El Gòtic, un barri sense nens ni ancians

El barri pel qual desfila tot turista que aterra a Barcelona porta dues dècades de revolució sociodemogràfica: el Gòtic del 2023 té la mateixa xifra de veïns empadronats (24.460) que el 2008, però la seva composició és radicalment diferent. Després d’una centrifugació el 2016, quan després de diversos anys de caiguda es va quedar amb menys de 16.000 residents, en els últims anys no ha fet més que remuntar. Però ho ha fet a costa de renunciar al veí de sempre, a nens i persones grans, mentre les vivendes s’anaven repoblant d’estrangers de pas, estudiants i singles. La zona més comercial de la ciutat s’ha convertit també en un imant per als residents (i inversors) forans, els quals suposen dues terceres parts de la seva població registrada.

La transformació del Gòtic no només és el paradigma de l’efecte turístic, sinó que també s’ha vertebrat al so de les crisis del maó o, més recentment, la pandèmia. Considerant des de principis del segle XXI, i malgrat la idea estesa de la pèrdua de residents, el barri hauria guanyat un 60,9% de població des del 2001 (15.199 veïns).

Cal tenir en compte, això sí, que les dades estaven i estan alterades perquè una petita part del padró no són residents reals, sinó ciutadans sense domicili fix que l’administració empadrona en seus municipals per donar-los accés a prestacions socials. Inicialment es concentraven a Ciutat Vella, un biaix que segons fonts municipals s’ha corregit en els últims anys.

En qualsevol cas, és innegable que l’evolució poblacional de Ciutat Vella ha sigut sinuosa. Amb el boom immobiliari i econòmic i el corresponent increment de densitat, el 2007 s’hi comptabilitzaven més de 27.000 residents. La punxada de la bombolla i la crisi van influir en la pèrdua constant de persones empadronades, que el 2016 no arribaven a 16.000, mentre creixien els pisos turístics il·legals, que a partir de llavors van ser perseguits.

Moltes d’aquestes vivendes han passat al mercat de lloguer, tot i que sigui de temporada, però amb persones que s’empadronen. En els últims set anys la corba ha sigut ascendent i sense fre, fins als 24.460 del 2023. El creixement és de gairebé el 50% en una dècada. Però crida més l’atenció el perfil de residents del nou barri. Només un terç són de nacionalitat espanyola, i poc més de 4.000 d’aquests són nascuts a Barcelona. De la resta, estrangers, predominen els asiàtics (més de 6.600, la meitat dels quals són pakistanesos), seguits dels europeus (més de 4.300), americans (més de 3.000, amb Colòmbia al capdavant) i africans (2.030, amb 3/4 parts de marroquins).

Franges d’edat

Igualment significatiu resulta el desequilibri a les franges d’edat dels seus habitants. És el barri (juntament amb la Barceloneta) amb menys proporció de població infantil de la ciutat (només el 7,5% de menys de 15 anys). També és el de menor presència de població gran: només un 9,1% de més grans de 65 anys. Aquesta xifra és la meitat o fins i tot gairebé una tercera part de l’habitual en altres barris de població arrelada. Així, el veí estrella del Gòtic té entre 25 i 39 anys (el 41,7%).

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

Aquest adult jove és majoritàriament home (62%) i aterra tant de lloguer com comprant. Ho constaten des de Tecnocasa, amb un 75% de compradors estrangers, dels quals la meitat són de l’Europa comunitària. Tot i que el barri compta amb immobles grans (el 10% costa més d’un milió d’euros a Idealista), el producte rei que despatxa aquest operador són pisos petits, de 53 metres quadrats i 172.000 euros de mitjana, explica el seu portaveu, Lázaro Cubero.

Una altra dada rellevant és que el 54% dels compradors són inversors, dels quals un 70% no necessiten finançament. Tot i que, precisa Cubero, en el 95% dels casos són particulars, no fons ni grans inversors.