Infraestructures

L’L2 del metro fins a Montjuïc i altres ampliacions del suburbà pendents a Barcelona

L’ajuntament reclama al Govern desempolsegar el vell projecte per portar el suburbà des de Sant Antoni fins a la Zona Franca, però la llista de plans ferroviaris guardats al calaix és molt més llarga

Túnel acabat el 2024: així estan les obres al tram central de l’L9

La tuneladora de l’L9: així perfora el sòl de Barcelona

El Govern arrenca les obres per connectar les estacions de Plaça Espanya i Gràcia de Ferrocarrils de la Generalitat

L’L2 del metro fins a Montjuïc i altres ampliacions del suburbà pendents a Barcelona

FERRAN NADEU

9
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Laia Bonet, tinenta d’alcaldia d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, va dir fa un parell de setmanes en una entrevista a Betevé que tenia la intenció de reclamar a la Generalitatl’ampliació de l’L2 del metro, de manera que aquesta línia pugi fins a Montjuïc i fins i tot connecti amb els barris de la Marina i la zona Franca. La proposta recupera l’anhel del consistori dels anys 80, quan Pasqual Maragall va intentar que el Govern assumís el projecte perquè els Jocs del 92 tinguessin suburbà al replà de l’anella olímpica. No va poder ser.

Aquest projecte apareix en el pla director d’infraestructures (PDI) 2021-2030, que recull les actuacions en infraestructures previstes per a la present dècada a Barcelona i el seu entorn, una zona d’influència que aglutina 5,5 milions d’habitants, 314 municipis i 15,5 milions de desplaçaments diaris. La història i l’experiència, no obstant, han convertit aquest document en una mera declaració d’intencions. Zero vinculant. Malgrat això, això és el que promet sobre ampliacions de metro.

L’L2 fins a la Zona Franca

Com ja hem vist, aquest és un projecte que fa dècades que està sobre la taula. El PDI contempla la prolongació de la línia fins al Parc Logístic, creant sis estacions noves des de la parada de Sant Antoni, que és la penúltima abans del final de trajecte que marca Paral·lel. Aquesta última quedaria anul·lada, amb la qual cosa l’intercanvi amb l’L3 es produiria a l’estació de Poble Sec. A més, es crearien les estacions de Montjuïc, la Foixarda, Foc (L10), Pedrosa-Fira i Parc Logístic. En total, 6,3 quilòmetres de longitud i una demanda captada aproximada de 57.000 persones. Tot, per una inversió aproximada de 900 milions d’euros, que inclou, a més de la infraestructura i l’explotació anual, la compra de set trens.

El projecte constructiu està acabat i el mateix PDI admet que l’actuació «no està programada», amb la qual cosa la seva construcció «es preveu per a més enllà del 2030». Pot ser que la pressió municipal acceleri les coses, però massa carn hi ha a la resta de graelles (línia L9 i prolongació de l’L8 de FGC des d’Espanya fins a Gràcia, sobretot) com per destinar finançament a l’ampliació de l’L2.

La parada de Tetuan de l’L2 /

Jordi Cotrina

L’L1 fins a Badalona, per fi

L’ampliació de l’L1 des de Fondo (Santa Coloma) fins a Badalona és un dels plans més encarats. A principis de juliol, Territori va licitar la redacció del projecte constructiu de la prolongació des de Fondo fins a Lloreda-Sant Crist, amb una estació intermèdia a Montigalà i unes cotxeres amb tallers perquè TMB pugui tenir una altra central de posada al punt dels trens. L’estudi informatiu s’havia licitat el 2007, perquè calibreu com de poc a poc que van les coses en qüestions d’infraestructures. Aquesta primera fase té un cost de 422 milions d’euros.

Quedaria per a una segona etapa (310 milions més) el tram entre Lloreda-Sant Crist fins a l’estació de l’R1 de Rodalies de Badalona, que és, de fet, el traçat que més viatgers podria generar perquè travessa el centre del municipi. Està en curs la licitació de l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental. Segons el calendari del PDI, el 2025 haurien de començar les obres de la primera etapa, amb tres anys de picot. A partir del 2028 està previst que arrenqui la construcció del segon bloc fins a la costa. Un altre trienni de pols i màquines fins que estigui tot acabat. Les cinc noves estacions (afegiu-hi a les citades, les de Bufalà, Badalona-Pompeu Fabra (L2) i Estació de Badalona, sumaran 4,5 quilòmetres a la xarxa de suburbà, amb una previsió de 44.500 nous viatgers.

