuren d’1,50 a 1,75 metres d’altura i s’estenen al llarg d’un quilòmetre i mig de recorregut.

Mentre es recompon, el laberint es manté tancat al públic. Es preveu que la remodelació es prolongui durant un any. Després, caldrà donar temps perquè la vegetació pugui arrelar, cosa que Martí calcula que requerirà un any més d’espera. Les tasques es pressuposten en 1,32 milions d’euros.