El nou bar Pinotxo conquista Sant Antoni sense gairebé turistes

Si un de sol fixa la vista al plat –aquests mítics cigrons amb botifarró, per exemple–, sembla que res hagi canviat. Però sí. El bar Pinotxo aviat complirà cinc mesos de (nova) vida al mercat de Sant Antoni i ni els comensals són dels cinc continents, ni els coloms sobrevolen les seves engrunes, ni es respira el ritme accelerat de la marabunta que prenia la Boqueria.

Superat el rodatge i l’expectació del trasllat, la família Asín s’ha aclimatat ja a la seva nova rutina en un recinte que "és de veritat un mercat tradicional" i que els va rebre amb els braços oberts. "Som feliços i moltes coses han millorat", resumeix a El Periódico Jordi Asín. Està satisfet doblement, perquè l’Oficina de Patents i Marques per ara els dona la raó sobre la marca Pinotxo.

Van aixecar la seva nova persiana el 23 d’octubre amb la por escènica del debutant, però amb la confiança en tota una vida rere la barra del Pinotxo original de la Boqueria. Jordi, la seva dona María José, el seu fill Dídac i dues persones més del seu equip es van mudar a Sant Antoni després d’uns mesos negres. El seu oncle Juanito Bayén, mític personatge del mercat de la Rambla, va decidir poc abans de morir vendre’s el bar familiar de forma unilateral i sense tenir en compte la societat que havia firmat amb el seu nebot. El cas està en els tribunals.

Traspàs i redisseny

Mentre un nou operador va aconseguir la cotitzada barra, que ja no té res a veure amb la qual va ser, Asín va decidir començar de nou a poca distància. Va aconseguir un traspàs i va redissenyar un bar del mercat de Sant Antoni, on ara té quatre taules altes (com antany) i una barra fins i tot amb un parell de places més.

L’espai de treball també és més còmode. I tot i que la seva parada sempre és animada, la voràgine culinària i de servei ja no és tan estressant. O sigui, continua sent un bon negoci però "amb més qualitat de vida", confessa l’hoteler. Començant per anar a peu a la feina, servir els primers cafès a les 7.45 hores i acomiadar la jornada a les 16.30 hores, de dimarts a dissabtes. Han renunciat a obrir els dilluns i esgotar les tardes. Toca viure.

Plats imperibles

I donar menjar. Perquè a més del nom pel qual continua batallant –de moment amb ple dret–, ha importat a Sant Antoni el seu receptari del Pinotxo de sempre. Una carta manuscrita il·lustra que allà continuen preparant diàriament plats com tripa, botifarra, costelles de conill, cargols, croquetes, pintxo de filet de cérvol, ostres, navalles, remenat de gambes, fregit de peix... I opcions del dia com trinxat, carxofes al forn, múrgoles amb crema –recepta pròpia–, llagosta o bacallà amb cigrons.

Però en la nova aventura han incorporat records com el canapè amb alvocat coronat per anxoves que ja despatxaven fa dècades, o noves versions com les cuetes de rap escabetxades, per delectar-se, que preparen Xavi Robleda i ell, als hiperactius fogons. Com antany, no necessiten a penes rebost, perquè es proveeixen del seu propi mercat i d’alguns proveïdors infalibes de l’antic mercat.

El que no ha canviat ha sigut el seu podi de hits. El seu capipota continua sent el plat estrella (després de setmanes en què esgotaven les seves cassoles més grans), seguit pels xipirons amb mongetes i els cigrons amb botifarró, relata. I és que el seu públic es nodreix sobretot de fidels que els han seguit després de mesos de mono gastronòmic, i també de nous clients del barri que el veuen més accessible que l’època de la saturada Boqueria.

¿Han desaparegut els guiris? Són molts menys. "Arriben els que ens busquen", Explica. Abans a aquests fans s’afegien els que sense més ni més s’endinsaven en aquell mercat i es rendien a la seva barra plena. El nou Pinotxo encara no surt en les guies de la ciutat, tot i que alguns intèrprets ja orientin a petits grups fins al nou temple de la cuina de mercat. Així que és possible que quan arribi l’estiu i el gran desembarcament forà, la multiculturalitat s’aboqui a la seva barra.

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

Mandonguilles d’èxit

Es pot confiar que aquest cop es barrejaran amb molt comensal local, enganxat a les seves mandonguilles i poc disposat a marxar de la barra. Una barreja de gent més fluida, en tant que Sant Antoni no va sucumbir a la gentrificació després de la seva reforma i és "un mercat de veritat", insisteix Jordi, mentre obre unes ostres i ordena els clients famolencs que van arribant al local. Perquè al Pinotxo de l’Eixample tampoc es reserva, sinó que preval l’ordre d’arribada. Això sí, estan disposats a guardar un plat de tripes a qui ho demana i no es resigna a quedar-se sense.