A l’altre extrem de la línia (Hospital de Bellvitge) hi ha previst sumar-hi una parada més, El Prat Estació, per a la qual és necessari perforar per sota del Llobregat amb aquesta nova parada que connectarà amb Rodalies i amb l’L9 que porta a l’aeroport. Té un pressupost de 250 milions d’euros i la previsió és que el projecte constructiu estigui a punt el 2028. Després tocaria concurs públic per a l’execució i inici de les obres. No aposteu que sigui abans del 2030.

Parada de l’L1 de Catalunya, el 23 d’agost /

Ricard Cugat

L’abraçada de l’L4 a la Sagrera

L’ampliació de l’L4 del metro des de La Pau fins a La Sagrera (L1, L5, L9, R3 i R4), amb dues estacions intermèdies, Santander i Estació de la Sagrera (L9, Rodalies, alta velocitat), apareix en el PDI amb la promesa que aquesta actuació pugui estar a punt el 2024, és a dir, l’any que ve. Ja us avancem que això no fa pinta que passi, malgrat que part del túnel ja està excavat perquè coincideix amb el de la línia 9 i l’obra civil de les dues últimes parades ja està executada (hi falta l’arquitectura).

L’única notícia fins ara, informa Territori, és que el 15 de maig va finalitzar el període d’exposició pública del nou estudi informatiu i d’impacte ambiental. Per a aquesta tardor està previst licitar el corresponent projecte constructiu, amb un pressupost de 130 milions d’euros.

Estació de la Barceloneta de l’L4 del metro de Barcelona, el juliol passat /

Manu Mitru

L9, la gran obra pendent

Després de més de 10 anys d’aturada, les obres de l’L9 van tornar a reprendre’s en el seu tram central a mitjans del 2022 després d’un canvi en el sistema de finançament del projecte. Si res ho evita, el túnel estarà totalment perforat (faltava el tram Camp Nou-Lesseps) el 2024, de manera que els trens podran fer tota la línia el 2027 (sense parar a les estacions en obres) i tot hauria d’estar acabat abans del 2030. Falten per executar 925 milions d’euros, que permetran obrir els quatre quilòmetres pendents de galeria i construir les 12 estacions que falten. Segons informa Territori, tots els treballs estan redactats, a falta d’algun tema menor vinculat a l’arquitectura i serveis d’alguna estació.

Quan estiguin acabades les línies 9 i 10 aportaran un total de 48 quilòmetres a la xarxa de metro de Barcelona. Per ara ja estan operatives 23 estacions del ramal sud (27 quilòmetres que generen 13 milions de validacions anuals) i 12 del tram nord (11 quilòmetres de vies i 10 milions de viatges). Segons les previsions del Govern, amb el tram central es passarà dels 23 milions de bitllets actuals a 113, cinc vegades més. Amb aquestes xifres, la Generalitat espera treure del carrer prop de 8.100 vehicles al dia.

Obres del tram central de l’L9 /

El Periódico

L3: hola, Baix Llobregat

Aquest és un dels projectes més grossos, juntament amb el de l’L9. També és un dels més discutits, ja que la coincidència amb el Tram, que també té previst arribar a Sant Feliu de Llobregat quan se soterrin les línies del tren, fa pensar a alguns que aquesta prolongació no és del tot necessària. Segons el PDI, des de Zona Universitària es crearien nou estacions noves que passen per l’Hospital Sant Joan de Déu, Esplugues i Sant Joan Despí fins a desembocar a Sant Feliu.

El cost total s’acosta als 1.200 milions d’euros i s’espera seduir 70.000 viatgers diaris nous. La programació està per definir. El 2017 es va dir que començarien el 2021, però l’octubre del 2023 el cert és que està en redacció el projecte constructiu d’infraestructura, via i catenària del primer tram (400 milions d’euros), fins a Esplugues Centre. El segon tram, en canvi, es preveu, diu el PDI, que tingui disseny el 2029.

