El renaixement de Can Ricart: de naus tèxtils de Poblenou a lofts del 22@

Si un terreny d’aquesta mida estigués al cor de l’Eixample, diàriament sortirien notícies o històries sobre el seu procés de transformació. Però això és el 22@ nord, a Sant Martí, una zona en què les distàncies són molt llargues i les coses passen més a poc a poc. Carrers amb un edifici de vidre fosc acabat d’inaugurar conviuen amb un solar llardós; edificis centenaris tenen a l’altre costat de la vorera un ‘coworking’ naturalitzat que ha aprofitat una estructura metàl·lica del segle passat. En aquest ordenat caos urbanístic és on es troba Can Ricart, que ocupa l’equivalent a quatre illes de Cerdà. Després de més de dues dècades de debat sobre els seus usos, sembla que la part privada va ultimant la seva forma mentre que la pública es pren les coses amb més calma, tot i que, tal com els va avançar aquest diari fa un parell de dies, sembla que finalment es desencalla la urbanització dels carrers i zones públiques del complex. Entre els que ja han posat diners hi ha una promotora que s’ha especialitzat en edificis protegits que requereixen intervencions peculiars per poder treure’ls al mercat, com la Casa Burés. Buenaventura, es diu l’empresa, i seva és la firma de la recuperació de quatre naus de maó i coberta de ferro que es convertiran en 25 vistosos lofts. Al capdavant del projecte, l’arquitecte i urbanista Daniel Mòdol, que es digna a fer un volt pel lloc amb aquest diari.

Les naus tenen el màxim nivell de protecció arquitectònica, cosa que ja per si mateix és tot un repte constructiu perquè a més de convertir en llocs habitables espais pensats per al procés de tractament de teixits, també cal mantenir l’estructura, o en cas d’haver de canviar-la per adaptar-la a la nova normativa, reproduir-la fins a l’últim detall. És el que passarà, per exemple, amb l’estructura metàl·lica superior. Però no amb els murs, que majoritàriament mantindran el maó original.

Des de 520.000 euros

Són quatre les naus redissenyades per Mòdol. El nom potser els sona perquè aquest arquitecte va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona en el mandat 2015-2019 i va ser, durant un parell d’anys, el responsable de la cartera d’Arquitectura, Patrimoni i Paisatge Urbà. Seran, en total, 25 habitatges d’entre 60 i 180 metres quadrats, amb preus des de 520.000 euros que arriben a escalar per sobre del milió. Ja s’estan comercialitzant i prop de la meitat ja tenen comprador. «El primer repte –relata Mòdol- va ser entendre on som i que, en el fons, aquest és un projecte de rehabilitació que ha d’anar adaptant-se als elements que anem trobant». La descontaminació del sòl o els treballs arqueològics, per exemple, han anat modelant el pla inicial. Si no hi ha contratemps, els residents podran entrar a les seves noves llars d’aquí a un any.

Tot va començar farà uns tres anys. Propostes, maquetes, dibuixos, permisos. «El procés no ha sigut gens senzill, però crec que com a arquitecte hi ha poques coses més satisfactòries que poder fer-se càrrec d’una peça única com aquesta», assenyala Mòdol, convençut que, en el dia d’avui, «no hi ha a Barcelona cap altre edifici com aquest que en permeti un projecte similar». Les quatre naus es van aixecar a mitjans del segle XIX, quan Can Ricart, afirma Mòdol, «era una de les fàbriques més importants, no només d’Espanya, també d’Europa».

Pressió veïnal

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

Poc els va faltar a aquestes naus per acabar sota el picot. El 2006, l’antiga propietat va estar a punt de perpetrar la demolició. De manera legal, ja que tenia llicència. La pressió veïnal va aconseguir que la Generalitat acabés declarant el conjunt fabril bé d’interès nacional, la màxima protecció arquitectònica possible, equivalent a la de, per exemple, la Sagrada Família.

Mòdol, no obstant, lamenta que les naus de titularitat pública, les que conformen el cor de l’antiga fàbrica de Can Ricart, presentin un aspecte tan deplorable. «No té sentit protegir un edifici històric per després desentendre-se’n», va manifestar, amb cert malestar davant l’aturada que acumula tot el conjunt, que hauria d’allotjar el Campus de les Arts de la Universitat de Barcelona. L’ajuntament va cedir aquests 6.800 m² a la UB el 2015, però encara no s’han trobat els diners per assumir l’obra. Mentre això no passa, adverteixen des de l’associació de veïns del Poblenou, les naus es van deteriorant. Amb el dubte sobre si no han arribat ja al punt de no retorn. És a dir, la ruïna total.