5
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Set del matí; dijous, 27 de juliol. L’estació de Fabra i Puig, a la Meridiana, aquest baixador de Rodalies que demana a crits una reforma, té just al costat una menuda terminal d’autobusos. Disposa de 10 plataformes i destinacions tan dispars com Mollet, Girona, Granollers, Figueres i el cementiri de Collserola, que per sort té anada i tornada. Hi ha una llosa que queda fora de la coberta, l’última. Al ras, i sense cap pal que indiqui que allà hi recala una línia concreta.

Dos minuts després de l’hora en punt arriba un autocar de la companyia Fernando, amb seu a l’Hospitalet de Llobregat. No porta cap cartell que identifiqui cap a on va o d’on ve. S’obre la porta i en baixa la Sara, una dona equatoriana, menuda, eixerida. És la responsable d’Excursiones Sary, viatges d’anada i tornada el mateix dia a llocs turístics de Catalunya i el sud de França. El d’avui va precisament cap a Argelès. Una altra manera de veure el món.

Anomenar-lo Excursiones Sara potser li va semblar un empatx d’ego, així que va optar pel menys personal Sary. Va passar, allò de crear el negoci, fa sis anys, abans de la pandèmia, i explica que ara hi ha més demanda «perquè la gent té més ganes de sortir». No és el cas d’aquest dijous, probablement perquè és entre setmana i hi ha menys parroquians disponibles.

De fet, les seves propostes se solen concentrar en dissabte o diumenge. Se’ls emporta a Cadaqués, a València, a Platja d’Aro, a Montserrat. Llocs reeixits, molts sense alternativa ferroviària. El viatge inclou només el trajecte; ni aigua, ni menjar, ni guia turístic, ni ‘senyor conductor acceleri’. Només el desplaçament per fer una visita per lliure i tornar a casa quan comença a caure el sol. Per això s’arronsa d’espatlles al preguntar-li per la seva relació amb les agències de viatges.

Cartell casolà

«No és bona, és clar, però no faig res il·legal», assenyala. I té raó, perquè la legislació li permet gestionar a la seva manera aquest tipus d’excursions d’un sol dia. Entre els viatgers hi ha dues noies brasileres, la Claudia i la Lorena. Una d’elles va veure els cartells que la Sara penja per tot arreu. El paper, un DIN A4 de tota la vida, enganxat a la paret amb la cinta adhesiva també de tota la vida, deia, curteta i al peu, el següent: Argelès / França / Passeig i platja / dijous 27 de juliol / 25€ / anada i tornada. El nom de la Sara i el telèfon mòbil. I a sota, en petit, una foto molt aèria del municipi, d’aquestes que apareixen en imatges de Google. Tot molt casolà i ‘low cost’, sense estridències, sense falses esperances. Com és i sembla que vol ser Excursiones Sary.

«La gent sap molt bé a què ve, i en això no fallem, però els oferim preus molt ajustats i els donem total llibertat perquè facin el que vulguin dins d’un horari», resumeix la propietària, que s’ho cuina tot amb l’ajuda «d’una col·laboradora». I dels autocars Fernando, per descomptat. És la segona vegada que la Claudia viatja amb la Sara. O la Sary, com prefereixin. Abans ja havia anat a passar un dia a Sant Antoni de Calonge. «Truques per telèfon, fas la reserva i després pagues per transferència. I sé que tinc assegurança durant el viatge però no durant l’estada, però crec que per aquest preu no es pot demanar més», indica aquesta somrient jove.

Clientela fidel

El passatge és variat. Avui en deuen ser uns 15. Gent jove, una mare amb la seva filla i un parell de para-sols. També hi viatgen el Francesc i la Maria Dolors, un matrimoni sexagenari que explica, mentre la Sara va passant llista, que no és la primera vegada que pugen a aquest autocar. «Tot és molt casolà, molt d’estar per casa, però és molt barat i ens porta a llocs que estan bé i als quals ens resulta difícil arribar». Abans han anat a Aitona, a Lleida i a Hostalric, i van recalar en Excursiones Sary guiats per un amic. «Al cap de pocs dies de parlar amb ell, vam veure els cartells pel barri i vam decidir trucar. Tot és molt auster, recorda una mica les sortides dels anys 70», evoca el Francesc.

El primer viatge és efectivament el que més costa. Trencar el gel, adonar-se que no hi ha una estafa darrere del modest anunci i animar-se a provar-ho. La propietària assegura que atén molt repetidor i que té «molta clientela fidel». En els quatre viatges que acumula, el Francesc recorda haver vist «gent de tota mena, però sobretot molts sud-americans». ¿Turistes? «No en recordo cap». Anar a Lurdes per 55 euros, a Carcassona per 34 euros, a Waterworld per 38 euros amb l’entrada inclosa, a Mònaco i Niça per 69 euros. Preus de demolició.

Sense contracte

Notícies relacionades

Aquest habitual de les excursions detalla que el pagament es fa per avançat. Però no tot de cop. «Paguem 15 euros, enviem la captura de pantalla del rebut per WhatsApp i a l’autocar hem abonat 10 euros més, però hi ha gent que ho ha pagat tot de cop quan hem sortit de Barcelona», explica, ja a la tarda, al tornar a casa. No reben cap contracte i tampoc se’ls detalla quins serveis inclouen aquests 25 euros que costa la sortida a Argelès. «No ho sé, crec que aquesta mena de viatges són un acte de bona fe. Penses que no et passarà res i la veritat és que mai hem vist ningú preguntar per aquesta qüestió». «És –insisteix– una cosa molt austera, però sempre hem acabat contents».

El passatge no sol confraternitzar a bord de l’autocar. No hi ha pel·lícula i la Sara tampoc agafa el micro per explicar res que tingui a veure amb el destí. Sap bé que no pot exercir de guia turística. Una vegada s’arriba a la meta, cada grup agafa el seu camí, conscient que la tornada es farà des del mateix punt i a una hora molt concreta. «Ha fet una mica de vent, però hem estat molt bé», resumeix el Francesc. A les vuit de la tarda, el bus entra per la Meridiana i torna a posar-se a la plataforma 10 de l’estació de busos de Fabra i Puig, al costat de la parada de metro que demana a crits una reforma.