A l’altra punta, el Govern també preveu afegir-hi una estació nova, de manera que de Trinitat Nova es creuï la Meridiana per arribar a Trinitat Vella (L4 i L11), una obra amb una elevada càrrega de justícia social. Això permetria connectar amb l’L1, línia amb què l’L3 no es troba fins a 13 parades després, a Catalunya. Cost: 93 milions d’euros. Calendari: el 2026 hauria d’estar redactat el projecte constructiu.

Un vagó de l’L3, l’octubre del 2020, quan la mascareta era obligatòria /

Manu Mitru

FGC, la unió de les línies

La prolongació de la línia L8 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) des d’Espanya fins a Gràcia, creant dues parades noves, Hospital Clínic i Francesc Macià, és, junt amb el tram central de l’L9, l’únic projecte que ja té les obres en marxa. Van començar el novembre de 2022 i la idea és que els trens puguin unir les línies de l’Anoia-Llobregat amb les del Vallès, Sarrià i Tibidabo a partir del 2030. Tot, per una inversió (sempre sense IVA) de 435 milions d’euros, i una demanda generada de 70.000 nous viatgers diaris. En una fase posterior, diu el PDI, es planeja anar més enllà i arribar fins i tot a Joanic, on es connectaria amb l’L4 del metro.

També Ferrocarrils, tot i que en aquest cas no hi ha calendari concret però sí pressuposat (190 milions d’euros), té prevista l’ampliació de l’L12 des de Reina Elisenda fins a Finestrelles, on connectaria amb la futura prolongació de l’L3 cap al Baix Llobregat, creant les parades intermèdies de Pedralbes i Eulàlia d’Anzizu.

Més enllà de línies concretes, el Govern també ha inclòs en el PDI la possibilitat de crear un nou túnel ferroviari que uneixi Barcelona i el Vallès travessant Collserola. Es contemplen dues opcions: desdoblament a partir de Gràcia, pujar per Lesseps i entrar a la muntanya a l’altura de la plaça d’Alfonso Comín, o incrementar la cobertura territorial i anar des del Bogatell fins a la UAB a través de Llars Mundet, al costat del velòdrom d’Horta. La factura de la infraestructura ascendeix a 900 milions d’euros i la previsió és iniciar els treballs el 2029.

Finalment, FGC preveu una variant de dos quilòmetres en el seu tram de Sant Boi, de manera que els trens no només voregin sinó que també entrin al nucli urbà (per uns 250 milions d’euros). Aquest mateix projecte inclouria l’estudi d’una prolongació de la línia de 12 quilòmetres fins a Castelldefels. Aquest 2023 s’hauria d’haver iniciat l’estudi informatiu.

Viatgers de Ferrocarrils, el desembre del 2022, a la parada de Terrassa Rambla de la línia S1 /

Anna Mas
Notícies relacionades

Més enllà de totes aquestes ampliacions, previstes o en execució, Territori destaca que hi ha moltes més intervencions de millora de la xarxa que ja s’estan portant a terme. Són, assegura el Govern, 150 milions d’euros que s’estan executant aquests moments en projectes com l’adaptació dels intercanviadors de Maragall, Espanya i Clot (amb obres a partir del novembre); la millora prevista als intercanviadors de Passeig de Gràcia, Catalunya i Sants, i altres projectes encara en licitació, com la renovació de vies de l’L2, l’ampliació de les cotxeres i tallers de Sant Genís (L3) i l’adaptació de l’estació de Ciutadella-Vila Olímpica (L4), les obres del qual estan previstes per a la primavera vinent.

En qualsevol cas, i per acabar també amb actualitat local, si l’alcalde Jaume Collboni, com va dir dimarts a la seu de Foment, aspira a vertebrar la gran Barcelona abans del 2030, serà molt complicat que el projecte sigui creïble si abans no s’ha aconseguit una mobilitat que escurci els temps per empetitir les distàncies. I això implica més metro, però també més carrils bus-VAO, xarxes de carril bici supramunicipal, millors busos interurbans, ‘park&rides’, un bon Rodalies...